- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Tomàs Molina (Badalona, 1963) ha estat notícia i ha sorprès Catalunya en anunciar, a través d’una publicació en vídeo a les xarxes socials el passat Diumenge de Pasqua, que es presentaria com a independent a les europees del 9 de juny en el número 2 a la candidatura d'Esquerra Republicana. Quatre dies abans, justament, havíem compartit amb ell una estona als estudis de TV3 per parlar sobre la sequera i la previsió dels meteoròlegs dels pròxims mesos. Ara bé, després de l'anunci que ens va deixar entreveure al final de la conversa, ha estat necessària una segona trobada per preguntar com afronta la nova etapa fora de la televisió pública després d’estar 37 anys treballant a informatius, on recorda encara quan va creuar el control d’accés el març de 1987. Una entrevista que és la darrera com a meteoròleg abans d’aquest anunci i una de les primeres com a polític fora de la casa que l’ha acollit des dels 23 anys.
Em va comentar que planifica a temps vista i que "fa cinc anys, que ja havia pensat a fer aquest pas, en aquest moment". Com va prendre aquesta decisió i per què a ERC?
No va ser una decisió presa, sinó una decisió a la qual s'arriba. En els últims temps, el meu objectiu era doctorar-me abans dels seixanta. El meu fill també es va fer d’ERC, vaig conèixer a la Laura Vilagrà i, fent l'estudi del doctorat, anava arribant a conclusions. No entenia per què costava tant d’avançar en la lluita per aturar el canvi climàtic. No es té en compte una cosa que en dic governança complexa informada, que és quan es volen fer coses, però sempre acaba sortint algú que s'hi oposa o que diu que sí, però no d'aquesta forma. I el resultat és que no s'avança. Com ho podem fer per arribar a un mínim acord perquè passin les coses? És en assumir aquesta complexitat de la presa de decisions i en informar la gent perquè s'hi vulguin oposar o estar a favor. Això no s'està fent i és imprescindible per aconseguir-ho. L'adaptació ha de ser el motor de la mitigació. Quan les persones veiem la realitat que ens envolta i quan he anat fent la meva recerca ha aparegut ERC i, mira, podries fer alguna cosa perquè això no sé què... I al final t'hi poses!
Així ha estat Esquerra que el crida a vostè?
Hem estat junts aquest temps. No és que ningú em vingui a buscar o que jo hi anés, simplement ha passat. Crec molt en la divina providència, que les coses van passant i et donen senyals com si haguessis d'anar cap aquí, i és el que he fet. Ha passat i he anat seguint el camí que m'ha anat portant la vida o la divina providència. Però no soc un polític ni tinc la formació de polític.
Ha posat alguna condició al partit?
Cap, sense condicions, m'hi he llançat a la brava amb l’esperança i la voluntat que surti bé. He cregut que ho havia de fer i ho he fet. També és cert que és un moment vital. Tinc l'edat que tinc i, si ho hagués de fer de jove, no ho hauria fet, no m'hauria passat ni pel cap. Ara tinc més bagatge, més contactes… El meu moment vital m'ha portat a prendre aquesta decisió.
"El meu moment vital m'ha portat a prendre aquesta decisió"
Aquest dijous, el consell professional de la CCMA va emetre un comunicat on mostrava el malestar del seu fitxatge perquè pot afectar a la credibilitat del mitjà, argumenten. No sé si li van fer saber abans i quina opinió en té?
Sí, m'ho van dir el dia anterior a publicar-ho. Em sap greu. També he de dir que ara mateix hi ha d'altres conductors de la tele que estan amb altres partits polítics i a un Parlament. No soc el primer que s’ha involucrat en la política o amb l'acció de govern dins l'administració, i no amb ERC. No és ni la primera vegada que passa ni probablement serà l'última. Potser sí que he estat dels més vistosos, però hi ha altres conductores que també sortien en pantalla. Ho he mirat de fer tan impol·lut com he pogut. He deixat de sortir per televisió abans que sé sabes que seria el candidat, perquè ja se sap que soc candidat, però encara no ho soc formalment.
Si acaba sortint diputat, quines aportacions farà des del Parlament Europeu sobre el debat de l'emergència climàtica?
He adoptat el compromís Molina, que és això que passa quan les persones senten que no han estat consultades, que es prenen decisions i la gent se sent desvalguda. Em comprometo a parlar amb els ciutadans de forma regular, a estar disponible i a aportar allò que em diguin i que potser desconec. I a fer-ho al lloc adequat, que és Europa. Actuaré com la seva persona de confiança i amb el compromís de donar-los una resposta. No sé si ho arreglarem o no, però poden comptar amb mi per explicar-me les inquietuds que tinguin.
Dins d'Europa, hem de fer uns plans d’adaptació, sobretot pel centre i sud d'Europa, però també per tot el continent. Soc ambaixador del Pacte Europeu pel Clima i s’ha d'orientar diferent. Fins ara s’ha focalitzat en forçar la disminució de les emissions, i no en la participació de la societat en aquesta necessitat, i s’ha de revertir perquè al final la societat ho impedeix i ho atura. Voten els partits que estan en contra d'aquesta necessitat de reducció de les emissions, es manifesten com hem vist en contra d'algunes de les mesures i això no passaria si les persones estiguessin a bord del projecte. Proposaré un canvi en aquest sentit. Potser és més lent, però és més robust i la gent farà una renúncia en allò que calgui i, al mateix temps, tindrà un incentiu amb aquelles coses que els aportaran beneficis. No s'està fent bé i la prova és que no ens en sortim. Ens hi hem de posar i, si els altres no s'hi posen, m'hi poso jo.
"No soc el primer de TV3 que s'involucra en la política o al govern, i no amb ERC. No és ni la primera vegada que passa ni probablement serà l'última"
Tractem l’episodi actual de sequera. Venim d’uns dies de pluja i neu al Pirineu. Hem de continuar mantenint l’emergència per sequera?
Ens falten 1.500 litres d'aigua i, a Catalunya, cauen entre 600 i 800 litres per metre quadrat a l'any de mitjana. Per tant, ens falta un any i mig de pluja sencer. Les sequeres a Catalunya són periòdiques, sempre n’hem tingut i sempre en tindrem. Els últims dies s'ha normalitzat la situació, però això no ens ha de fer respirar més tranquils. Que s'hagi normalitzat la pluja a la primavera vol dir que s'ha salvat la collita de secà, i això és molt important. La quantitat de neu està fins i tot per sobre del normal, i l'aigua que ha caigut ja ha fet normalitzar molt els embassaments. Confio que les campanyes de regs seran normals i això portarà pau social, perquè els pagesos estaven molt nerviosos, i amb raó.
Ara bé, pel que fa a l'abastament no sortirem de la situació d'emergència. El que han portat aquestes pluges és que probablement podrem quedar-nos a l'estat d'emergència 1 i no arribem al 2. Aquesta normalitat ens mantindrà per sobre dels 100 hectòmetres cúbics i anirem trampejant. Val a dir, però, que Barcelona és una de les ciutats que menys aigua consumeix per persona del món, per tant, tenim el rècord de fer les coses ben fetes. Ara bé, el consum de subministrament d’aigua augmentarà a l'estiu i, si no plou a la tardor, serà un desastre absolut.
Quina és la previsió d’aquesta primavera i estiu, podrem relaxar-nos i omplir les piscines?
La primavera segueix sent humida. L'estiu és sec, però que sigui l'estiu sec no importa, perquè l'estiu sempre ho és, no és rellevant. (Es gira i mira els models). L'abril el presenten normal. És veritat que hi ha coses grogues al litoral, però no pinta malament. El mes de maig surt normal i, el Pirineu, que és el que ens importa, surt més o menys blau, per tant, estaria més o menys bé. El juny dona sec, el juliol sec o normal, i l'agost sec. Però això no és especialment greu en el sentit que en aquests mesos ja no plou. Ara, de cara al setembre, ja no tinc previsió, encara queda i la probabilitat d'encert disminueix molt. El problema seria que surtis una primavera seca, això sí que seria rellevant, però surt una primavera normal. Només amb la normalitat mantenim la situació en emergència 1 i no entrem a la 2, que és el que importa.
"Barcelona és una de les ciutats que menys aigua consumeix per persona del món"
Amb l'emergència climàtica, ens trobarem amb episodis de sequeres més freqüents?
Sí, sense cap dubte. Les projeccions donen reduccions com a mínim d'un 15%. L'àrea del Mediterrani és una de les més afectades pel canvi climàtic. A Abu Dhabi s'han inundat fins a cinc vegades aquest any. Als Emirats Àrabs tenen herba al desert! El que està passant habitualment als 30 graus de latitud, on hi ha l’anticicló que fa que hi hagi els deserts del nord d'Àfrica, és que aquest puja, i se situa de forma més freqüent al Mediterrani. Això provoca menys pluges. Nosaltres estem als 40 graus de latitud i som qui més ho nota, sobretot l'àrea oriental de la península Ibèrica. On sembla que pot ser més greu segons els models, seria el sud de la península i nosaltres estaríem al límit.
Però aquesta sequera és diferent, perquè ha afectat el que nosaltres en diem la Catalunya humida, a les comarques de Girona que és on més plou. Sobretot al Pirineu, evidentment, a l'Alt Pirineu i especialment a l'Aran, però el Ripollès, Garrotxa o Osona, les zones humides de Catalunya, ha faltat aigua on no estem acostumats que hi falti la pluja.
Llavors, quina gestió n’haurem de fer de l’aigua per a l’abastament i per a l’agricultura?
A Barcelona ens bevem l'aigua del Ter i del Llobregat, literalment. La dessalinitzadora del Prat porta treballant els últims dos anys sense parar. Més del 60% de l’aigua que bevem, no és una aigua que hagi caigut recentment del cel. D'aquest 60%, hi ha un 45% que ve del mar i un 25% de la reutilització. És a dir, que l'aigua de la claveguera de Barcelona torna a entrar a la depuradora i ens la tornem a beure. L'aigua que surt torna a ser aigua destil·lada o desmineralitzada i es torna a fer servir. Es vol ampliar la depuradora de Tordera per fer-la més gran i, fins i tot, se n'està projectant una altra perquè no podem fer més embassaments a les conques internes. Molta gent hi estaria en contra i tampoc tenim més rius per aprofitar. Podríem fer micro embassaments, però no grans embassaments. I després caldria que plogués suficient perquè això es pogués mantenir.
També hem de recordar que ja no tenim l'embassament natural de la neu. Abans la neu del Pirineu durava fins a maig o juny. Setcases havia obert a vegades fins al juny com a estació d'esquí. Ara, habitualment, a finals d'abril o maig ja no hi ha neu. Per tant, l'embassament natural ja no existeix i no podem confiar en l’aigua embassada guardada en les lleres del riu. S'ha de confiar en una altra aigua més insostenible, evidentment, però som 8 milions de persones i serem 9 milions probablement el 2030. Això s'ha de planificar i s’ha de donar una solució, que només pot ser tecnològica i que demana augmentar la reutilització. He treballat perquè la reutilització pugui arribar al 35 o 40%, és a dir que un 30 o 40% de l'aigua que es fa servir a Barcelona, Girona o qualsevol altra ciutat, es torni a fer servir, i això implicaria que ens deixem de beure el Ter sencer.
Per a un meteoròleg com vostè, viure situacions en què diàriament anuncia bon temps i anticiclons, no deu agradar gaire. Ho tenen més fàcil en fer la previsió!
Sí, però més enllà d’això, nosaltres formem part d'un engranatge social. La nostra funció és ajudar. Sempre els dic als alumnes -i els trec un punt de la nota a l'examen si no ho diuen-, que els homes i les dones del temps estem aquí per salvar vides i vents i fer la vida de les persones més senzilla. No estem aquí per encertar, que també, sinó sobretot, per fer la vida de les persones més senzilles. I això és un bon pronòstic, però també una bona comunicació i una bona planificació, les tres coses. Llavors, en situacions com aquesta, d'emergència hídrica perquè no plou, també hem de fer entendre el dèficit que portem, els usos i no només pronosticar. És informar i donar les dades reals.
"Els homes i les dones del temps estem aquí per salvar vides i vents i fer la vida de les persones més senzilles"
A banda de la sequera, l’emergència climàtica afecta la reducció de bona part del litoral català, com s’ha vist per exemple el darrer cap de setmana amb les destrosses en diferents punts de la costa. Com ens hem de preparar per això?
Primer cal que ho acceptem. Seguim pensant que tirant pedres pararem el mar, i per molts espigons que facis, no el pararàs. Això ho haurà de gestionar qui sigui, però s'haurà de gestionar. Aquesta sensació d'immobilitat que té la societat actual és infantil. Tornem a la realitat, fem-nos adults com a societat d'una vegada per totes. Al litoral ens hem apropat al mar amb infraestructures permanents i hem perdut la perspectiva. Històricament, les ciutats i els pobles estaven endins, perquè el mar venia i s’ho emportava tot. Ara veiem com està pujant d'alçada, al Mediterrani potser no es nota tant, però en altres llocs del món està passant més. La línia de tren del Maresme i de la Costa Daurada s'hauran de replantejar amb tota probabilitat, haurà d'anar més endins perquè amb un termini d'unes desenes d'anys no serà sostenible.
"La línia de tren del Maresme i de la Costa Daurada no serà sostenible en unes desenes d’anys"
De la tesi que ha fet sobre la comunicació del canvi climàtic, quines són les principals conclusions a les quals ha arribat perquè el missatge sigui efectiu d’una vegada per totes?
Que el missatge no espanti. La forma de fer les notícies avui en dia, on només es destaca el dolent, és un error del periodisme, perquè s'encomana a la gent i al final no consumeixen notícies perquè tot és tan dolent que te’n canses. Amb el canvi climàtic ens ha passat una cosa similar. La fi del món, el món bullint… I és mentida. El món no està bullint, encara que ho digui el secretari general de les Nacions Unides. Això crea un titular i genera engagement, la gent ho escolta i s'alerta, però al mateix temps, aquella persona que és la que més en sap, et diu que és una mentida i, per tant, li dones descrèdit a la institució.
Els missatges han de ser reals i realistes, han d’estar ben avalats. Hem de tornar al periodisme antic, en què les notícies que donàvem eren veritables. Però això inclou també els polítics. El que en teoria va més a favor del medi ambient, traurà allò, però també serà un descrèdit per ell. Si vols que la gent et faci cas, has de dir-li la veritat. Com a recomanació, a la tesi he posat que hi ha un cert desfasament entre la ciència publicada i l'opinió pública, perquè el consum màxim passa a través dels informes de l'IPCC, que estan fets per informar els prenedors de decisions, els que fan les polítiques. He entrevistat a tots els sectors, he parlat amb persones de 100 països diferents. Aquest mes d’abril la diposito i la defensaré el juliol o setembre.
Amb la seva trajectòria ha aconseguit una cosa que pocs personatges públics tenen, i és el fet d’agradar a tothom, a gent de totes les edats. Tem que això ja hagi canviat?
És curiós, però m'he trobat amb molt d'atac. Què he fet diferent de divendres de la setmana passada? No he fet res, encara! Només dir que penso que puc ajudar que es facin les coses millors. Ja m'havien dit que passaria, però no deixa de sorprendre. La gent pel carrer em diu "però com se t'acut?", "per què ho has fet?", "rebràs pals per tot arreu!". Alguns em diuen que no em votaran, que el partit aquest no el votaran mai i, d'altres, m'ho agraeixen i em diuen que més gent ho hauria de fer. Em quedo amb això. Hi ha de tot, però si t'he de ser sincer, no m'he trobat encara amb ningú que hagi percebut que m'hagi deixat d’estimar. La sensació és rara sobretot a Twitter, on és una tempesta. Però normalment les tempestes són bones, perquè després surt el sol, l’arc de Sant Martí i el cel està net. Una tempesta per dolenta que sigui té la seva part renovadora, en canvi, aquí, tot és molt negatiu i tampoc acabes de saber el motiu.
Com va viure el darrer espai del temps del TN vespre que va presentar la setmana passada, sabent que seria l’últim?
Fa 37 anys que faig el TN i el faig com a servei. És una feina que m’agrada, també, perquè té aquesta part d’informar. Soc bastant de viure el present, si ha de tornar a passar, tornarà a passar, i si no, no. No soc de donar voltes gairebé a res. Tinc una norma i és que només penso les coses 3 vegades: la primera la penso i decideixo; la segona, que si no he aconseguit arribar a la decisió, ho torno a pensar i la prenc, i la tercera, que si no ho he decidit, ho oblido i no torno a donar-hi cap més volta.
Què és el que més trobarà a faltar de la tele en cas de sortir escollit?
Que cada dia quan vaig a treballar tinc ganes d’anar-hi, sempre em fa il·lusió i estic content. Amb aquesta nova vida d'ara, és: Ostres, ostres, ostres… Caldrà veure si acabo sortint i si cada dia mantinc la il·lusió, que penso que sí, perquè al final és un repte i aquests m'agraden. És una oportunitat de fer bé les coses i això també m'omplirà i em farà mantenir la il·lusió. I si no sortís, continuo treballant a Televisió de Catalunya, per tant, continuaré fent aquesta feina que tant m’agrada!
El tornarem a veure en pantalla?
A la llarga, suposo que sí. No sé quant trigaré a tornar a sortir, ni probablement sortiré al mateix TN. Però el fet de ser un càrrec electe o almenys presentar-te, és un dret que tenim tots els ciutadans i un compromís per la millora del nostre país i de la nostra societat. Per tant, si no surto, tornaré al meu lloc de treball com, gràcies a Déu, ens protegeix la llei.