L'amenaça de bloqueig sobrevola el 12-M

El PSC juga la carta de Sánchez per optar a una victòria àmplia que li permeti arribar a Palau, Puigdemont busca competir fins al final per tornar a la Generalitat i Aragonès s'esforça per mantenir viva la lluita a tres abans del 12-M

Puigdemont, Illa i Aragonès, en els mítings finals de campanya.
Puigdemont, Illa i Aragonès, en els mítings finals de campanya. | Nació
10 de maig del 2024
Actualitzat a les 21:27h

La campanya del 12-M s'ha tancat aquest vespre amb una incògnita: serà l'única de l'any? El repartiment d'escons que dibuixen les enquestes, amb majories incertes i vetos creuats, ha fet sobrevolar l'ombra del bloqueig durant els últims quinze dies. Han estat dues setmanes amb sorpreses -cap de tan rellevant com el període de reflexió de Pedro Sánchez-, mobilització -Argelers s'ha convertit en l'epicentre de l'efecte Carles Puigdemont, que aspira a disputar la victòria a Salvador Illa- i propostes, amb el president Pere Aragonès centrat en projectar obra de Govern i projecte per repetir a Palau. Amb el tancament de campanya fet, aquests són els elements que hi ha sobre la taula.

Salvador Illa: en tindrà suficient per governar?

El PSC ha tancat la campanya ala Vall d'Hebron, amb Sánchez com a estrella convidada. Favorit a les enquestes, Illa necessita acostar-se als 40 escons -hi ha trackings interns en mans de partits que en situen el topall en els 45 representants, sempre en funció de la participació i de com evolucionin els indecisos- per tenir legitimitat per governar, però res li garanteix posar els peus a Palau, perquè necessitarà com a mínim el concurs d'ERC i sap que serà complex, com també ho seria el de Junts, que ho descarta del tot. Li passarà el mateix que fa tres anys, quan va vèncer però la majoria independentista li va impedir governar? Els pactes a Madrid seran claus per determinar qui mana a Barcelona.

Carles Puigdemont: un ull a les urnes, l'altre en el retorn

El líder moral de Junts, que ha aconseguit situar el marc del duel entre ell i Illa -hi ha tornat aquest divendres a Elna- com el motor de la campanya per descavalcar Aragonès, ha fet poques giragonses. S'ha compromès a tornar a Catalunya pel debat d'investidura, si cal arriscant-se a la detenció, i no descarta ser investit en segona volta, si cal amb l'abstenció del PSC. Ha aconseguit unificar el discurs de Junts i, almenys en la superfície, deixar sense efecte la remor interna habitual. Quan ell mana, sostenen al partit, es fa el silenci i tothom rema. Per optar a governar necessita un bon resultat, proper o superior als 35 escons, i que ERC no s'ensorri. Només una majoria independentista li garanteix arribar a Palau, per bé que aquesta vegada tot indica que, a banda de la CUP, hi haurà un nou actor a la cambra: l'Aliança Catalana que lidera Sílvia Orriols

Pere Aragonès: últim intent per competir

En aquesta campanya s'ha donat una paradoxa: el president era qui perseguia els aspirants per poder debatre, perquè Aragonès estava convençut que en el flanc de les propostes era on se sentia fort per debatre amb Illa i amb Aragonès. No se n'ha sortit. En tendència descendent a les enquestes, tot i que els estrategs d'ERC insisteixen que han fet una "bona campanya", ERC s'encamina cap a un resultat que els situarà en una cruïlla: a qui fer president? El debat serà profund, perquè el record de la desfeta del segon tripartit és viu i en les últimes eleccions -municipals i espanyoles- s'ha anat retrocedint. Oriol Junqueras i Marta Rovira sumen quasi 13 anys al capdavant del partit, amb el desgast que implica, i malgrat el triomf del viratge estratègic -tant Junts com la CUP han abonat el referèndum acordat-, no n'han recollit els fruits. El futur d'Aragonès, en tot cas, està en joc.

La CUP i els comuns: decisius per les aliances?

Els anticapitalistes, centrats en el discurs dels drets socials i amb menys agressivitat independentista que en altres campanyes, aspiren a condicionar una hipotètica majoria absoluta sobiranista sense el concurs d'Aliança Catalana. Liderats perLaia Estrada, la forquilla de les enquestes els situa en un escenari de pèrdua de terreny o, com a molt, de manteniment. Pel que fa als comuns, amb Jéssica Albiach al capdavant, són els únics que aposten obertament pel tripartit. Han fet bandera de l'oposició al Hard Rock, el projecte que va fer descarrilar la legislatura. Els passarà factura haver tombat els pressupostos? Al mateix temps, qui també se la juga en aquest camp és Yolanda Díaz, que en les dues últimes eleccions -Galícia i Euskadi- ha vist com el projecte de Sumar es quedava o bé fora del parlament o bé en una posició residual.

Dreta i extrema dreta: què passarà amb Vox, PP i Aliança Catalana?

Si bé en un primer moment tot indicava que el PP superaria àmpliament Vox, la campanya ha servit per traçar exactament la tendència contrària. Ara els d'Ignacio Garriga es troben en la tessitura de superar Alejandro Fernández, amb tot el que això implicaria per a Alberto Núñez Feijóo, entregat aquests últims dies a la campanya catalana. I Aliança Catalana, que ha fet el míting final a Ripoll? En les previsions de tots els partits es dona per fet que acabaran entrant, i només queda saber per on -Barcelona i Girona són les places més probables per tenir representació- i quin paper jugaran. Un element més de discòrdia en un Parlament més fragmentat i, per tant, més proper al bloqueig.