Acte de presentació del llibre «Súmate, cuando todos contamos». Foto: Laura Aznar
Eduardo Reyes no va afirmar ni desmentir si finalment ocuparà el sisè lloc de la llista Junts pel Sí, però va explicar a Nació Digital que el seu anhel és anar just davant de Pep Guardiola i sobretot, sortir, "perquè això seria la prova que som una majoria forta i que podrem fer realitat els nostres somnis". En qualsevol cas, va dir, aquesta informació es farà pública a principis de la setmana vinent. A l’acte, celebrat a la Casa Orlandai de Barcelona, hi van intervenir també l’autor del llibre, Jordi Fexas, Antoni Castellà, de Demòcrates de Catalunya, i Carlos Treviño, membre de Súmate.
Fexas va explicar que la voluntat del llibre és aportar-hi un tret diferencial, perquè si bé existeixen molts relats sobre procés, “no n’hi ha cap que expliqui què ha passat a nivell emocional i racional a les ments dels catalans perquè hagin canviat la seva manera de percebre la realitat”. En aquest sentit Súmate, cuando todos contamos reuneix vuit testimonis de catalans, nascuts fora del país, que expliquen què pensaven i què pensen de Catalunya des d’una perspectiva emotiva, “i aquí està la volta”. “Les raons ens sobren, ens falta connexió emocional amb els conciutadans que encara no han fet el pas”, va dir l’autor.
Per la seva banda, Carlos Treviño, autònom, veí del Baix Llobregat i membre de Súmate, va explicar que ell havia arribat a la independència “per un tema de butxaca”. “El problema del cinturó industrial de Barcelona és que estan convençuts que Catalunya està finançada per Espanya”, va exclamar. Però al respecte, va argumentar que les persones haurien de mirar les xifres, saber la diferència entre el que s’aporta i el que es rep, “perquè només així es pot desmentir la propaganda i desinformació que ve de Madrid”. Segons el seu criteri, "si la gent vota ‘no’ el proper 27 de setembre, entraran a sang i foc”.
El següent en intervenir va ser Eduardo Reyes, president de l’entitat, que va arrencar el seu discurs afirmant que “si volem, i la veritat és que volem, el proper setembre farem un país nou i ho farem tots junts”. Sobre això, va posar èmfasi en el fet que, aquesta vegada, el procés tirarà endavant sense corruptes, amb unes lleis socials justes i amb la veu del poble. “La constitució que s’exposarà no serà enganyosa, com l’altre, perquè jo no he deixat de viure en una dictadura encara que l’hagin disfressat de democràcia”. Això passa, va dir, per una desconnexió amb l’Estat espanyol i per aquesta raó va demanar que el proper 27 de setembre, els catalans donin suport a la ruptura “pels nostres avis, pels nostres néts i per dignitat”.
La darrera intervenció va anar a càrrec d’Antoni Castellà, el qual va destacar el fet que Catalunya, “un país sense Estat”, hagi sobreviscut, “és com un miracle”. En aquest sentit, l'impulsor de Demòcrates de Catalunya va evocar la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, on "vam ser-hi tots junts, malgrat tenir identitats i sensibilitats diferents" i va demanar que els propers comicis, els catalans tornin a ser capaços de "sumar".
"Aquest país, en deu anys vista, pot ser com Dinamarca i no és un tòpic", va afirmar, i al respecte va recordar que Catalunya és un dels països que genera més coneixement i innovació al món, dos valors que fan competitius als Estats rics i equitatius. "La qüestió no és un ser un país nou, sinó ser un dels bons i tenim capacitat per fer-ho", va assegurar Castellà abans de cloure amb l'advertència "depèn de nosaltres".
