Sis tones de granit en record a Xirinacs

Publicat el 22 de febrer de 2008 a les 14:34
En la part del bloc que quedarà fixada al terra hi haurà gravada una formula matemàtica plantejada per Jordi Domènech, expert i amic personal de Xirinacs. Tal i com explica Jaume Rodri, si 'd'aquí uns segles algú mou aquest bloc podria desxifrar aquest fórmula' el resultat de la qual donaria a la persona set localitzacions diferents. En aquests set indrets es podrien trobar els set llibres escrits per Xirinacs durant la seva vida. Les obres seran soterrades en unes urnes de ceràmica o metacrilat entre dos i tres metres de profunditat. Aquesta acció segueix 'la filosofia índia' que havia conegut Lluís Maria Xirinacs.

Inicialment els promotors no s'han fixat una quantitat de diners a recollir. El mateix Jaume Rodri explica que si falten diners 's'optaria per un bloc més petit'. Si la quantitat supera el cost -com creuen els organitzadors- el sobrant es destinarà a la trobada inaugural del bloc o per d'altres aspectes destinats a la difusió de l'obra de Xirinacs com 'fer fulletons informatius que es podrien entregar a la gent que visita Ogassa'.

L'Ajuntament d'Ogassa va aprovar per ple el suport a la iniciativa, segons ha explicat Rodri. En una trobada fet el mes de setembre del 2007, l'alcalde, Ramon Tubert (CiU) havia lamentat que no s'hagués informat a l'Ajuntament de la seva celebració. L'acte es va fer al Pla de Can Pegot que és el punt on es va trobar el cos de Xirinacs el passat 11 d'agost del 2007 i on ara es vol posar aquest monobloc.

Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripollès, 2007) va ser sacerdot i polític. Va ser ordenat sacerdot el 1955. Ràpidament va manifestar el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional. El compromís polític antifranquista el va portar a la presó els anys 1972 i 1974-75. Després d'haver dut a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia va ser proposat com a candidat al premi Nobel de la pau (1975) i va promoure diverses iniciatives, com la Marxa de la Llibertat (1976). Va ser senador independent per Barcelona (1977-78) i s'aproximà a l'independentisme revolucionari.