El Tribunal Suprem ha confirmat la decisió de no amnistiar Oriol Junqueras i la resta de condemnats per malversació per l'1-O. Així, ha rebutjat els recursos de súplica que van interposar la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i els afectats en la causa del procés. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, ha refermat el criteri segons el qual no es pot amnistiar la malversació perquè va suposar un benefici personal de caràcter patrimonial, que queda explícitament exclòs de la llei aprovada al Congrés. D'aquesta manera, les inhabilitacions dels consellers que van impulsar el referèndum continuen en vigor.
En concret, l'argument del tribunal és que la malversació de l'1-O implica un benefici econòmic pel fet que es van destinar diners públics al referèndum, no pas diners propis dels dirigents independentistes. És precisament aquest estalvi el que la sala interpreta com un benefici personal de caràcter patrimonial, que utilitza per excloure de la llei el delicte pel qual van ser condemnats Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. És el mateix criteri que ha aplicat Pablo Llarena als casos de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. La magistrada Ana Ferrer ha expressat la seva oposició en un vot particular.
L'altre argument que utilitzen els jutges per excloure els líders de l'1-O de l'amnistia és que la malversació de l'1-O va posar en risc els recursos econòmics de la Unió Europea. En aquest cas, la sala sosté que si el procés hagués tingut èxit, Catalunya hauria aconseguit la independència i Espanya hauria perdut una part del seu territori. Per tant, hi hauria hagut un canvi substancial en els recursos que un dels estats membres de la UE aporta al pressupost comunitari. Així, els diners del referèndum tenien potencialment un efecte negatiu pels fons comunitaris.
No és "voluntarisme judicial"
En una interlocutòria de 30 pàgines, la sala penal confirma la decisió de no amnistiar els condemnats per malversació. Es tracta d'un criteri obertament contrari a l'esperit de la llei i a la voluntat del legislador, que volia fer una norma per arxivar les causes relacionades amb el procés. Amb una interpretació controvertida del text, el Suprem conclou que els dirigents de l'1-O van cometre una malversació amb voluntat d'enriquiment i, per això, se'ls pot excloure de l'amnistia. Es tracta d'un argument que va més enllà de la mateixa sentència del procés.
La resolució del Suprem sosté que el seu criteri no és "voluntarisme judicial" i recorda que els jutges no han d'interpretar el que vol el legislador, sinó el que diu la llei. "Demanar-nos que interpretem l'amnistia sense cap altra referència que la voluntat del legislador és demanar-nos que abdiquem de la nostra funció de jutges", sosté l'alt tribunal. I afegeix: "No n'hi ha prou amb la voluntat política per amnistiar un fet". La sala penal insisteix que les lleis no són "un mandat verbal del poder polític als jutges".
Tres versions de la malversació
El Suprem ha aplicat tres malversacions en els últims cinc anys. La primera versió és la de la sentència de l'1-O, que va servir per condemnar els dirigents del procés a penes de fins a 13 anys de presó per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, malgrat que ni en el judici ni en la instrucció el Suprem va ser capaç d'acreditar o quantificar la suposada quantitat malversada. L'alt tribunal fa una altra adaptació del delicte l'any 2023, amb la reforma del codi penal, de tal manera que va poder mantenir els polítics allunyats de la primera línia i la pressió contra Puigdemont i els exiliats.
La tercera versió del delicte va arribar abans de l'estiu, amb l'amnistia, per obviar la voluntat del legislador, l'esperit de la llei i driblar la norma per deixar-ne fora la cúpula del procés. En cada moment han anat apareixent "complements" de la sentència original. Això, segons les defenses, provoca "inseguretat jurídica" i són unes maniobres que grinyolen, segons la magistrada Ferrer, que signa un vot particular contrari al criteri majoritari de la sala penal.
Via lliure al TC
Amb aquesta decisió, s'acaba la via dels recursos ordinaris i els dirigents independentistes ja poden portar la causa al Tribunal Constitucional (TC). És allà on esperen que se'ls doni la raó, perquè ara com ara hi ha una majoria progressista. Els recursos es presentaran per vulneracions de drets fonamentals i per intentar que el TC tombi el criteri de la sala penal. El tribunal de garanties ja té sobre la taula diversos recursos -presentats pels barons del PP- i qüestions d'inconstitucionalitat, entre les quals una del mateix Suprem contra l'amnistia.
Optimisme a la Moncloa
El ministre per a la Transformació Digital, Óscar López, s'ha mostrat convençut aquest dilluns que malgrat la decisió del Suprem, la llei "s'obrirà pas" i s'acabarà aplicant "amb normalitat". "Al final del camí s'acabarà aplicant i serà constitucional, que és el que sempre hem defensat", ha dit, perquè "més enllà d'una sentència o una altra, estic convençut que la llei avançarà amb tota normalitat i complirà l'objectiu de superar la judicialització d'un problema que mai s'hauria d'haver judicialitzat".