Dissabte migdia. El president Pere Aragonès acaba el míting central d'ERC a Pineda de Mar, la ciutat on va néixer i on continua vivint amb la dona i la filla. Dina amb els periodistes que segueixen la campanya al seu restaurant habitual, el Frankfurt Mèlies. Tria una torrada de pulled pork. Apareix un amic de tota la vida, amb qui van anar junts a la llar d'infants, i irromp uns minuts en la conversa. Explica batalletes: "El Pere -com s'hi refereix- és l'amic responsable que em portava a casa en les nits de festa, i el que va impulsar una plataforma al municipi que es dedicava a posar adhesius a favor de la independència en diversos indrets". L'amic del president celebra que dalt de l'escenari no faci servir el to de "descrèdit" d'altres polítics. Diu que s'alegra de veure que malgrat que ara la vida del seu amic és la política, continuï sent la "persona propositiva de sempre".
Sense saber-ho, l'amic -que es declara allunyat de la política- desgrana la clau de la campanya d'Aragonès. Si bé ha entrat de manera intermitent en el cos a cos contra Salvador Illa, candidat del PSC, i amb Carles Puigdemont, de Junts, la majoria dels minuts dels seus discursos en tots els mítings es destinen a fer balanç de la gestió del Govern republicà i a explicar les propostes futures. Aquesta estratègia es mantindrà en la recta final de campanya malgrat que les enquestes no han estat favorables: propostes, propostes i propostes. "En la precampanya vam dir que Puigdemont parlaria de Puigdemont i que Illa parlaria de Sánchez. S'ha demostrat. Nosaltres som els de les propostes", explica a Nació un dels responsables de la campanya.
No es preveu cap cop d'efecte. Cap gir de guió. Cap canvi de rumb. La campanya d'ERC continuarà sent "clàssica". "En els pròxims dies explicarem encara més que suposa una presidència republicana, necessitem que la idea s'afermi", afegeix el mateix càrrec. El marc és que Aragonès no sigui una anècdota en el càrrec. En què es tradueix, això? En parlar de l'educació infantil 2 gratuïta implementat aquesta legislatura i l'aposta per estendre'l a tota l'educació preescolar, reivindicar les polítiques feministes traduïdes en el trencament de l'estigma sobre la menstruació i l'accés gratuït a productes d'higiene femenina, l'aposta per incrementar l'audiovisual en català i ara crear una conselleria de Política Lingüística. I la promesa de tres eixos: finançament singular, referèndum pactat amb l'Estat i l'impuls de l'estat del benestar un cop revertides les retallades.
Els republicans estan convençuts que ells són "els únics" que poden fer una campanya de propostes i projecte per davant de les apostes "personalistes" de Puigdemont i Sánchez amb Illa com a figura interposada. "Volem parlar de debats, fem una campanya clàssica perquè som els més competitius amb diferència", afegeixen. Funciona, això, per situar-se en el carril central en un context emocional i polaritzat? Reconeixen frustració perquè creuen que tan socialistes com juntaires no estan entrant en el joc de les propostes (tampoc als dels debats a dos o a tres) sinó en els "noms propis": el retorn de Puigdemont i la presència de Pedro Sánchez en la campanya d'Illa.
Esperança en els debats, la llengua i la presència de Bildu i BNG
Per l'última setmana que comença tenen les esperances dipositades en dos debats electorals televisius, a La Sexta el dilluns, i a TV3 el dimarts. Confien que en aquest terreny, en què Puigdemont no té presència per l'exili -delega la responsabilitat en Josep Rull-, i Illa es mou en l'escala dels grisos, poden sortir guanyant. "Volem que serveixin per explicar-nos, per presentar propostes i dibuixar la diferència entre que hi hagi un govern republicà o que no hi sigui", afegeixen fonts del partit.
Més enllà dels debats, els ítems que més reforçaran aquesta setmana seran la llengua, la cultura, i també la reivindicació sobiranista. De fet, encara no ho han anunciat públicament, però es preveu la participació en dos actes de representants del sobiranisme gallec i basc, del BNG i Bildu, dues formacions que a més fan pinya amb els republicans a les europees. Aragonès ja va participar en el míting final de Bildu abans de les eleccions basques i visitar l'Ulster per reunir-se amb els líders del Sinn Féin al govern de la província.
ERC sap que s'ho juga tot en campanya. De fet, així ho dibuixa l'últim baròmetre del CEO, que apunta que un terç de catalans no saben a qui votaran, i d'entre els que dubten entre diversos partits, la majoria tenen ERC com a opció. Davant d'això els estrategs de lawar room republicana podien triar dos camins: un gir per entrar en el fang del cos a cos entre els caps de llista, o mantenir l'aposta per les propostes. Han triat la segona opció i saben què pot anar molt bé, i alhora molt malament segons la capacitat de fer forat entre els indecisos. De moment, la demoscòpia interna del partit els indica que la batalla està entre ser segons o tercers, una posició disputada amb Puigdemont. Illa surt guanyador, com també passa en la majoria de les enquestes.
En el torn dels cafès del dinar de periodistes s'acosten uns nens d'un esplai maresmenc. Porten el típic qüestionari per fer una descoberta del poble, amb preguntes com qui és la persona més gran de Pineda, com és la bandera, o quan va existir el primer tren. Aragonès els resol pràcticament totes les qüestions. Casualitat o no, també amb els nens ha sabut parlar de dades. Després li toca el derbi. Barça-Girona. Reflexionen des del seu equip de campanya que ha d'aplaudir tant si fan gol els blaugranes o els gironins. Celebrar la victòria del futbol català en general. El cert és, però, que la fotografia més preuada de la infància del president és de l'any 1992, amb Ronald Koeman, dos mesos després de regalar la primera Copa d'Europa als blaugranes. Aragonès és culer i espera que l'any vinent el Barça torni a ser líder. Com ho vol ser ell quatre anys més al capdavant de la Generalitat.
