La mort d'Heribert Barrera ha demostrat que es pot dedicar tota una vida a la política i, a la vegada, generar respecte en aquesta societat. Fins i tot, ser una figura estimada pel conjunt del catalanisme. Això, tenint en compte que Barrera mai no va intentar agradar a tothom. Va prendre decisions i les va aplicar, com votar no a la Constitució del 78 o donar suport parlamentari al guanyador de les eleccions de 1980, Jordi Pujol.
Però una vida tan llarga li va proporcionar una jubilació igualment llarga. Aquests dies, des de -gairebé- tots els angles del catalanisme s'ha destacat la rigorositat en l'anàlisi i la clarividència de les seves intervencions públiques. Pràcticament tots els polítics en actiu han assegurat que tenia raó, de la mateixa manera que cap d'ells no li va fer cas.
Heribert Barrera només va presidir el Parlament durant quatre anys. Però, per a molts, ha estat el president moral d'una República en construcció.
ARA A PORTADA
Publicat el 29 d’agost de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Petició inesperada de Javier Cercas a Pedro Sánchez: «Desclassifiqui tot el que hi hagi del 23-F»
-
Política
El Parlament pressiona perquè l'Estat publiqui les balances fiscals
-
Política
El PP exigeix a Sánchez demani perdó i convoqui eleccions després de la condemna al fiscal general
-
Política
La defensa de Pujol demana que no sigui jutjat a l'Audiència Nacional pel seu estat de salut
-
Política
El PSC es compromet a regular la compra especulativa d'habitatge
-
Política
Franco va morir el dia 19 de novembre i no el 20, segons dos metges que van tractar-lo