- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
El mandat que s'acaba va tenir els comuns com a protagonistes parcials d'un final abrupte i Jéssica Albiach aspira a mantenir la rellevància en el futur imminent de la governabilitat de la Generalitat, després del 12-M. La candidata de Comuns Sumar encapçala la llista del seu espai polític per segona vegada consecutiva, després d'haver-se anat desenganxant d'un passat a Podem i haver guanyat la confiança i el crèdit polític dels quadres interns dels comuns. De València a Barcelona, de periodista a líder parlamentària. Aquestes són deu curiositats de la seva trajectòria, algunes poc conegudes, que permeten retratar millor la figura de Jéssica Albiach.
1. Una infància 'tribal'
Albiach ara viu a Barcelona, però va nèixer a una altra capital, la del País Valencià. Tal com ha explicat a aquest diari, rememorant la seva infància, considera que va créixer en un entorn "una mica tribu". Una mare jove -19 anys- separada ràpidament de la seva parella va trobar en el seu entorn familiar la xarxa necessària per criar una nena inquieta. "La mare", "l'àvia", "l'avi", "la tieta", "el tiet", "els cosins", "la cosina". Són els referents que Albiach esmenta quan se li pregunta pels seus orígens. Els moments d'oci eren a un camp de tarongers o ocupant les places del barri. "Els meus cosins eren els meus germans", esmenta. Es considera filla d'un proletariat que mai no havia trepitjat una universitat fins que ella va estudiar periodisme a la catòlica CEU San Pablo, becada i perquè no hi havia opció pública, matisa.
2. El pas fugaç (i interromput) per un govern del PP
La líder dels comuns reivindicava aquesta mateixa setmana a Nació que en cap cas coincidirien en els vots d'una futura investidura amb el PP perquè el líder popular Alejandro Fernández i ell són "inversament proporcionals" i no caben "en el mateix acord". La llunyania amb què Albiach veu l'espanyolisme de dretes, però, va tenir una esquerda circumstancial. Com a part d'unes pràctiques de la llicenciatura, va acabar treballant per al gabinet de comunicació de la Generalitat Valenciana. En aquell moment, encara governava el PP i la jove periodista tenia per davant una beca d'un any a la sala de màquines d'un executiu popular. Va anar-hi a contracor -no havia entrat a la seva prioritat, Canal9- i cinc mesos més tard ja ho havia deixat, explica. "Tot té un límit", comenta ara.
3. A Barcelona sense xarxa
Feia temps que ho tenia al cap, però no va ser fins que va començar un màster que va poder canviar la seva vida a València per Barcelona. Per provar. El curiós de la decisió és que no tenia cap alicient personal per traslladar-se a la capital catalana, va marxar amb una pulsió decidida però inconcreta. "A Barcelona no coneixia absolutament ningú", detalla. Tant és així que, seguint la línia de la seva infància col·lectiva, quan va desembarcar a territori barceloní va buscar un pis nombrós. "El que volia era compartir casa amb molta gent. I vaig anar-hi a viure amb quatre persones, que de vegades eren cinc", menciona. Després va anar reduint progressivament el nombre de companys mentre s'acabava de "centrar". El que ja no faria és tornar a València.
4. Un pis en propietat i veïna de l'Eixample barceloní
Tant ha anat reduint el nombre de companys de llar que ara mateix ja només té una altra persona amb qui compartir intimitats diàries: la seva parella. Fa poc s'han traslladat a un nou pis de l'Eixample barceloní. Fa tant poc temps que ha fet el pas que si se li pregunta a la candidata dels comuns quin és el barri exacte en què viu, encara no té clar si és a la banda esquerra o la dreta de l'Eixample. Alhora, segons la declaració dels bens patrimonials del Parlament feta a principis del mandat que ara s'acaba, Albiach també té un pis en propietat a València amb un valor de 267.000 euros i del qual encara estava pagant la hipoteca, quatre anys enrere.
5. La primera campanya, amb María Teresa Fernández de la Vega
La carrera periodística i política de Jéssica Albiach va començar a barrejar-se amb una campanya electoral, però no exactament dels comuns ni de Podem, els espais polítics pels quals ha passat l'actual candidata a la Generalitat. La primera cursa electoral que va viure va ser acompanyant María Teresa Fernández de la Vega, del PSOE, qui va arribar a ser vicepresidenta del govern espanyol. "Em va trucar la meva primera cap en mitjans de comunicació i em va dir que li havien ofert això. Ella va passar a portar la campanya i jo vaig dir "ostres, no n'he fet mai cap, vaig a provar-ho". Vaig agafar una excedència, perquè llavors treballava en un diari gratuït i vaig posar-m'hi", rememora. L'experiència, però, va ser "molt modesta" perquè "feia tasques de premsa" dins d'un equip en què ella ocupava un rang ras.
6. Referents polítiques, les recents
La líder de Comuns Sumar fa temps que explica que, així com hi ha molts candidats que han arribat a la política amb una cultura de la militància i la lectura teòrica apresa des ben joves i fins i tot promoguda a casa, ella irromp en aquest món "amb la consciència de classe, però sense grans referents polítics i intel·lectuals" al darrere. Ara bé, a banda de les figures "que tothom pot imaginar", Albiach cita personatges polítics de rellevància recents que li han servit d'inspiració. En concret, menciona Jacinda Ardern, qui va ser primera ministra de Nova Zelanda entre 2017 i 2023, Sanna Marin, que va ocupar la màxima representació política de Finlàndia entre 2019 i 2023, i també Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista més precoç de la història dels Estats Units. "Aquestes figures de dones joves d'esquerres, molt fresques també, van ser molt inspiradores", anuncia.
7. Àpats quotidians austers i plat estrella: arròs valencià, però no paella
La cuina de Jéssica Albiach és austera en el dia a dia, i s'anima pels dies grans, mirant cap al País Valencià. En tots els casos l'arròs és present. Per a la setmana, combinat amb verdures, com a exemple. També aposta per la cuina "senzilla" i fa gairebé tot a la planxa o al forn, en una barreja de dieta sana i pràctica. Ara bé, quan és un dia animat, emergeix el plat estrella de la candidata dels comuns, l'arròs valencià que tot sovint li fa ombra a la paella: l'arròs al forn.
8. Un vici: fumar
Entre els vicis que es reconeix, Albiach té encara l'hàbit de fumar en el dia a dia quan té un moment. En situacions d'estrès com els de la campanya electoral, els moments de descans els intenta acompanyar amb una cigarreta, si és el lloc i el moment per poder-ho fer. Ja fa temps però que Albiach s'ha passat al tabac "de liar" i ha deixat de banda les caixes de tabac industrial.
9. L'espontaneïtat, també al Parlament
Una de les particularitats en el tracte amb la candidata amb els comuns és que és una política especialment terrenal, en el discurs i en les formes. Ara bé, aquest part pròxima i identificable en alguns moments s'ha convertit en una espontaneïtat cridanera: l'exemple més clar és la botifarra que li va fer a un altre diputat del Parlament, en aquest cas Ignacio Garriga del partit d'extrema dreta Vox. Des dels comuns es va emmarcar aquella reacció, convertida en la imatge del dia, en un episodi que lligava amb la vessant més humana de la parlamentària. Poc després, pels grups del seu espai polític ja corria com a sticker de Whatsapp la foto d'Albiach ensenyant el dit del mig i es normalitzava com a gest.
10. Supervivent en les disputes internes
L'evidència de la seva repetició a la candidatura dels comuns -fet que no havia passat fins ara al Parlament- deixa veure un perfil de consens, però és que a més Jéssica Albiach sap caminar també entre les brases. En el moment de tensió política a Podem, quan encara en formava part, entre els models de Íñigo Errejón i Pablo Iglesias, ella tenia una visió clarament errejonista que va fer explícita anant-hi a la seva candidatura interna. Finalitzada aquell consell de Vistalegre, en què es va imposar Iglesias, la relació amb el líder de Podem a l'estat espanyol -Iglesias- no va veure's afectada i ella va saber tancar-hi files.