Totes les peces del puzle que ha portat Borràs a la presidència del Parlament
La decisió, presa a última hora, posa les bases del nou equilibri de poder dins de Junts, amb el reforç intern de Jordi Sànchez i la projecció al Govern d'Elsa Artadi
"No que es tanqués a última hora. És que es va tancar a ultimíssima hora". La frase és d'un dirigent de Junts que ha viscut amb atenció el procés que ha portat Laura Borràs a convertir-se en la nova presidenta del Parlament de Catalunya. Un moviment que resol una de les principals incògnites de la legislatura -quin paper havia de jugar la candidata de la formació de Carles Puigdemont després de les eleccions- i que clarifica no només la formació del futur executiu, sinó també el repartiment de poder intern al partit. En aquest sentit, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que hi ha dues peces del puzle que surten especialment reforçades. De portes endins, Jordi Sànchez, el secretari general que des de Lledoners comanda les negociacions. De portes enfora, Elsa Artadi, que té tots els números per ser vicepresidenta del futur executiu.
Borràs va madurar el salt al Parlament durant setmanes. Diumenge passat, per exemple, ja tenia coll avall que es convertiria en la segona autoritat del país. Però els dubtes van anar aflorant amb el pas dels dies. En el fons, la pregunta era tan senzilla com complexa: des d'on es podia exercir més lideratge polític, com a número dos de Pere Aragonès en un executiu de coalició o bé liderant la cambra catalana? Els arguments a favor del segon escenari han estat poderosos per part de Junts, verbalitzats en ocasions pel mateix Sànchez. El principal, que el marge per plantar cara a la judicialització de l'Estat és més ampli des del Parlament, en contraposició al paper de Roger Torrent en l'anterior legislatura. El fet que Borràs no hagi esmentat el seu antecessor en el discurs d'acceptació del càrrec i sí a Carme Forcadell va per aquí.
Però en les últimes hores no tot ha estat tan plàcid com aquest matí, quan s'ha convertit en presidenta de la cambra en segona volta perquè la CUP no ha cedit els vots necessaris per ser-ho a la primera, gest que ha generat malestar en dirigents de Junts. Que la decisió es va prendre al límit ho demostren dues escenes. La primera, que es tenia el nom de Jaume Alonso-Cuevillas en la recambra en cas que Borràs decidís ahir, sobre la botzina, integrar-se en el futur Govern d'Aragonès. Cuevillas és un dirigent de la màxima confiança de la nova presidenta del Parlament, han compartit escó a Madrid i han comentat amb detall tots els escenaris. La segona escena la relata un implicat en la negociació amb ERC i la CUP: se'ls va arribar a sondejar sobre el nom de Damià Calvet.
No són pocs els consultats que consideren un "error" en termes de projecció política que Borràs hagi anat a la presidència de la cambra, tot i que el corrent imperant dins de Junts insisteix que és una decisió "intel·ligent". En argumentaris interns es defensa, per exemple, que com a candidata de la segona força independentista amb més vots a les eleccions del 14-F, li corresponia assumir el comandament de la segona institució del país. En el debat dels últims dies hi ha participat de forma tangencial Carles Puigdemont des de Waterloo, més centrat en la lluita contra el suplicatori -finalment aprovat al Parlament Europeu amb una oposició política gens menyspreable- que en el dia a dia de les negociacions. En les converses sobre el full de ruta, però, sí que hi jugarà un paper.
El futur del procés és, precisament, una de les qüestions que sobrevolen el debat intern de Junts. Borràs està identificada com a defensora de la via unilateral si l'Estat es nega a negociar -va pressionar en persona per situar l'aixecament de la DUI al programa electoral-, mentre que Sànchez -i també Artadi- assumeixen, com assenyalen fonts del partit, un programa més "possibilista". En aquest sentit, es projecta més un xoc amb l'Estat i la justícia des del Parlament que no pas des del Govern, centrat en la gestió del dia a dia i la reconstrucció després de la pandèmia. Entre els arguments per situar Borràs al Parlament també hi ha el d'afrontar com a segona autoritat del país una hipotètica inhabilitació pel presumpte cas de fraccionament de contractes que l'afecta.
La gestió dels noms
Les formes de Junts en la tria de la presidenta de la cambra no han acabat de convèncer la CUP. Els anticapitalistes tenen detectat que a partir de dimarts es van començar a torçar les converses. La formació de Puigdemont volia assumir el lideratge al Parlament, però va evitar posar qualsevol nom damunt la taula fins dijous al vespre. De fet, els diputats estaven avisats per fer una reunió de grup dijous al matí per validar el nomenament de Borràs, però es va acabar fent al vespre, un cop celebrada l'executiva telemàtica en què es va aprovar la proposta per "aclamació". En un punt de la negociació, els anticapitalistes van tenir esperances que ERC els fes costat a l'hora de situar Pau Juvillà a la presidència, però finalment ha acabat sent secretari de la mesa.
La setmana que ha culminat amb Borràs al Parlament ha tingut altres moviments rellevants, com la renúncia a l'escó de Josep Costa. Fonts de Junts assenyalen que va pressionar amb insistència per ser a les llistes tot i no haver participat a les primàries, i ara el seu nom apareix vinculat al futur Govern, tot i que no desperta simpaties dins d'ERC pel seu xoc constant amb Torrent l'anterior legislatura. També hi ha veus que consideren que li hauria agradat presidir la cambra. El nom de Joan Canadell, número tres de Junts a les eleccions però amb un paper testimonial des del 14-F, apareix allunyat del nou executiu. Els vetos creuats també jugaran un paper en el disseny del Govern, que s'ha de posar en marxa a partir de la setmana vinent.
En aquest executiu torna a tenir opcions de ser-hi Miquel Sàmper, que fa unes setmanes apareixia com a amortitzat després de les protestes al carrer i les crítiques que arribaven des de les seves pròpies files. El fet que Interior pugui passar a ERC i que Justícia quedi en mans de Junts obria les portes de l'executiu a Cuevillas, però el fet que Borràs l'hagi sol·licitat per acompanyar-lo a la mesa abona que Sàmper continuï de conseller. Aquesta és la promesa que, precisament, li va fer la direcció de Junts quan se li va demanar que no participés a les primàries, a diferència del que va passar amb Damià Calvet, Jordi Puigneró i Meritxell Budó. Tots ells van quedar darrere dels independents. Amb la tria de Borràs al Parlament, i en vistes a una hipotètica inhabilitació, s'obre una altra cursa: qui serà candidat a les properes catalanes. I aquí és on Artadi torna a sortir des de la pole position en totes les travesses.
