Luis Gonzalo Segura (Madrid, 1977) és militar de carrera amb el grau de tinent, però ja no pot exercir com a tal. Recentment expulsat de l'exèrcit per haver gosat alçar la veu en contra de la corrupció, la falta de transparència i les males pràctiques dins les forces armades, però també per reivindicar i exercir el seu dret a expressar lliurement les seves idees, el ja extinent Segura publica el seu segon llibre, 'Código rojo' (Destino, 2015), amb la intenció de desvelar quins són els poders interessats en mantenir "un reducte del franquisme a les forces armades".

L'encalçament a què va ser sotmès Segura va començar amb l'edició d''Un paso al frente', la seva primera novel·la i un crit desesperat per denunciar allò que ningú gosava criticar, lal corrupció generalitzada de l'estament militar. Expulsat de l'exèrcit, amb més llibertat de moviments però amb la mateixa convicció que cal transformar radicalment l'exèrcit espanyol, Segura insisteix que la independència de Catalunya s'hauria de tractar des del "respecte a les regles democràtiques", tot insistint que "intervenir militarment a Catalunya seria anacrònic i absurd". 

Immers actualment en un procés en què busca ser reintegrat a l'exèrcit perquè ha arribat el moment que "els que han de marxar són ells", és a dir, els estaments corruptes de les forces armades, Segura se solidaritza amb el jutge Vidal, apartat de la judicatura per redactar un projecte de constitució catalana. "És un atemptat gravíssim contra els drets humans el procés que se li ha seguit", rebla.

- Quina és exactament la seva situació militar a dia d'avui?

- Just em van expulsar de l'exèrcit un dia després de l'edició d'aquest llibre. Per tant ja no sóc militar, ara l'únic que puc fer és lluitar per intentar tornar.

- Està fent gestions per reingressar a l'exèrcit?

- Sí. Ara començaré una sèrie de recursos, que és un procés llarguíssim i que culminarà, si no em donen la raó abans, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Parlem d'entre cinc i vuit anys, no serà fàcil.

- Que el motiva a intentar ser readmès?

- El fet que el sistema no funciona i cal canviar-lo. No és una protesta egoista, perquè jo podria haver demanat una baixa psicològica i ara tindria una pensió de 2.500 euros mensuals, però no és aquest l'objectiu. L'objectiu fonamental és que canviï el sistema, no lucrar-me jo, i és una travessa del desert que afronto. M'han expulsat de l'exèrcit i m'he apuntat a l'Inem com qualsevol altre ciutadà.

- Per quin motiu oficial se l'expulsa de l'exèrcit?

- Atenció al matís, perquè és molt important: no m'expulsen per asseveracions falses, que podria ser una justificació, sinó que m'expulsen perquè afecta la disciplina que jo expliqui què succeeix. És terrible, perquè afecta la disciplina el fet que s'expliqui, però no que això passi.

  - D'això se'n diu matar al missatger.

- Efectivament, perquè no volen que ningú ho expliqui.

- Però tant el primer llibre, 'Un paso al frente', com aquest 'Código rojo', són obres de ficció.

- Sí, però la novel·la negra és un vehicle extraordinari per a la denúncia, i té un component que per a ells resulta perillós: les fotografies d''Un paso al frente' o de 'Código rojo' romandran. El ciutadà que ho vulgui, d'aquí a cinc o deu anys, podrà llegir els llibres i veure la fotografia d'aquell moment i això no els agrada gens. I crec que ara ja poden dir que això ho explica algú que ja no és dins de l'exèrcit, de tal manera que intenten deslegitimar-me.

- Calia que algú des de dins expliqués què passa a l'exèrcit?

- Sí. Sempre dic que pot ser que sigui un mal fotògraf amb una càmera encara pitjor, però sóc al mig d'una guerra, i una de les poques fotografies d'aquesta guerra és la que puc fer jo. A tots ens agradaria que fos millor fotògraf o tingués millor màquina, però el valor d'aquest llibre i de l'anterior és que ho explica algú que està dins i això és prou valuós. I és imprescindible que es conegui, perquè més enllà dels milers de milions d'euros que es deuen per armament que no ens cal, que no funciona o submarins que no suren, hi ha una societat que potser no és Grècia, però que tampoc està en una situació extraordinària, i arribarà un dia que aquesta factura s'haurà de pagar.

- I què creu que pot passar?

- Que arribi el dia que per tots aquests diners que estem malbaratant el ciutadà no pugui educar el seu fill o no pugui anar al metge que li cal. I 'Código rojo', a més, desvela qui són les persones i institucions interessades que això segueixi així, perquè rere aquest malbaratament hi ha persones i institucions que es lucren.

- Vostè ha estat víctima d'un 'código rojo'?

- Sí. N'hi ha de dos tipus. El tradicional és que entren a la teva cambra, et posen una manta a sobre i amb una pastilla de sabó dins d'un mitjó et claven una pallissa. Una companya ha denunciat un codi roig d'aquest tipus, però jo també n'he viscut un, perquè a mi m'han injuriat, calumniat, tancat i expulsat, és un codi roig del segle XXI.

- Està d'acord que qualsevol persona que hagi fet el servei militar pot explicar històries de corrupció?

- Sí, de fet tinc centenars de denúncies. I això que el ciutadà ho desconeix, de la mateixa manera que ignora que els militars tenim drets adquirits a Europa per parlar de tot. Socialment es pensa que no és legal que parlem, però sí que ho és. Igualment desconeix la situació de la justícia militar i de la Guàrdia Civil, que és qui ens investiga. Per a que ens fem una idea, imaginem que si a dia d'avui governa el PP, tots els jutges haguessin d'estar afiliats a aquest partit i a més el president els nomenés o destituís al seu caprici. I el mateix amb la fiscalia i la policia i a tots ells se'ls prohibís contactar amb els mitjans de comunicació. Què seria tot plegat? Una dictadura. Si en una societat com la nostra hi ha corrupció malgrat als òrgans de control que gaudeixen d'una certa independència, ja es pot imaginar què passa al món militar on no hi ha cap tipus de control.

- M'està dient que la democràcia no ha arribat a les forces armades?

- Efectivament. Quan dic que ens cal un exèrcit democràtic dic que per una banda cal que la cúpula militar tingui cultura democràtica, ja sigui d'esquerres, de dretes o de centre, cosa que a dia d'avui no passa, i de l'altra dic que cal que els valors tradicionals i característics de la democràcia, els valors de la il·lustració, dels mecanismes de control i de separació de poders s'hi implementin. La revolució pendent a les forces armades és arribar al model il·lustrat del segle XVIII. Que m'hagi de declarar en vaga de fam per demanar una auditoria és un autèntic disbarat, que això passi a Europa és un disbarat. Per què hi ha por a una auditoria a les forces armades? Perquè no hi ha separació de poders. Això és el que explico a 'Código rojo'.

  - És per això mateix que els casos relacionats amb l'exèrcit els porta la Guàrdia Civil?

- Sí, i això té una explicació molt senzilla. La Guàrdia Civil depèn del Ministeri de l'interior però hi ha una part que correspon a Defensa, que és la part dels ascensos, perquè així els controlen. ¿Qui et destaparà un cas de corrupció si tu ets el que el pot ascendir? Tot plegat és un disbarat.

- Què és exactament el que volia denunciar amb aquest llibre?

- Penso que en aquest llibre, a banda que literàriament és millor que l'anterior, he passat d'aixecar el braç per dir que aquí passaven coses, que és el que feia amb 'Un paso al frente', a explicar quins són els poders interessats a que aquelles coses que denunciava continuïn passant, perquè hi ha un reducte del franquisme a les forces armades i gent interessada que es mantingui. Qui té deutes amb els militars per tal que això sigui així és un dels interrogants als que dóna resposta 'Código rojo'.

- A Catalunya hem tingut un cas similar al seu, el del jutge Santiago Vidal, suspès de la seva funció per escriure una constitució per a Catalunya, que en el fons també és una obra de ficció com les seves novel·les. Quina reflexió li mereix tot plegat?

- Crec que parlem d'un altre àmbit que també necessita regenerar-se com les forces armades. El món de la judicatura ha estat un món molt conservador i em sembla que és un atemptat gravíssim contra els drets humans el procés que se li ha seguit. Una persona pot ser perfectament jutge i escriure una constitució, de Catalunya o de la Conxinxina si li ve de gust. Com a molt se'l pot obligar a inhibir-se en casos que hi pugui haver conflictes d'interessos, però no pas expulsar-lo de la carrera judicial. Però quan s'expulsa el jutge Silva o el jutge Garzón el que passa és que tot aquell que fa alguna cosa que no agrada al sistema és expulsat del propi sistema, i em sembla molt preocupant que això passi en una suposada democràcia.

- Al seu parer, en cas que Catalunya avanci cap a la independència, com creu que actuarà l'exèrcit?

- Vaig estar tancat seixanta dies per dir obertament que mai participaria en una intervenció militar a Catalunya. Em va costar seixanta dies d'arrest que no van ser criticats pel govern ni per ningú. De fet, el cap de l'estat major va dir just el contrari, assegurant que si calia intervenir a València o Afganistan ho farien, dient València però referint-se clarament a Catalunya. I va comparar Catalunya amb una colònia quan va dir que si l'estat central és feble les colònies s'independitzen. Per a mi és molt preocupant, perquè tenim una sèrie de senyors amb una concepció de la democràcia que no té res a veure amb la de la resta dels ciutadans, i això també és degut a la irresponsabilitat dels ministres i els presidents. José Bono va explicar que un grup de militars preparava un 'pronunciamiento' durant la gestació de l'Estatut, i per què no van destituir ningú? I si per l'Estatut es pensava en un pronunciament, què no faran per una independència? Jo em sento avergonyit per les paraules de l'exministre i que no es prenguessin mesures. Si jo sento això a un grup de generals, els cesso tots perquè és molt perillós. Per això m'agrada parlar de l'afusellament d'Abena, perquè és molt clarificador.

- L'afusellament d'Abena?

- Sí. Eren els anys vuitanta, després del cop de Tejero i amb ETA matant gairebé cada dia. Un tinent es va apropar a un poble d'Osca, Abena, es va endur l'alcalde a un descampat i literalment el va afusellar, tot i que em bales de fogueig. Doncs aquest senyor a dia d'avui és general. Quina concepció democràtica pot tenir si va ser capaç de fer allò quan era tinent? Tot això em sembla molt perillós, tant pel que fa a la independència de Catalunya com a Podem, que a ulls de la cúpula militar no deixa de ser un partit comunista, i ells com a franquistes són clarament anticomunistes, no entenen que aquí ha d'haver un respecte a les regles democràtiques. Si el dia de demà Catalunya s'independitza, pot haver moltes maneres de resoldre-ho, però l'última es intentar resoldre-ho militarment, perquè seria completament anacrònic i absurd. I no ho solucionaria, perquè si hi fiques els carros de combat i comences a disparar i penses que l'endemà tots se sentiran tan espanyols com el que més, doncs no és això el que aconseguiràs, sinó tot el contrari, fins i tot el que tingui dubtes sobre la independència deixarà de tenir-les. I des del punt de vista espanyol, què passaria amb les imatges donant la volta al món, els carros de combat disparant, en quin cap pot entrar això?

- El primer tret enfonsa l'Ibex-35.

- Clar, l'Ibex-35 s'enfonsa, el mal a la 'Marca España' és terrible. Doncs jo he estat seixanta dies arrestat perquè es veu que això no ho podia dir, quan el més normal era que jo ho pogués dir i que el general en cap em donés la raó.

- Amb tot el que explica, per què es va fer militar?

- Perquè a les pel·lícules els militars fan coses bones, salven la gent i penses que l'exèrcit s'ha modernitzat. Quan hi vaig entrar, l'any 2002, no pensava trobar-me un exercit franquista, però em vaig equivocar. Però he arribat al punt que els que han de marxar són ells, són ells els que han de desaparèixer i des d'aquest punt de vista el llibre em sembla molt important també per recuperar aquell coneixement que teníem amb la mili que ara ja no tenim, tot i que em sembla molt bé que ens haguem professionalitzat. Però en no obrir les finestres els que ha quedat s'ha corromput encara més.
 

"Entrar a Iraq va ser un error, però marxar va ser un error encara més gran"

-Ha estat destinat a Afganistan. Aquest tipus d'operacions són útils? -Com a militar crec que són experiències de molt de valor, perquè un militar ha de ser present als conflictes, això és obvi. Ara bé, el problema ve quan s'analitza la història dels últims setanta anys i t'adones dels errors geopolítics que s'han comés a l'Afganistan. Cada cop que s'hi intervé es deixa el país pitjor del que ens el vam trobar. Crec que els militars han d'actuar en zones de conflicte, però que aquestes actuacions han d'estar legitimades per la ciutadania i no pas al servei de poders, lobbys i interessos. No es podia entrar a Iraq com es va fer. Crec que ens cal un article a la constitució que reguli els tipus d'intervencions militars, que s'estableixi un procediment clar d'on es pot actuar i a partir de quines circumstàncies, i acceptat en referèndum per la ciutadania. Ara per exemple, es podria intervenir al nord de l'Iraq, un país del que entrem i sortim cada dos per tres. -I on els d'Estat Islàmic fan bons als d'abans. -Sí, però el que passa amb Estat Islàmic és segurament conseqüència del que es va fer allà la primera dècada del segle XXI, i també als anys noranta del XX, i encara abans, a la guerra entre Iran i Iraq als anys vuitanta. I si ara s'ha d'intervenir, cal un procés, un posicionament dels partits polítics i la ciutadania ha de decidir, perquè al final tenim un militar que es pot veure obligat a disparar a una dona o un nen o en una situació com les que es veuen a la pel·lícula 'El francotirador', i quan això passi, aquest militar ha d'estar legitimat per la seva ciutadania i no preguntar-se si està allà pel petroli. Ara, de la mateixa manera, marxar d'un determinat lloc també ha d'estar referendat i legitimitat, perquè entrar a Iraq va ser un error majúscul, una autèntica estafa i pràcticament un crim, però marxar potser va ser un error més gran. -Vostè reparteix per Aznar i per Zapatero. -Per suposat. Tan una cosa com l'altra van ser errors majúsculs, però és que més, tota intervenció militar ha d'anar acompanyada d'una planificació. Si el militar ha d'entrar en un país i matar persones, inclús en aquest tipus de guerres modernes , dones i nens, has de saber que ho fas per un bé major, perquè sinó ets tant dolent com el terrorista. I aquest bé major és una planificació que busca una millora per aquell país, però si te'n vas de cop i els deixes allà perquè es matin entre ells, et preguntes per a que hi hem estat els anys que hi hem estat.