07
de febrer
de
2022, 19:03
Actualitzat:
08
de febrer,
14:42h
L'independentisme arribarà, si no hi ha un miracle d'última hora, dividit al primer aniversari del 14-F. La data servirà com a record de les dificultats que han tingut -i tenen- ERC, Junts i la CUP per refer la unitat estratègica, i també per constatar com haver superat el 50% dels vots no ha aplanat el terreny per trobar respostes conjuntes a situacions determinades. L'exemple més clar de la legislatura és la retirada de l'escó de Pau Juvillà, que ha emmetzinat les relacions entre les tres formacions, encara més després que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, hagi centrifugat les responsabilitats en una entrevista al programa El Món a RAC1.
La CUP s'ha afanyat a demostrar incoherències -com per exemple que Borràs hagi afirmat que Juvillà no va votar al ple del 17 de desembre, quan sí que ho havia fet-, mentre que ERC ha emplaçat la dirigent de Junts a "assumir la realitat". L'oposició afila els arguments per confrontar idees amb la presidenta en una junta de portaveus, el format a porta tancada que ha triat per donar explicacions. Aquests són tots els efectes del discurs de Borràs, que tindrà ressonàncies múltiples.
Xoc amb els socis a l'espera de més casos
La defensa que ha fet Borràs de la seva actuació, no exempt de contradiccions i d'afirmacions que no aclareixen quan es va cessar Juvillà i en quin moment ho va saber la presidenta, era la que ERC imaginava de portes endins que faria. La lectura que fan és que ha estat ella mateixa la que ha deixat al descobert la "incoherència de la retòrica" sobre la desobediència de Junts. Un episodi que es pot tornar a repetir amb almenys tres diputats que poden ser inhabilitats els pròxims mesos: Eulàlia Reguant (CUP), que anirà a judici per haver-se negat a respondre Vox durant el judici del procés; i els dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per l'1-O al jutjat 13.
El discurs de la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha estat el de burxar en aquesta distància entre la retòrica de Borràs i els fets tot demanant als seus socis que cal "assumir la realitat" i fugir de les "paraules buides i estèrils i les jugades mestres". Això implica, ha subratllat la dirigent republicana, acceptar que hi ha "dificultats" i "contradiccions", situació que ha recordat que també va viure també el seu predecessor, Roger Torrent, i que va rebre un tracte "injust" per part de Junts.
L'enèsim emplaçament a superar la desunió
Aquesta via de l'assenyalament a partir de no assumir les limitacions i les febleses, ha dit Vilalta, no ajuda l'independentisme a "avançar", com tampoc ho fan la cerca de "culpables" i l'intercanvi de "retrets", actitud que consideren que tenen dirigents de Junts. L'objectiu del president és que la conferència prevista per al 14 de febrer recollís l'esperit de refer la unitat amb una proposta concreta. En tot cas, Vilalta ha reivindicat l'aposta d'ERC per la via negociada i ha emplaçat Borràs a explicar-se si és que té una proposta "guanyadora" que, per ara consideren que no ha detallat.
Conscient del desgast que el cas Juvillà suposa per a Borràs i també per als pilars discursius de Junts, la portaveu del partit, Elsa Artadi, ha optat per col·lectivitzar el dany tot demanant "autocrítica" a tot l'independentisme. Una petició per assumir responsabilitats conjuntes absent amb Torrent al Parlament. Albert Batet, president del grup de Junts, ha demanat a Aragonès que la direcció estratègica del procés pivoti al voltant del Consell per la República i que Carles Puigdemont hi jugui un paper.
Una proposta col·lectiva de desobediència sense explicar
La via que va trobar Borràs per embolcallar qualsevol acció de desobediència al Parlament va ser plantejar un escenari de confrontació que involucrés el Govern -i també el seu president- en el cas de la immersió lingüística. El pla no ha estat detallat públicament -i ja ha estat negat per la consellera Laura Vilagrà, d'ERC- però la dirigent ha revelat que afectava els directors d'escola. Borràs ja va suggerir que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, assumís les regnes del centre de Canet de Mar on ja s'aplica el 25% de castellà a les aules. La proposta va ser descartada i ERC ha replicat que, de la mateixa manera que es defensen els funcionaris del Parlament, també han de ser preservats els directors dels centres educatius.
A la cambra catalana, han estat els funcionaris -començant per la secretària general, Esther Andreu, nomenada per Borràs- els qui han procedit a la retirada de l'acta de Juvillà. No hi ha hagut cap dirigent polític -tampoc la presidenta- que hagi optat per assumir les conseqüències de contravenir ordres de la JEC, per la inconveniència de situar-la "a la paperera del codi penal". Si hi ha desobediència, indica ara Junts, ha de respondre a una estratègia unitària i no només el Parlament.
Una presidència tocada per l'hemeroteca
Borràs, que es defineix com a "filla de l'1-O", sempre ha estat abanderada del discurs legitimista. Va ser un dels ariets contra Roger Torrent en l'anterior legislatura, i va definir com a "cop d'estat" el fet d'acceptar que es retirés l'escó a Torra, parafrasejant la proposta aprovada al Parlament. En el discurs de presa de possessió, Borràs va comprometre's a evitar "ingerències" i a "recuperar la sobirania" del Parlament.
"És presonera del seu discurs", remarca en privat un dirigent de Junts, on existeix un sector -gens menyspreable- que veu amb reticències les "declaracions altisonants" sobre la desobediència i és crític amb el "seguidisme" que s'ha fet de la CUP en aquest camp. "Està bé que els de la corbata i els de la samarreta vagin junts, però algun dia s'ha de notar que encara n'hi ha que portem corbata", diagnosticava fa uns mesos un diputat. El seu entorn ha presumit de tenir bona entrada amb la CUP i ella ha travat sintonia amb Juvillà, però a l'hora de la veritat, els anticapitalistes no la van votar com a presidenta i ara s'hi han enfrontat obertament.
Junts tanca files (en públic)
Junts és un partit amb polifonia de veus i de lideratges. "És una de les nostres principals virtuts, però també un dels nostres defectes", admeten sovint els seus dirigents. Borràs té una forta ascendència en les bases, que la van catapultar a la candidatura a la Generalitat, i rivalitza en popularitat amb Puigdemont. Tanmateix, existeixen -així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital- veus crítiques amb la seva manera de procedir. "No la podem controlar", han destacat més d'una vegada des de les mateixes files del partit. Borràs representa l'ànima més independent de Junts, que conviu amb una que és més pragmàtica.
No sempre ha coincidit amb els plantejaments de Jordi Sànchez -que, malgrat les crítiques, continua instal·lat a la secretaria general- i, ara, veu com l'actuació pel cas Juvillà ha despullat les diferències entre el discurs i els fets. "Coses com aquesta poden ajudar a aterrar segons quines proclames", insisteix un dirigent de Junts, que també diagnostica "dificultats" de Borràs si vol repetir de candidata. Fins i tot amics personals -de qui la presidenta del Parlament presumeix- com Josep Costa han optat per la crítica pública, i Quim Torra -com Puigdemont- es manté en silenci. A banda, sempre sobrevola l'ambient la seva causa pel presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que penja del TSJC i li pot segar la carrera política.
La junta de portaveus, escenari de les explicacions a porta tancada
Borràs s'ha compromès a donar els detalls de com s'ha gestionat l'escó de Juvillà a la reunió de la junta de portaveus, espai on els grups podran preguntar, però a porta tancada. No hi ha prevista cap roda de premsa. Tant el PSC com els comuns han acusat la presidenta de "mentir" i li han demanat que tingui "el coratge de dir la veritat". Els de Jéssica Albiach consideren, a més, que les explicacions les hauria de donar al ple del Parlament o bé en comissió perquè estiguin a l'abast de tota la ciutadania. Ni els socialistes ni tampoc ERC han burxat en la necessitat que el format hagi d'anar més enllà de la junta de portaveus, fet que deixarà en mans dels portaveus dels grups el relat de les respostes de la presidenta. La centrifugació de culpes ha servit per tornar a pujar la temperatura a tots els termòmetres.
La CUP s'ha afanyat a demostrar incoherències -com per exemple que Borràs hagi afirmat que Juvillà no va votar al ple del 17 de desembre, quan sí que ho havia fet-, mentre que ERC ha emplaçat la dirigent de Junts a "assumir la realitat". L'oposició afila els arguments per confrontar idees amb la presidenta en una junta de portaveus, el format a porta tancada que ha triat per donar explicacions. Aquests són tots els efectes del discurs de Borràs, que tindrà ressonàncies múltiples.
Xoc amb els socis a l'espera de més casos
La defensa que ha fet Borràs de la seva actuació, no exempt de contradiccions i d'afirmacions que no aclareixen quan es va cessar Juvillà i en quin moment ho va saber la presidenta, era la que ERC imaginava de portes endins que faria. La lectura que fan és que ha estat ella mateixa la que ha deixat al descobert la "incoherència de la retòrica" sobre la desobediència de Junts. Un episodi que es pot tornar a repetir amb almenys tres diputats que poden ser inhabilitats els pròxims mesos: Eulàlia Reguant (CUP), que anirà a judici per haver-se negat a respondre Vox durant el judici del procés; i els dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per l'1-O al jutjat 13.
El discurs de la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha estat el de burxar en aquesta distància entre la retòrica de Borràs i els fets tot demanant als seus socis que cal "assumir la realitat" i fugir de les "paraules buides i estèrils i les jugades mestres". Això implica, ha subratllat la dirigent republicana, acceptar que hi ha "dificultats" i "contradiccions", situació que ha recordat que també va viure també el seu predecessor, Roger Torrent, i que va rebre un tracte "injust" per part de Junts.
L'enèsim emplaçament a superar la desunió
Aquesta via de l'assenyalament a partir de no assumir les limitacions i les febleses, ha dit Vilalta, no ajuda l'independentisme a "avançar", com tampoc ho fan la cerca de "culpables" i l'intercanvi de "retrets", actitud que consideren que tenen dirigents de Junts. L'objectiu del president és que la conferència prevista per al 14 de febrer recollís l'esperit de refer la unitat amb una proposta concreta. En tot cas, Vilalta ha reivindicat l'aposta d'ERC per la via negociada i ha emplaçat Borràs a explicar-se si és que té una proposta "guanyadora" que, per ara consideren que no ha detallat.
Conscient del desgast que el cas Juvillà suposa per a Borràs i també per als pilars discursius de Junts, la portaveu del partit, Elsa Artadi, ha optat per col·lectivitzar el dany tot demanant "autocrítica" a tot l'independentisme. Una petició per assumir responsabilitats conjuntes absent amb Torrent al Parlament. Albert Batet, president del grup de Junts, ha demanat a Aragonès que la direcció estratègica del procés pivoti al voltant del Consell per la República i que Carles Puigdemont hi jugui un paper.
Una proposta col·lectiva de desobediència sense explicar
La via que va trobar Borràs per embolcallar qualsevol acció de desobediència al Parlament va ser plantejar un escenari de confrontació que involucrés el Govern -i també el seu president- en el cas de la immersió lingüística. El pla no ha estat detallat públicament -i ja ha estat negat per la consellera Laura Vilagrà, d'ERC- però la dirigent ha revelat que afectava els directors d'escola. Borràs ja va suggerir que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, assumís les regnes del centre de Canet de Mar on ja s'aplica el 25% de castellà a les aules. La proposta va ser descartada i ERC ha replicat que, de la mateixa manera que es defensen els funcionaris del Parlament, també han de ser preservats els directors dels centres educatius.
A la cambra catalana, han estat els funcionaris -començant per la secretària general, Esther Andreu, nomenada per Borràs- els qui han procedit a la retirada de l'acta de Juvillà. No hi ha hagut cap dirigent polític -tampoc la presidenta- que hagi optat per assumir les conseqüències de contravenir ordres de la JEC, per la inconveniència de situar-la "a la paperera del codi penal". Si hi ha desobediència, indica ara Junts, ha de respondre a una estratègia unitària i no només el Parlament.
Una presidència tocada per l'hemeroteca
Borràs, que es defineix com a "filla de l'1-O", sempre ha estat abanderada del discurs legitimista. Va ser un dels ariets contra Roger Torrent en l'anterior legislatura, i va definir com a "cop d'estat" el fet d'acceptar que es retirés l'escó a Torra, parafrasejant la proposta aprovada al Parlament. En el discurs de presa de possessió, Borràs va comprometre's a evitar "ingerències" i a "recuperar la sobirania" del Parlament.
"És presonera del seu discurs", remarca en privat un dirigent de Junts, on existeix un sector -gens menyspreable- que veu amb reticències les "declaracions altisonants" sobre la desobediència i és crític amb el "seguidisme" que s'ha fet de la CUP en aquest camp. "Està bé que els de la corbata i els de la samarreta vagin junts, però algun dia s'ha de notar que encara n'hi ha que portem corbata", diagnosticava fa uns mesos un diputat. El seu entorn ha presumit de tenir bona entrada amb la CUP i ella ha travat sintonia amb Juvillà, però a l'hora de la veritat, els anticapitalistes no la van votar com a presidenta i ara s'hi han enfrontat obertament.
Junts tanca files (en públic)
Junts és un partit amb polifonia de veus i de lideratges. "És una de les nostres principals virtuts, però també un dels nostres defectes", admeten sovint els seus dirigents. Borràs té una forta ascendència en les bases, que la van catapultar a la candidatura a la Generalitat, i rivalitza en popularitat amb Puigdemont. Tanmateix, existeixen -així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital- veus crítiques amb la seva manera de procedir. "No la podem controlar", han destacat més d'una vegada des de les mateixes files del partit. Borràs representa l'ànima més independent de Junts, que conviu amb una que és més pragmàtica.
No sempre ha coincidit amb els plantejaments de Jordi Sànchez -que, malgrat les crítiques, continua instal·lat a la secretaria general- i, ara, veu com l'actuació pel cas Juvillà ha despullat les diferències entre el discurs i els fets. "Coses com aquesta poden ajudar a aterrar segons quines proclames", insisteix un dirigent de Junts, que també diagnostica "dificultats" de Borràs si vol repetir de candidata. Fins i tot amics personals -de qui la presidenta del Parlament presumeix- com Josep Costa han optat per la crítica pública, i Quim Torra -com Puigdemont- es manté en silenci. A banda, sempre sobrevola l'ambient la seva causa pel presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que penja del TSJC i li pot segar la carrera política.
La junta de portaveus, escenari de les explicacions a porta tancada
Borràs s'ha compromès a donar els detalls de com s'ha gestionat l'escó de Juvillà a la reunió de la junta de portaveus, espai on els grups podran preguntar, però a porta tancada. No hi ha prevista cap roda de premsa. Tant el PSC com els comuns han acusat la presidenta de "mentir" i li han demanat que tingui "el coratge de dir la veritat". Els de Jéssica Albiach consideren, a més, que les explicacions les hauria de donar al ple del Parlament o bé en comissió perquè estiguin a l'abast de tota la ciutadania. Ni els socialistes ni tampoc ERC han burxat en la necessitat que el format hagi d'anar més enllà de la junta de portaveus, fet que deixarà en mans dels portaveus dels grups el relat de les respostes de la presidenta. La centrifugació de culpes ha servit per tornar a pujar la temperatura a tots els termòmetres.