«Si el nou Parlament està ple d’autonomistes, voldrà dir que els independentistes estem equivocats»

El candidat de Reagrupament, Joan Carretero, adverteix que Europa no permetrà que la Generalitat cada any generi 10.000 milions de dèficit

Publicat el 22 de novembre de 2010 a les 22:46
Joan Carretero, candidat de Reagrupament Foto: ND.

El candidat de Reagrupament, Joan Carretero, assegura que la via autonòmica “està morta” i adverteix que Europa no permetrà que la Generalitat cada any generi un pressupost amb 10.000 milions d’euros de dèficit. “Ens tancaran la barraca un o dos anys”, adverteix. Així mateix, avisa que seria més fàcil aconseguir un estat propi, que obtenir el concert econòmic que proposa el cap de llista de CiU, Artur Mas. Carretero va participar ahir en el cicle d’entrevistes per a les eleccions catalanes que organitzen El Singular Digital i Nació Digital. Els directors de les dues capçaleres, Rafael de Ribot i Salvador Cot, respectivament, van estar acompanyats per Ferran Sáez, Jaume Clotet i Xavier Borràs.

- Quina és la sensació de Reagrupament en l’última setmana de campanya?

- Fa molts mesos que estem explicant el nostre projecte i escoltant els ciutadans arreu del país. És dur perquè la majoria de la gent està emprenyada, renega dels polítics i no vol anar a votar. Serà difícil per a tots.

- Les enquestes recullen aquest malestar?

- Els sondejos normalment no estan ben fets i, a més, la gent acostuma a ser educada quan demanen la seva opinió per telèfon. No obstant, quan tenen els polítics de cara, els insulten perquè estan decebuts. Falta saber si acudiran a les urnes i a qui donaran suport.

- Què proposen per combatre aquest fenomen?

- A part de la proclamació d’independència, apostem per la regeneració democràtica. Els ciutadans estan farts de sentir-se enganyats i molta gent està afectada per la crisi, que genera una gran desconfiança. Per això, també parlem de treball. Cal ajudar als empresaris i facilitar la creació d’empreses. Hem de crear riquesa.  

- Aspiren a ser l’expressió política d’aquest malestar?

- Utilitzem un to positiu i expliquem les nostres propostes. No ensenyem els nostres genitals, ni ens promocionem a través actrius porno, malgrat que respectem la decisió i la professió. Tampoc diem que si la gent ens vota tindrà un orgasme davant l’urna. Fem una campanya molt tranquil·la i intentem no degradar més la política del país.

- Fins ara, l’independentisme ha estat associat a posicions d’esquerres. Quina és la posició ideològica de la seva candidatura?

- La suma d’associats de Reagrupament se situa al centre i, fins i tot, alguns associats cap al liberalisme. La majoria de ciutadans que assisteix als nostres actes forma part de la classe mitjana. Si no incorporem aquesta gent, difícilment tindrem un estat propi.

- La majoria de països han aconseguit ser independents amb un bloc unitari. Més endavant, veu possible aglutinar totes les sensibilitats a favor de l’estat propi?

- No han sorgit les persones adients i, segurament, el procés no està prou madur. La ideologia encara pesa molt. No obstant, si tots tenim clar el mateix objectiu, encara que no formem part del mateix moviment, ens en sortirem. Però ara mateix és complicat.

- Sent un partit extraparlamentari, tenen dificultats per arribar a la gent?

- És molt dur no tenir la cobertura de mitjans de comunicació de gran abast. Tot i això, la gent informada comença a veure les pràctiques dels partits actuals. Estem més silenciats per la regeneració que per la independència. En aquest primer àmbit, la gent que ve als mítings està encantada amb les nostres propostes.

- Quines són?

- Si entrem al Parlament, demanarem la limitació de mandats, impulsarem una llei d’incompatibilitats professionals més dura i defensarem una reforma electoral amb districtes petits unilaterals i més vinculació del diputat amb el territori que representa.

- Davant de la dificultat per sortir als mass media, quina estratègia segueixen?

- Utilitzem Internet, però amb aquesta via només arribem a un segment determinat de ciutadans. Des de fa mesos, fem actes de proximitat i tenim uns 1.500 associats actius que ajuden a explicar el programa i a repartir propaganda. A més, tenim un autobús que recorre el país i hem enviat una carta i un díptic a totes les llars catalanes.

- Les enquestes auguren uns mals resultats per Reagrupament. Confien en trencar aquests pronòstics?

- Insisteixo, tenim un problema greu d’arribar a la gent per l’escassa presència als mitjans convencionals. No obstant, no passarà res del que indiquen els sondejos. CiU no guanyarà tan bé i el PSC patirà la patacada més forta de la història. Igual que Esquerra, que tindrà una davallada brutal. Iniciativa podria perdre el diputat per Lleida. En canvi, PP i Ciutadans pot ser que pugin. La resta no sé com anirà.

- Quines conseqüències tindrà la baixada d’ERC dins el seu expartit?

- Em consta que molts personatges estan a punt per celebrar un funeral de primera.

- La setmana passada vostè va indicar que Reagrupament podia treure 13 diputats. No té el temor que si la realitat el desmenteix, quedi en evidència?

- No tinc enquestes pròpies per respondre. No sóc el català "gilipolles" clàssic que pensa: “Ai, si dic això què em diran”. No m’haig de guanyar la vida en política.

- Si no obtenen representació al Parlament, continuaran amb el projecte?

- Dependrà de la decisió que prenguem en assemblea els 3.000 associats. No som professionals de la política i cap de nosaltres vol dedicar-s’hi. Repagrupament tampoc es presentarà a les municipals. Reconec la importància de la gestió municipal, però no és la nostra tasca. Hem fet un moviment per aconseguir la independència i si, en 8 anys, no ens en sortim, voldrà dir que cal una nova eina. No farem un partit clàssic.

- No obstant, no marquen un resultat mínim per estar satisfets?

- Després del que ha passat, si el nou Parlament està ple d’autonomistes, significarà que els independentistes estem molt equivocats i ens n’haurem de donar compte. Si realment aquest país no aposta per avançar cap aquí i vol més del mateix, no podem viure tota la vida en un estat de confusió mental.

- Però CiU és el partit majoritari i deixa obert el dret a decidir sense límit per més endavant...

- La persona que diu ser independentista i vota la federació nacionalista té una confusió evident i està immersa en un deliri. Això no va enlloc. Els caldria descansar i després mirar què vol dir la paraula independència perquè potser parlem de coses diferents.

- Veu possible el pacte entre CiU i PSC?

- És el que acabarà passant, ja ho vaig dir fa uns dies. La sociovergència seria el govern més còmode pels dos socis i pels poders fàctics que manen el país.

- Molts ciutadans poden pensar que és la millor entesa davant la situació actual...

- La via autonòmica està morta. Europa no permetrà que un govern regional cada any generi un pressupost amb 10.000 milions de dèficit. Ens tancaran la barraca. Tardarem un o dos anys i la sociovergència seria la manera més ràpida d’acabar amb l’autonomia. Després haurem de triar si tornem a èpoques pretèrites o anem cap a una altra via. Aquesta fórmula de govern agilitzaria el procés, però no ens permetria sortir de la crisi.

- En tot cas, donaria suport al candidat de CiU, Artur Mas, per intentar aconseguir el pacte fiscal que proposa?

- Aquesta iniciativa és fer el pena, perdre temps. Tot i això, els acompanyaríem perquè no fos dit. Però la Constitució, la sentència sobre l’Estatut i els partits espanyols ja han deixat les coses clares. Considero que és més fàcil aconseguir la independència, que el concert econòmic.

- Entre Mas i el cap de llista del PSC, José Montilla, a qui prefereixen de president de la Generalitat?

- No votaria mai el candidat de CiU perquè no respon a les meves expectatives, però davant d’aquest dilema prefereixo Mas. No hi ha color. Montilla ha fet carrera política a Catalunya, però no estima el país i li és indiferent si som una part igual de la resta d’Espanya. Si depèn de Reagrupament, el cap de llista convergent serà president.

- És conscient que anant per separat amb Joan Laporta perden vots?

- No estem disputant electors a Solidaritat Catalana. Competim pel ciutadà que durant anys ha votat CiU i Esquerra. Però no tenim ni idea del que passarà.

- En el supòsit que la suma de diputats amb Solidaritat, permetés tenir grup propi al Parlament, estarien disposats a anar junts?

- No ens ho hem plantejat perquè estem convençuts que tindrem grup parlamentari propi. A més, només coincidiríem en la declaració d’independència. En la resta, tenim plantejaments diferents. Per exemple, van secundar la vaga del 29 de setembre i nosaltres vam optar per anar a treballar. S’hauran de definir perquè són heterogenis.