
Elisenda Paluzie (Barcelona,1969) és la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. S'hi troba a gust. De fet, la seva vida política té ADN universitari des que militava a la FNEC. Ha impulsat un manifest que vol recuperar l'essència de la marca d'ERC de cara el congrés. No presenta candidatura, té un compromís amb la Facultat. “El meu republicanisme també l'aplico en la meva vida professional” assegura. Està convençuda que l'1 d'octubre serà un conclave de transició. “Hi ha massa ferides obertes” avisa, però també insisteix en debat de les idees. “Som d'esquerres, d'esquerra no dogmàtica, i amb valors republicans, però la prioritat és l'alliberament nacional del nostre país”, sentencia un migdia d'aquest calorós mes de juliol.
- Què proposeu amb aquest manifest què voleu dir amb recuperar les sigles d'ERC?
-De fet, recuperar les sigles d'Esquerra Republicana de Catalunya és el darrer punt del manifest. En el fons és la conseqüència dels anteriors, allò important és el fons. Fins i tot fa tres anys quan per exemple Reagrupament de les sigles en feia una qüestió principal, jo no en feia gaire batalla, però potser ara si hem d'aprofundir i tornar a l'autenticat d'ERC - un partit independentista d'esquerra no dogmàtica i de valors republicans- s'ha de visualitzar en el logo.
- Qüestions de fons com...
-El manifest pretén aportar una sèrie d'idees tant per l'estratègia política tant pel model de partit per evitar els errors que han portat ERC a la situació delicada en què es troba avui dia.
- Heu tingut retorn per part de les candidatures fins ara postulades, com Oriol Junqueras o Carles Bonet?
-Retorn directe, no. Hem tingut contactes relativament indirecte, però el nostre partit es jugarà quan comenci la discussió el debat de la ponència política.
- Aquest document, doncs ja està en mans de coordinadora de la ponència política?
-Sí, per exemple, aquest dijous els consellers nacionals ens vam trobar per començar aportar idees. Cal dir però que són idees genèriques que s'hauran de veure com es concreten i potser algunes ponències ja recullen el nostres postulats o no, llavors defensarem esmenes. Però ara s'enceta el procés de discussió. Nosaltres tenim 125 militants que s'han adherit al nostre manifest que s'haurà de defensar en el procés congressual que ara s'ha obert.
- Per tant, aquest manifest no és un document que serveixi per impulsar o proposar una candidatura
-No, no, en absolut. De fet, m'agradaria deixar clar que el manifest és tot el contrari. Això es pot veure si t'explico com neix aquesta iniciativa.
- Endavant
- Després de les municipals comencem a parlar alguns militants que havíem estat crítics amb l'estratègia del partit i que fins i tot havíem format part d'un corrent intern del partit, també altres militants que no. Celebrem un sopar el 10 de juny a Barcelona. En aquest suport alguns militants proposen que em postuli com a secretària general del partit. En aquells moments Oriol Junqueras ja havia deixat entreveure les seves intencions però no se sabia amb qui concorreria a la presidència d'ERC.
En aquest context, els militants ho proposen perquè si bé Junqueras representa la renovació, si anava acompanyat d'algú que hagués estat crític amb la línia del partit, la renovació seria màxima. Jo mateixa, en aquest sopar, amb 50 militants, explico que no em puc presentar. Jo tinc un compromís amb el deganat fins el març de 2013, i a més va ser una candidatura molt competida i en vaig comprometre per aquest mandat. Tinc una paraula donada, un compromís, una responsabilitat i més amb les retallades que pateix la Universitat! A més si he de defensar els valors republicans en la política també ho ha haig de fer en la meva vida professional, i més quan també és un càrrec electe.
De fet, jo vaig començar la meva singladura a la FNEC, i a més també es pot participar en l'alliberament d'un país des de la Universitat. Ara bé, això no treu que estigui a disposició del partit per ajudar a fer-lo sortir d'aquesta situació delicada.
- Així res de candidatures?
-Res. Nosaltres vam decidir participar del debat de les idees en forma de manifest. Algun militant va plantejar discutir-lo en assemblea oberta i així es va fer. Al Casal de Sants es va discutir el manifest i es van aportar noves idees. El manifest neix sense candidatura al darrere.
- El debat de les idees, d'acord. Però si es llegeix el manifest, jo interpreto del document que vostès són d'esquerres, republicans però prima l'eix nacional, es pot dir així o no?
-Somriu . Sí, es pot dir així. És així, però sense que les dues coses siguin contradictòries. El partit és el que és, republicà i d'esquerres, però té un objectiu polític prioritari que és l'alliberament nacional, assolir la independència. Per tant, el que diem és que ERC té vocació de govern, vol ser govern, però no es pot confondre amb estar al govern. ERC només pot ser govern quan es pugui fer avenços nacionals clars, quan no hi hagi garantia de fer passes endavant cap el dret a l'autodeterminació, ha de construir alternativa des de l'oposició. Però això implica pactes amb PSC, com CiU...el nostre objectiu és trencar l'status quo, assolir la independència.
- Pactes minimalistes i amb objectius concrets
-Depenent de les eleccions. Si a nivell municipal hi ha un projecte engrescador és evident que l'hem de fer. ERC ha tingut una obsessió per sortir de la marginalitat a què la sotmetien l'status quo i les elits conservadores, i això ha conduït a voler demostrar que som un partit de govern, però això pot ser una parany.
- Per exemple
- El segon tripartit. I ho dic a nivell personal, al marge dels signants del manifest, el segon tripartit va deixar de tenir sentit quan se'ns va fer fora del pacte de l'Estatut, es va buidar el sistema de finançament i la definició nacional de Catalunya va quedar fora. En aquell moment va deixar de tenir sentit que nosaltres haguéssim seguit amb el PSC. Era un parany difícil d'escapar-se perquè quan et volen fer fora d'una taula i amb males arts, és lògic que vulguis tornar-hi. Però va deixar de tenir sentit continuar amb el PSC quan no hi havia avenços nacionals. Polítiques socials sense avenços nacionals, com el finançament, és molt difícil de justificar.
- Per tant, sou republicans i d'esquerres, però la prioritat és la independència?
- És a dir, el partit no ha de canviar del què és. ERC no és transversal, on sigui igual ser de dretes i d'esquerres. Esquerra és un partit transformador, defensa el territori i els interessos públics per davant dels privats. Però el seu objectiu és la independència.
- Però sia quin sia el resultat del congrés, aquest s'haurà d'avalar en les eleccions espanyoles, és possible un Bildu català encapçalat per Esquerra?
Mira, la fragmentació independentista ens ha fet mal i necessitem projectes polítics forts per assolir la independència. I això ho veu la base independentista que té la percepció que amb tants caps tants barrets no es va enlloc. També cal tenir present que aquesta fragmentació s'origina en la fragmentació d'ERC. Les ferides estan molt obertes, perquè tothom ha prioritzat la tàctica i els interessos de partit al de país. És difícil predicar la unitat quan fa quatre dies Solidaritat es presenta sense opcions en municipis amb voluntat de restar, el resultat: que l'independentisme està fora de la gran majoria de ciutats metropolitans. En ciutats de més de 100.000 habitants, només dos regidors independentistes, dels quals només un d'ERC.
- Per tant...
Un moment, també s'ha de tenir present que a ERC quan no estaves d'acord amb alguna decisió et convidaven a marxar del partit. Totes les ferides estan obertes. Caldrà temps, no sé si a les espanyoles s'arribarà tard. En qualsevol cas, la responsabilitat i la iniciativa correspondrà al president que surti escollit al congrés.
- Però no corre el perill que la bandera se la quedi una altra opció política liderada per algú que això de la defensa de Catalunya és un terme molt relatiu, com Josep-Antoni Duran i Lleida... De fet, el seu nom havia sonat per encapçalar aquest front...
- Sí, no sé com ha sortit, qui ho ha publicat no ho ha contrastat amb mi . I com ja he dit abans, jo tinc un compromís amb el deganat que he de mantenir fins al final. Jo no estic disponible. Els nous òrgans de direcció hauran de decidir quina estratègia volen de cara les eleccions espanyoles.
- Tornem al debat de les idees, hi ha ara per ara més debat sobre persones que d'idees?
- El debat de les idees no ha començat. Hem d'escoltar els projectes dels candidats, bé precandidats fins el 18 de juliol. Però és veritat que a diferència del 2008 - que ja s'havien plantejat ponències i manifestos- ara no es veuen massa papers.
- La buscada pau ha matat la batalla de les idees?
-De moment, s'inicia el debat de les idees a través dels òrgans del partit.
- I el debat d'estatuts?
-És molt important. De fet, el congrés de 2008 va aprovar celebrar un congrés extraordinari per abastar aquest debat sobre estatuts. Però tot s'ha precipitat i no s'ha celebrat. Ara s'ajunta debat d'estatuts amb renovació de persones i això em fa una mica de por, perquè sóc del parer que el debat d'estatuts és millor separar-lo de la conjuntura de les persones. Els estatuts defineixen el model partit.
- Alguna proposta sobre els estatuts?
- S'ha de mantenir el sufragi de les dues primeres sindicatures del partit, això és únic d'ERC. Però potser hem de pensar si és adient escollir-los poc temps abans del conclave. O bé, si, com el procés de fa tres anys, amb quatre candidatures després ha de sortir una executiva monocolor amb els que han obtingut el 37% dels vots. El 2008 va ser responsabilitat de tots. Potser s'hauria de mirar que tothom tingués una representació proporcional als vots obtinguts, o bé una segona volta si cap dels candidats arriba al 50% dels vots.
- Veu la militància amb trempera de cara aquest congrés?
Bé, ERC ha passat una situació molt difícil: mals resultats electorals, molta gent ha marxat... no hi ha una energia ni una il·lusió...Veig ganes de millorar les coses i de renovació, sí; però veig també trauma pel debat de fa tres anys. Hi ha ferides perquè el debat els fa por perquè s'associa a la divisió; hi ha gent que vol més renovació però tal i com està el partit és complicada. No oblidem que el 60% de la militància, més o menys, va avalar l'estratègia. M'agradaria més renovació però s'ha de ser realista, el trauma de la divisió prioritza la unitat. La idea del manifest recull les idees dels que no estàvem d'acord amb l'estratègia i amb el model de partit.
- Com l'excés de professionalització?
- Els màxims líders dels partits han de tenir dedicació exclusiva. Però un partit tampoc tira endavant amb gent només disponible de vuit a deu del vespre i caps de setmana. Però a l'executiva hi ha d'haver gent que tingui activitats professionals al marge i que aporti el seu parer, expertesa tècnica i visió política de les coses. I això ERC ho havia abandonat.
- Creu que l'1 d'octubre es tancarà el procés obert el 2008?
-Serà un congrés de transició, es començarà a tancar.
-Moltes gràcies
-A vosaltres