Personalment, penso que fóra una gran notícia que Montserrat Nebrera, Joan Laporta i Joan Carretero tinguessin un seient en el nou Parlament de Catalunya que sorgirà de les eleccions del 28 de novembre. Es tracta de personatges molt diferents, amb estils que no tenen res a veure i, fins i tot, amb algun fossat ideològic pel mig. Però tots tres tenen un parell de característiques essencials en comú. En primer lloc, no són dòcils, ni pretenen integrar-se en una estructura de poder que els protegeixi. I -encara més important- tots tres tenen manera de guanyar-se la vida al marge de la política professional.

És important que vagi creixent el percentatge de diputats que tenen una carrera professional al darrere i que, conseqüentment, no depenen de la benevolència de l'aparell del seu partit per mantenir el nivell de vida familiar. És a dir, gent que pugui opinar i, sobre tot, discrepar de l'estructura.

La política catalana només recuperarà el prestigi si aconsegueix que els millors tornin a interessar-se pel Parlament, el Govern i els partits. I a persones com Nebrera, Carretero i Laporta els necessitem dins de l'àmbit públic.