El director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha defensat, set anys després, l'actuació de la policia catalana durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, quan ell era el màxim responsable del cos. En la primera entrevista en quatre anys, en aquest cas a la SER, ha recordat que la missió dels cossos policials era impedir les votacions i ha defensat l'eficàcia del seu model. "La policia, de vegades, l'únic que pot fer és espatllar les coses", ha dit, tot considerant que l'ús de la força no era adequat. En aquest sentit, ha mantingut les discrepàncies amb comandaments d'altres cossos i ha rebutjat les acusacions de posar com a excusa la prudència com a estratagema per no complir l'ordre judicial. "És ofensiu", ha dit.
L'1-O i els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils d'aquell mateix any són, assegura, els dos episodis més destacats de la seva etapa al capdavant del cos. En el primer cas, ha defensat taxativament que l'imam Es Satty, el presumpte autor intel·lectual dels atemptats i suposat confident del CNI, va morir a l'explosió de la casa d'Alcanar, davant dels dubtes que la qüestió encarta suscita en alguns cercles. "La policia va demostrar que havia mort sense cap dubte, i ho evidencia també la justícia. Avui en dia es comparen fets demostrats científicament amb opinions", ha lamentat, alhora que ha reiterat que se'n van trobar les restes. "No és compatible amb la vida trobar un tros d'estèrnum en una paret", ha relatat de forma molt gràfica.
Trapero també ha dit que el reconeixement social que va obtenir el cos per la manera com va gestionar els atemptats "es va viure amb orgull", però ha subratllat que no va tenir gaire temps per assaborir-ho, perquè poc després, arran de l'1-O, va passar "d'heroi a traïdor", i va començar un procés professional i personal amb una campanya de desprestigi emmarcada pel judici contra ell, del qual finalment va acabar absolt. Un procés durant el qual va "respirar la presó", un escenari per al qual ja s'havia preparat des del punt de vista personal i financer, segons ha revelat.
Si bé, que en l'àmbit personal li va costar de superar. "190 sessions de psicòleg, no me n'avergonyeixo", ha compartit. A més, enmig del periple, Trapero va tenir una filla que va tenir problemes de salut. "Allò va posar les coses al seu lloc, i tota la qüestió del procés va passar a un segon terme", ha dit. "No soc de religió, però crec que de vegades passen coses perquè algú les ordena. I algú ho va ordenar".
Part d'aquest periple va ser l'enfrontament amb altres cossos policials, o si més no amb alguns dels seus comandaments. No els guarda rancúnia, ha dit, però també ha explicat que "no hi mantindria una conversa". S'ha mostrat sorprès, però, per la "sobreactuació i la mentida". "Se m'acusava de deixar-me endur per l'independentisme quan hi ha raons per creure que altres ho van fer més des d'una altra perspectiva", ha reblat. En aquest aspecte ha citat dos noms concrets, el del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i el del tinent coronel del mateix cos Daniel Baena. Sobre el primer, afirma que durant l'1-O enfrontaven "dos models de policia".
També ha revelat que ha parlat amb un dels dos fiscals que li demanaven 12 anys de presó després del judici. "Entenc la seva feina. Vaig acceptar el procés i necessitava donar explicacions, però puc qüestionar alguns dels elements", ha matisat. Tot plegat, assegura, ha quedat enrere, i ara se centra en la nova etapa política al capdavant del cos que abans comanava policialment. Els seus objectius passen per un "gairebé segon desplegament" després del que va servir per implantar els Mossos al territori, per democratitzar encara més la institució i per fer una policia pròxima a la ciutadania i adaptada als reptes actuals. Després d'aquesta etapa, Trapero ha assegurat que té "l'uniforme ben guardat" i no ha descartat poder-lo treure de l'armari per tornar-se'l a posar.
