- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Un alt dirigent de Junts, en les hores finals de la campanya del 12-M, feia aquesta reflexió: "Som just on volíem fa un any. Amb el partit compactat, mobilitzat i amb Carles Puigdemont com a candidat". Quan el líder moral del partit hi posa la cara, baixa la remor i les peces s'ordenen; en aquest cas, a banda, l'horitzó del retorn a Catalunya i la possibilitat de posar els peus al Palau de la Generalitat sis anys i mig després de l'aplicació del 155 han exercit de motors d'una campanya excepcional. Per les xifres d'assistents al pavelló d'Argelers, pel nombre de desplaçats al míting final d'Elna -3.500, segons el partit-, i per la sensació de tot o res que impregna aquest diumenge el rol de Puigdemont. Una frase resumeix el discurs al míting final: "Senyors de Madrid, prepareu-vos perquè ja venim". Ressonàncies de la campanya de Joan Laporta el 2021.
"Serà un vot de cop de puny. Ja n'hi ha prou de maltractar els catalans. Tindrà conseqüències", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, que ha exclamat: "S'ha acabat la festa. És el moment de dir prou. I el prou té un nom, que és la nostra candidatura", ha apuntat el candidat, acompanyat de tota la família -dona i les dues filles, com en el míting central-, a l'hora de demanar una mobilització "titànica". L'endemà de les eleccions, ha remarcat, ja serà "tard". Per què vol guanyar Junts? "Perquè necessitem una Catalunya amb lideratge, amb bon Govern, capacitat de plantar cara a l'Estat perquè som una nació", ha insistit Puigdemont, amb fluïdesa des del faristol. I això que el 2016, quan va ser escollit successor d'Artur Mas a contrarellotge, l'única condició que va posar per acceptar el càrrec no presentar-se com a candidat a les eleccions.
Puigdemont ha elogiat el caràcter "audaç" de la campanya de Junts, que ha mobilitzat 15.000 persones en els últims quinze dies. Entre el públic, a banda de la plana major del partit, dels quadres territorials i dels habituals -polítics i mediàtics-, també s'hi han vist actors vinculats a Convergència i al PDECat, com ara Carles Pellicer, exalcalde de Reus, o Pere Soler, director general de la Policia durant la tardor del referèndum. El Coti x Coti de The Tyets ha amenitzat els instants previs al míting a les Antigues Escoles d'Elna, amb sardanes improvisades amb Salvador Vergés, Jeannine Abella i Mònica Sales, senyal de la sintonia entre els tres candidats territorials.
Com ha estat la campanya de Puigdemont?
En una campanya que no ha estat senzilla a nivell personal -la seva mare va morir el 29 d'abril-, se l'ha notat progressivament més còmode en els mítings i en els actes matinals, on ha destinat més esforços a projectar gestió. Amb una dialèctica que ja no renega de l'herència convergent -menys impostos, refundació de l'administració, un "aixecar Catalunya" que evoca Jordi Pujol, que li ha fet costat com Artur Mas-, Puigdemont ha basat el component de procés en la seva figura, i també s'ha esforçat a desplegar programa. Ha avisat que caldrà adoptar "decisions incòmodes" i ha basat bona part de l'estratègia en els pactes a Madrid, com el finançament singular o la cancel·lació del deute. Els temps han canviat.
Què ha de passar a partir d'ara, en tot cas? "La prioritat és poder governar", remarquen a la sala de màquines de Junts. El 12 de maig se sabrà si és possible, i si afrontarà el repte del retorn a Catalunya com a candidat a la investidura o bé com un dirigent que enfila els últims dies a la primera fila de la política. Perquè Puigdemont ja ha dit que les eleccions són un tot o res: en cas de no ser president, no farà de cap de l'oposició, i quedarà en entredit el seu paper en el diàleg amb el PSOE establert a l'estranger. Tampoc té cap interès -així ho ha dit en múltiples entrevistes- en liderar orgànicament Junts. L'alliberament viscut a nivell personal també ve d'aquí, perquè nota que ja ha complert el seu paper.
Un paper que espera que passi ara per la presidència de la Generalitat, càrrec que va ocupar entre el 2016 i el 2017, els anys més taquicàrdics del procés. La prioritat és pactar amb ERC, i per això caldrà "destinar molts esforços a refer ponts", a banda d'aconseguir el suport de la CUP. A banda, també caldrà tenir en compte l'entrada d'Aliança Catalana, que pot convertir en fictícia la majoria independentista, perquè Junts s'ha compromès a no pactar-hi. El dubte està fins a quin punt l'opció de Sílvia Orriols mossega les opcions de Puigdemont. A les demarcacions de Barcelona i de Girona és on al partit tenen més detectada l'opció que l'extrema dreta catalana entri al Govern.
Reivindicació de Jordi Pujol
Jordi Turull, secretari general de la formació, ha reivindicat explícitament Jordi Pujol en la seva intervenció. En concret, ha recordat el seu pas per la presó en un reguitzell de frases que buscaven traçar un fil roig entre personatges com Manuel Carrasco i Formiguera, Lluís Companys i Carles Puigdemont. "La història ens ha convocat", ha ressaltat Turull, que aquests dies ha acumulat quilòmetres al territori. El seu entorn assegura que s'ha fet la campanya que tenia al cap quan pensava en com s'havia d'organitzar, i la maquinària ha respost. "Hem de votar amb el cap i amb el cor, collons! Que és qui no volen els Llarena i els Aznar", ha exclamat el dirigent independentista. Laura Borràs, presidenta de la formació, s'ha encarregat d'encetar el míting. Ha estat l'únic paper rellevant que se li ha atorgat en els principals mítings de la campanya, senyal del pes que té ara.
El futur de Junts, en certa manera, també està en joc aquest 12-M. Perquè el tot o res de Puigdemont també impacta en el funcionament del partit: no és el mateix tenir la presidència de la Generalitat -amb la quota de poder que comporta- que entrar en una dinàmica d'oposició tot i haver obtingut un bon resultat a les urnes. Jugar la carta de l'expresident tenia avantatges i riscos, i només les urnes dirimiran si l'aposta -que de moment ha servit perquè Junts s'hagi distanciat d'ERC i per ordenar-se internament- haurà estat un èxit en el curt, en el mitjà i en el llarg termini. Com menys escons separin Puigdemont i Illa, més probabilitats tindrà el partit de governar i de conferir una pàtina institucional al retorn.
Enviat al final de campanya de Junts a la Catalunya Nord