Perfum de roses només entrar a la seu del PSC al carrer Nicaragua. I silenci. Són vermelles i acaronen una gran fotografia del rostre de Carme Chacón. Al mig del vestíbul, un llibre per acomiadar-se. Per escriure un adéu que ningú dubta que ha estat massa d'hora. A la dreta, una senyera i una bandera del PSC amb crespons negres. Càmeres, periodistes i silenci. Què diferent és una seu on sempre hi ha soroll, on els dilluns els dirigents sovint van amunt i avall de l'edifici intercanviant salutacions i posant fil a l'agulla a l'agenda política de la setmana.

La capella ardent de Carme Chacón es situa a la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid, però el PSC també vol retre-li homenatge a la que va ser la primera dona ministra de Defensa, la primera dona que va tenir opcions reals de ser presidenta d'Espanya i una dirigent de gran caràcter que no va deixar indiferent ningú. "La Carme va trencar molts sostres de vidre", ha assegurat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, visiblement afectat en una compareixença de premsa a la seu del partit. Al llarg d'aquest dilluns desfilaran per Nicaragua dirigents catalans i estatals i també militants per mostrar el condol al partit i els seus respectes per l'exministra.

"Una lluitadora de tots els combats" 

Chacón va fer sempre el que creia que havia de fer encara que això suposés riscos, cometés errors o es guanyés enemistats. El seu carisma dins del partit era indiscutible i es palpava especialment en la Festa de la Rosa de cada any, on sempre era de les més aplaudides per la militància. Cert és que ella va abanderar el PSC dels 25 diputats al Congrés. També el PSC dels 8 diputats del 2015. Dues èpoques ben diferents on, sigui perquè era el rostre amb el qual el socialisme català somniava amb influir en el PSOE o sigui perquè batallava per aturar la davallada de vots, ella hi va ser.

"Tots coneixíem la seva patologia congènita important i semblava contradictòria amb el seu caràcter tenaç, treballador i de conviccions. Va ser una lluitadora de tots els combats i tots hem après molt d'ella, fins i tot quan discrepàvem. La trobarem molt a faltar", ha reflexionat Iceta.  

Un adéu per escrit

Silencis, abraçades impotents i rostres desencaixats. A banda de la roda de premsa, Iceta ha entrant saludant quasi amb un sospir i s'ha assegut directament davant del llibre de condolences. Darrere seu, les alcaldesses de l'Hospitalet, Núria Marín, i de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; el secretari d'Organització, Salvador Illa; la portaveu al Congrés, Meritxell Batet; el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; i el seu inseparable company de partit i amic personal, José Zaragoza. Ha estat l'únic que, visiblement afectat, ha declinat escriure-li un adéu.

Ulls tancats, mirades cap al sostre o cap al terra, mans entrellaçades i només el brunzit d'un bolígraf fregant el paper i els clics dels flaixos de les càmeres. Tots ells han compartit moments bons i no tan bons amb l'exministra. Acords i discrepàncies polítiques, mítings, debats complexos, actes o cadira al Congrés. Reflexions que van intercanviar, o no, estratègies que van compartir, o no. Així és la vida dins d'un partit on en els darrers anys s'han hagut de travessar moments difícils i encaixar daltabaixos electorals. Tots, però, situacions molt diferents al dia d'avui, quan és la vida -o la mort- la que colpeja. 

"És dur entomar una notícia com aquesta. Ens recorda a tots la diferència entre les coses que són importants i les que no, la fragilitat de la vida humana i la importància dels llaços d'amistat i de fraternitat que molt sovint semblen lluny de la vida política però que estan en la base i el rerefons d'ella", ha conclòs Iceta, que ja ha posat en marxa un homenatge a Chacón que el partit celebrarà el 19 d'abril a la seu del PSC.