Toní Canto és el cap de llista d'UPyD a Valènicia. Foto: Prats i Camps/El TempsL’actor Toni Cantó és el cap de llista per València d’UPyD a les eleccions estatals del mes entrant. Assegura que hi ha pares valencians que tenen problemes per a escolaritzar els fills en castellà i es plany per les dificultats que pateix el seu partit a l’hora d’aparèixer als mitjans.
— Un actor entra en política! Vós ens podreu dir quin dels polítics actuals és més bon actor, doncs.
— No en conec cap que siga un bon actor. En conec, això sí, que creuen en les seues idees i en tot allò que diuen. La millor, en aquest sentit, és Rosa Díez. Rubalcaba i Rajoy, no me’ls crec; l’un promet fer coses contràries a allò que ha votat fins ara, i l’altre s’hi posa de gaidó i no bada boca; ja ens sorprendrà d’ací a uns quants mesos. Els nacionalistes tampoc no són bons actors. Un bon actor és el qui diu la veritat.
— Parleu dels nacionalistes. N’hi ha d’espanyols?
— No. El concepte nacionalisme va lligat a la seua nul·la disposició a cedir competències. En vol més i més i no està disposat a cedir-ne cap... Si no és que els generen dificultats econòmiques, cosa que comença a passar ara i que em sembla una trampa. Som nosaltres, l’estat espanyol, que podem cedir competències, fins al punt que hauríem d’establir una harmonització fiscal d’abast europeu. Coses com aquesta ens diferencien clarament del discurs nacionalista.
— No us considereu un nacionalista.
— Jo no. La nació, la bandera i la llengua són tres coses que sovint agiten els polítics incompetents per a no parlar d’allò que realment importa a la gent i no responsabilitzar-se d’allò que fan.
— L’altre dia, però, una gran bandera espanyola va presidir l’acte públic que vau fer al bell mig de València.
— És que era un acte per al Congrés dels Diputats, un acte nacional. Si haguera estat un acte per a les eleccions autonòmiques o municipals, també hi hauríem posat la de la Comunitat.
— Als mítings del PP no hi ha cap bandera sobre l’escenari...
— Mireu, aquest debat em sembla caduc. Això d’associar la bandera espanyola amb el feixisme o la dreta és una cosa que jo defuig. Fins i tot a l’esquerra, n’hi ha que ho han superat. Temes com la bandera o el fet de plantar cara als nacionalistes, ja els van bé a segons quins partits nacionalistes o d’esquerres, a fi de simplificar-ho tot. Sort que a poc a poc la gent se n’adona, de tot plegat. De fet, un dels motius pels quals reivindiquem la bandera espanyola és la igualtat. Pensem que cal unificar competències que són en mans de les comunitats; no sols la sanitat o l’educació, sinó també el medi, l’aigua... Hem de garantir per llei la igualtat. El model autonòmic ha estat un dels responsables de la nostra millora com a país, però és l’hora d’ajustar els desajustos que hi ha. Com pot ser que la vacuna de la meningitis em coste molt cara a València i siga gratuïta a Madrid? Com pot haver-hi disset sistemes educatius diferents? Són qüestions que atempten contra la igualtat, com també que hom no puga buscar feina arreu de l’estat.
— Teniu la P de progrés. Sou progressistes com el PSOE?
— [Riu.] El PSOE no és progressista, fa unes polítiques regressives. Si hem arribat a un dels moments més delicats de la nostra història democràtica és per culpa dels dos grans partits, que amb l’ajuda momentània dels partits nacionalistes van permetre la generació d’un sistema de riquesa fonamentat en la construcció. Sabien molt bé que aquell model ens duria on som ara, però cap no va tenir prou visió d’estat per a redreçar-lo. D’ací vénen la desocupació i la fam que pateixen les nostres famílies.
— Què us separa també del PP?
— Fixeu-vos en la Comunitat Valenciana. El PP malbarata els diners públics i retalla en sanitat i en educació, però no retallen en allò que els afecta directament: cal evitar les duplicitats que generen les comunitats autònomes, cal fusionar municipis de menys de 5.000 habitants, eliminar les diputacions... Ens estalviaríem milers de milions d’euros! Només que adequàrem el funcionament de les comunitats autònomes a les recomanacions de la UE, ens estalviaríem 26.000 milions d’euros! PP i PSOE, però, no actuaran contra el seu clientelisme. L’altre dia, per exemple, Esteban González Pons va proposar d’eliminar una cinquantena de diputats al Congrés, cosa que encara fomentaria més el bipartidisme. Escolteu, i per què no eliminem els milers de polítics que no fan res més que viure de la mamella?
