Cartell de la marxa de torxes a Terrassa Foto: Comissió 4 de setembre

El 3, 4 i 5 de setembre de 1713 la llavors vila de Terrassa va patir el saqueig i l'ocupació a mans de les tropes borbòniques. Per commemorar els fets, s'ha organitzat una marxa de torxes, a les vuit del vespre al centre neuràlgic de la ciutat, la Plaça Vella.

El recorregut passa per Fontvella, Passeig Compte d'Ègara fins a la bassa i tornar, baixant pel carrer del Cardaire, Sant Pere, Gavatxons i Torre del Palau, on es llegirà el manifest mentre baixaran les senyeres. Els trabucaires amb l'arma baixada en senyal de dol acompanyaran la comitiva durant tota la jornada. La iniciativa és un homenatge a tots els que van lluitar per defensar la vila davant de les forces de Felip V.

El juliol de 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge a Barcelona, la capital de Catalunya. El 7 de novembre de 1659, amb el Tractat dels Pirineus, Catalunya perdia els territoris nord-catalans.

6 anys abans, el 25 d’abril de 1707 a la Batalla d’Almansa les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, i Castella ocupa el Regne de València per
dret de conquesta, d’aquí allò de “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”. Un any després, l’11 de setembre de 1714, cau Barcelona per la força de les armes i
comença l’ocupació del país.

Moltes pàgines s’han escrit sobre el coratge de Barcelona durant el setge, però poques sobre el sacrifici de moltes altres viles i pobles en defensa de les llibertats i institucions catalanes.

Dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament borbònic format per quatre o cinc mil homes i comandat pel mariscal Feliciano de
Bracamonte arribava a les portes de de Terrassa. Tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat lleial a la causa austriacista. Aquella mateixa nit del 3 al 4 de setembre de 1713 les tropes passaven la vila per les armes. Mentre alguns terrassencs la defensaven, bona part de la població trobava com a lloc de refugi i resistència l’interior del convent de Sant Francesc.

L’endemà al matí l’espectacle a la localitat era desolador: moltes cases havien estat saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants.

En la lluita van destacar Pere de Brichfeus i Terns, batlle de Terrassa, que va participar en la Junta de Braços com a membre del Braç Militar, anomenat coronel de cavalleria sota les ordres d’Antoni Desvalls; Francesc Busquets i Pujol, de Can Mitjans, que va participar en la Junta de Braços com a membre del Braç Reial, nomenat coronel d’infanteria sota les ordres del Marquès de Poal; Andreu Joan Rico, personatge influent, mig filòsof, clau en la resistència de la vila, i Francesc Boada i Parellada, de la casa pairal de Can Boada del Pi, que va ser obligat a exiliar-se de Catalunya. Pere de Torrella, de la Quadra-cartoixa de Vallparadís, president del Braç Militar, també va ser un dels repressaliats.

Un document recuperat de l’Arxiu de la Parròquia del Sant Esperit fa relació de les persones que van morir lluitant: Francesc Janer, fuster; Pere Ramoneda, oller;
Sebastià Forment, oller; Pau Bufí, teixidor de lli; Pau Bufí, fill del sobredit, també teixidor de lli; Joseph Bastart, jove, adroguer, fill de Joseph Bastart, candeler de cera i de Madrona Matas; Valentí Trullàs, pagès; Jaume Prasega, teixidor de llana; Franco Montaner, jove, cirurgià; Perejoan Font, pagès; Josep Gorina, assaonador; Antoni Gall, pagès; Josep Oliu, pagès; Jaume Bugunyà, fill de Joseph Bugunyà; Joan Vidal, pagès, i un minyò d’Anton Serralt d’uns vuit anys.