La mort d'Heribert Barrera ha demostrat que es pot dedicar tota una vida a la política i, a la vegada, generar respecte en aquesta societat. Fins i tot, ser una figura estimada pel conjunt del catalanisme. Això, tenint en compte que Barrera mai no va intentar agradar a tothom. Va prendre decisions i les va aplicar, com votar no a la Constitució del 78 o donar suport parlamentari al guanyador de les eleccions de 1980, Jordi Pujol.
Però una vida tan llarga li va proporcionar una jubilació igualment llarga. Aquests dies, des de -gairebé- tots els angles del catalanisme s'ha destacat la rigorositat en l'anàlisi i la clarividència de les seves intervencions públiques. Pràcticament tots els polítics en actiu han assegurat que tenia raó, de la mateixa manera que cap d'ells no li va fer cas.
Heribert Barrera només va presidir el Parlament durant quatre anys. Però, per a molts, ha estat el president moral d'una República en construcció.
ARA A PORTADA
-
Societat Barcelona supera la convocatòria de Blocus: un miler d’indentificats però sense incidents Pau Espí Solé
-
Societat «Existeix la violència gratuïta?»: què diuen els experts sobre les convocatòries d'aldarulls Pep Martí i Vallverdú
-
-
Societat Els Mossos no detecten motivacions polítiques en els saquejos: Blocus és «un fenomen» que s'alimenta del «FOMO» David Cobo
-
Publicat el
29 d’agost de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
El precedent català de les coalicions al Senat: quan perdre vots dona millor resultat
-
Política
«Cada campanya electoral ha estat més bruta que l'anterior, i aquesta també ho serà»
-
Política
El PP exigeix «conseqüències» a Sánchez per l'accident de Toledo: «No es pot despatxar amb un cap turc»
-
Política
El Front Ampli demana la dimissió de Puente per l'accident de Toledo
-
Política
Els àudios de Sánchez i les trucades d’Aznar
-
Política
Puente s'aplica el manual de resistència per no dimitir