El president de la Generalitat, José Montilla, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president d'ERC, Joan Puigcercós (al fons de la imatge). Foto: Pre Francesch
La sessió de control d'aquesta tarda al Parlament no tenia gaire emoció. Tot el peix s'havia venut en les compareixences del matí, quan un a un, tots els partits han fixat davant la premsa en la funcional sala de faristol del Parlament. Per això la sempre esperançadora sessió de control a govern no ha ofert carnassa, per què tothom ha dinat una part de l'entrecot de la resolució parlamentària en resposta al nepotisme del Tribunal Constitucional per la no sentència de l'Estatut. Una resposta en format de resolució firmada per tres, CiU-PSC-ICV, i que serà votada demà per quatre, CiU-PSC-ICV-ERC).
CiU ha evitat furgar en la ferida de la divisió del tripartit i el dialèctic portaveu, Oriol Pujol, ha preguntat per la crisi, per l'atur. Pujol fins i tot ha jugat amb el Barça i l'Estatut. Albert Rivera, de Ciutadans ha entonat el ja sentit discurs de culpar al fred Montilla de "cabdill d'una revolta contra l'Estat de Dret". El President ha replicat demanant "una mica de rigor que ja fa un temps que està a la Cambra".
Els altres unionistes espanyols, el PPC, amb el maldestre Daniel Sirera, també ha carregat contra "l'acord del tripartit del sí de l'Estatut". Montilla li ha recordat que els culpables són ells. "Sr. Sirera jo retiraré la resolució parlamentària si vostès retiren el recurs" ha dit Montilla. "Sirera, no et fiïs mai d'un home criat en les trinxeres municipals del Baix Llobregat", li hauria de dir el seu cap de premsa.
ICV ha fet bondat i ha preguntat per les polítiques d’immigració. L’autovenda hauria d’estar prohibida en les sessions de control.
El punt on el sang i fetge hauria d'haver esclatat ha estat en el moment que Puigcercós ha preguntat Montilla. El cap de files dels republicans ha tornat a vendre discurs:"Això no servirà de res, la via autonomista està esgotada i a Madrid ningú agafarà el telèfon".
ERC calcula, i Puigcercós més. Puicercós, enamorat i apassionat de la tàctica, és com aquells polítics bombers que funcionen millor sota pressió perquè l'aprofiten per recuperar fons. Algú a la seu de Sepúlveda s'ha adonat que un de cada cinc catalans ha anat a votar durant tres diumenges per la independència de Catalunya. "I, ui aquests podrien ser vots nostres!" han conclòs.
Per tant, la deducció dels spindoctors d'Esquerra és fàcil: "si CiU ha animat l'espoleta sobiranista, nosaltres -per ERC- hem sotragat l'Estat, i hem arribat a un xoc de legitimitats, aquesta via està acabada, cal una nova legalitat, i aquesta nova legalitat és la independència". I com que una cosa és govern, un altre Parlament i una altra molt diferent el Senglar Rock, endavant les atxes que el santcristo va a les fosques.
"La diagnosi és una altra, hi ha una sentència, una Constitució, un Estat, uns jutges que interpreten, i per molt que els renovem la sentència serà la mateixa”, ha advertit el Manelic de la política catalana. Per Puigcercós, hi ha d'haver una “resposta clara i contundent”, i “dir la veritat a la ciutadania”, és a dir, que “hi haurà una sentència que tancarà una via”.
Però Montilla no vol aventures, i asserenat, com el fidel treballador d'una caixa d'estalvis de comarques, ha frenat Puigcercós. "No dono l'Estatut per mort i cap batalla per perduda, qui dona les batalles per perdudes, normalment les perd" ha sentenciat el President. És l'etern optimisme del catalanisme constitucional. Potser CiU que ja no ho recordava, torna a la drecera. Al capdavall, Pujol no va voler mai l’Estatut, perquè coneixia el pa que es dóna a les presons espanyoles.
Esquerra no sap si no firmar i votar és bo o és dolent, però com a mínim té una certa coherència. Ningú demana complir una garantia d'un aparell que no ha comprat. Els socis i no socis intenten fer llenya. "Només ho poden fer ells això" diuen els socialistes als passadissos. "Jo no ho entenc" afirmen els ecosocialistes.
Però algú entén que venen eleccions i que cal recuperar aquell discurs d'ERC abans que fos comprat pels nàufrags del PSAN. Independència. Tothom content, perquè la resolució es vota demà, i potser el Barça remunta.
La jornada del Parlament d’avui ha estat l’aplicació fàctica de la doble teoria de Miquel Bauçà, “la connivència demana la complicitat amb el botxí i en aquest país tothom parteix de la misèria i tot el que es donin és a més a més”. Les dues ànimes del catalanisme, els que pensen que Espanya escolta i els que recorden que Espanya és sorda quan venen eleccions. La qüestió és marcar paquet. Carod s'ho mira.
