"Tots els intents d'acabar amb la democràcia comencen tancant diaris o televisions". Aquesta ha estat una de les últimes frases que ha pronunciat Pedro Sánchez, president del govern espanyol, en l'entrega anual de premis organitzats pel diari La Vanguardia. Moltes referències al futur de la democràcia, indignació davant l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient, recordatori del conflicte a Ucraïna -i del paper del règim "autòcrata" de Vladímir Putin, que lidera una "farsa" parlamentària-, però cap detall sobre l'agenda catalana. Ni sobre finançament, ni sobre la negocició pressupostària, ni sobre els problemes que es patiran a partir de demà a Rodalies per les obres a l'alta velocitat.
Cap gest dirigit, per exemple, a ERC i a Junts per tal que li aprovin els comptes per al 2025, que dependran de com acabin els congressos de les dues formacions, previstos per aquesta tardor. Tampoc el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet esment a les qüestions urgents de l'agenda catalana just quan aquest dimarts es compliran set anys de la celebració de l'1-O i el mateix dia que el Tribunal Supremha negat l'amnistia als condemnats pel delicte de malversació. Entre el públic, nodrit d'autoritats, hi havia un dels empresonats pel referèndum, Josep Rull, principal representant de Junts a l'auditori. Tot ha canviat tant des de l'1-O que, per un moment, semblava que res hagués canviat.
Preocupació pel Líban
Sánchez ha posat La Vanguardia com a exemple de "l'Espanya diversa". "S'hi exerceix el periodisme amb rigor, amb informació compromesa amb la veritat", ha apuntat el president del govern espanyol, que ha fet referència al fet que fa pràcticament un any que hi ha en marxa una guerra al Pròxim Orient. "La comunitat internacional no pot normalitzar la mort de nens i nenes, ni assistir impassibles al qüestionament del dret internacional. És hora de dir prou", ha apuntat el líder del PSOE. "El nostre compromís amb la pau és total. Si la comunitat internacional s'empara en el silenci, la nostra veu encara se sentirà amb més força", ha remarcat el dirigent socialista en plena escalada d'Israel al Líban.
Poc després, Sánchez s'ha aturat en un altre conflicte obert, el d'Ucraïna. "La democràcia a Rússia és una farsa. La guerra és injusta i il·legal. Qui odia la democràcia la persegueix a tot arreu. No és casual que aquesta autocràcia sigui un dels focus de desinformació. Una informació falsa corre set vegades més ràpid que una de contrastada", ha apuntat el president del govern espanyol, que ha demanat "defensar la democràcia prenent partit per protegir la premsa lliure" davant dels "exèrcits de bots" i d'agitadors. En aquest punt, ha indicat que la "tirania" mai es preguntaria què és la democràcia. "Perquè triomfi la barbàrie no hi ha d'haver enemics incòmodes, com la premsa", ha ressaltat.
Illa veu en joc la convivència democràtica
Illa, que ha defensat -breument en castellà- el "periodisme independent" davant "l'onada de falsedats" que marquen el dia a dia, ha celebrat que Sánchez hagi posat en marxa un pla de regeneració. "Catalunya, Espanya i Europa són el nostre espai compartit", ha indicat el president, que ha demanat als empresaris que es comprometin amb la col·laboració público-privada per millorar la "transferència de coneixement". "Tenim el desig i el deure d'assumir la responsabilitat per un món més just. El moment històric requereix compromís perquè està en joc el model de convivència democràtica", ha ressaltat davant d'una nodrida representació del Govern i de l'executiu espanyol. No ha esmentat el finançament singular.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha fet servir el castellà en una part del discurs per agrair que La Vanguardia contribueixi a la construcció de Catalunya i d'Espanya. També ha reclamat que l'Estat sigui "més conscient de la seva pluralitat". Després ja ha estat el torn d'Illa, que intervenia en aquest fórum per primera vegada des que és president de la Generalitat. Entre les autoritats, a banda de Sánchez i el cap de files del PSC, hi havia Francina Armengol, presidenta del Congrés, i Jordi Hereu, ministre d'Indústria. Entre els premiats s'hi troben Pau Relat, president de Fira de Barcelona; Eduardo Mendoza, escriptor; i Yulia Navalnaia, dona de l'opositor rus Alexei Navalni, mort fa uns mesos.
L'encarregat d'obrir l'acte ha estat Javier Godó, comte de Godó i editor de La Vanguardia. Situat davant de quatre banderes -l'espanyola, la catalana, l'europea i la de Barcelona-, Godó ha indicat que "no són temps fàcils" per al periodisme. "Això ens estimula a trobar noves fórmules per acostar-nos al públic", ha indicat l'editor del rotatiu. Abans de la seva presència a l'escenari s'ha projectat un vídeo en què es feia un repàs dels últims tres segles, amb un equilibri treballat dels fets històrics que s'hi han vist reflectits, entre els quals la repressió de l'1-O, les proclamacions dels reis Joan Carles I i Felip VI, i també esdeveniments esportius protagonitzats pel Barça, l'Espanyol i la selecció espanyola de futbol.
En el photocall anterior a l'esdeveniment, a banda d'Illa, Sánchez, Collboni i Hereu, també s'hi ha sumat Josep Rull, president del Parlament, així com també Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball. Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Jordi Juan, director de La Vanguardia, s'han fotografiat amb el comte de Godó i el president del govern espanyol. Una nodrida representació de l'empresariat s'ha citat al Palau de Congressos de Catalunya, que s'ha posat dempeus quan Sáncnhez ha entregat l'últim guardó a Navalnaia, figura de l'oposició russa, que ha viatjat fins a la capital catalana per rebre l'homenatge del rotatiu.