L'autobús més ràpid i un pòdcast «boomer»: els secrets de la «war room» d'ERC

Oriol Duran i Sergi Sabrià són els encarregats d'intentar que Aragonès revalidi la presidència amb la coordinació d'un equip de dotze persones que es reuneix cada dia a les nou del matí i que també presta atenció a la conciliació

Oriol Duran i Sergi Sabrià, caps de campanya d'ERC.
Oriol Duran i Sergi Sabrià, caps de campanya d'ERC. | Marc Puig / ERC
27 d'abril del 2024
Actualitzat el 28 d'abril a les 11:21h

"Una setmana abans que comenci la campanya!". Ara fa uns dies els somriures a la seu d'ERC entre treballadors i dirigents no es podien dissimular. Eren el primer partit que tenia el programa electoral enllestit per les eleccions del 12-M. No és casual. Els republicans s'han volgut erigir en la formació de les propostes, i per això han volgut ser els més ràpids. Ràpid és també l'autobús de campanya. Com a mínim té un conductor una mica impacient. Porta retolades les cares dels principals candidats i el lema, Al costat de la gent. És d'aquells conductors que saps que arribarà  encara que sigui impossible, però també d'aquells una mica amics del clàxon. "No podem dir que som al costat de la gent i anar pitant", bromeja un dirigent republicà assegut en l'autobús en el primer dia de campanya, rumb a Granollers. L'equip d'ERC hi arriba, efectivament, una hora abans que comenci l'acte.

La velocitat és l'anècdota. O no. Però en qualsevol cas, els encarregats de marcar els tempos i les estratègies a casa dels republicans, la war room, està formada per un equip fix de 12 persones i participants puntuals, com els dirigents Marta Rovira, Oriol Junqueras i el candidat i president, Pere Aragonès. També treballadors de premsa que habitualment són al Parlament o a l'Ajuntament, i ara es bolquen en la campanya. O el fotògraf, Marc Puig, que sempre copsa el moment del dia més enllà de l'acte. Una campanya que els republicans duen a terme amb aquest autobús ràpid, però també amb noves iniciatives com un pòdcast protagonitzant pels caps de campanya.

Les reunions de l'equip de campanya són diàries, a les nou del matí a la seu del carrer Calàbria. Durant la primera part es fa balanç del dia anterior, s'aborden qüestions de logística pels actes -des de les cadires que fan falta a la previsió de pluja- i en la segona afinen els imputs del dia. La batuta com a caps de campanya la porten Oriol Duran, actual vicesecretari de comunicació d'ERC i exsecretari de Mitjans i Difusió del Govern, i Sergi Sabrià, viceconseller del Govern que ja acumula més d'una desena de campanyes com a responsable dels republicans. 

L'encarregat que la representació al territori sigui equilibrada i que les agendes quadrin és Pau Morales, secretari d'Organització d'ERC i diputat del Jovent Republicà aquesta legislatura. La gerència i el pressupost de campanya (1,7 milions d'euros) recau sobre Jordi Roig, encarregat de les finances de la casa des de fa molts d'anys. El responsable de comunicació és Cristian Agudo, que també ocupa aquest lloc a l'executiva dels republicans. Mireia Estefanell s'encarrega de preparar els actes, Gemma Cano del protocol i Brais Benítez del contingut.

Les encarregades del programa electoral -i responsables que ERC hagi estat el primer partit a publicar-lo- han estat les dirigents Marta Vilalta -portaveu del partit al Parlament i candidata per Lleida- i Sara Bailac, cap dels republicans al Senat. Per últim, Mònica Ruiz és la responsable d'atendre i mantenir la relació amb els periodistes, i Queralt Malé, la que vetlla perquè les xarxes socials dels republicans tinguin impacte. L'equip del president també intervé de manera intermitent.

És un equip que s'avé. La majoria fa temps que treballen plegats. També fan allò típic de cobrir-se les espatlles, sobretot perquè a casa d'alguns d'aquests treballadors de la war room republicana hi ha menuts. No se n'amaguen de dir-ho. És per això que s'autogestionen i són benèvols a l'hora de facilitar al màxim les conciliacions, tot i que en campanya sembla un element gairebé impossible. "El meu té tres anys". "En tinc una de tres i una de tretze". "Em reincorporo del permís de paternitat la setmana vinent". Són algunes de les frases hem escoltat aquests dies. També han passat de mà a mà fotografies al mòbil de pares i mares orgullosos que ensenyen els seus petits als companys de feina. En la política també hi ha humans, pares, mares i fills.

La novetat d'aquesta campanya, però, és el pòdcast que han decidit fer els republicans sobre les interioritats de la campanya. Va ser una idea que no va néixer fa gaire i que comanden Queralt Malé i Aida Tudó. Bàsicament, motivada per dos factors: en els informes interns demoscòpics que té ERC s'indica que la gent cada vegada menys s'informa a través dels mitjans de comunicació i que les xarxes arrasen com a via d'informació principal. Per altra banda, la voluntat de donar veu a Sabrià. És viceconseller, el responsable de l'oficina d'Aragonès, i no és candidat el 12-M, per la qual cosa la seva presència als actes queda en un segon nivell, organitzatiu. Però el partit vol aprofitar la seva veu, sovint desacomplexada i molt més crítica amb l'oposició que la del president, a través de les xarxes.

Tenien una persona, Sabrià, i faltava el presentador. Duran, l'altra cap de campanya, es va oferir. "Va dir que volia jugar perquè li agrada la ràdio i ningú no el va aturar", expliquen des del partit. Així que ara els republicans publiquen un vídeo diari amb ells dos parlant de diferents qüestions. Es diu No miris el mòbil, i la intenció dels dos caps de campanya és explicar alguns dels secrets interns. El pòdcast té un posat una mica boomer, i ho saben, i no se n'amaguen. Una planta. Una tassa amb una frase d'Oriol Junqueras. El bust de Lluís Companys. I cartells rotatoris del segle passat o d'avui, amb la cara d'Aragonès. De moment, el pòdcast ha causat furor entre els militants. Divendres, a Granollers, Duran va viure un moment d'estrellat amb diferents membres del territori que se li van acostar per dir-li que l'havien vist. Veurem si produeix l'efecte que busquen els republicans, que són elpartit amb més indecisos potencials a convèncer en altres partits i que més s'ho juguen tot en campanya.