La mort d'Heribert Barrera ha demostrat que es pot dedicar tota una vida a la política i, a la vegada, generar respecte en aquesta societat. Fins i tot, ser una figura estimada pel conjunt del catalanisme. Això, tenint en compte que Barrera mai no va intentar agradar a tothom. Va prendre decisions i les va aplicar, com votar no a la Constitució del 78 o donar suport parlamentari al guanyador de les eleccions de 1980, Jordi Pujol.

Però una vida tan llarga li va proporcionar una jubilació igualment llarga. Aquests dies, des de -gairebé- tots els angles del catalanisme s'ha destacat la rigorositat en l'anàlisi i la clarividència de les seves intervencions públiques. Pràcticament tots els polítics en actiu han assegurat que tenia raó, de la mateixa manera que cap d'ells no li va fer cas.

Heribert Barrera només va presidir el Parlament durant quatre anys. Però, per a molts, ha estat el president moral d'una República en construcció.