06
de febrer
de
2023
Actualitzat:
15
de febrer,
15:15h
Xavier Trias ha escollit la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona per fer el primer gran acte de precampanya camí de les municipals del 28 de maig. L'escenari ha propiciat metàfores musicals en l'arrencada del discurs, com ara aquesta: "En aquests últims anys hem estat escoltant un concert que no ens ha agradat gens, que no sonava gens bé, que desafinava en moltes ocasions. Barcelona és com una gran orquestra que ha tingut una mala directora i una mala partitura". La mala directora, continuant amb la metàfora, ha estat l'alcaldessa Ada Colau -que el va desallotjar del càrrec el 2015-, mentre que la mala partitura ha estat el seu model de ciutat. El marc que ha dibuixat Trias de cara a les eleccions és esquemàtic: ell ha vingut a "posar ordre" i, en aquest sentit, els comicis seran un "cara o creu" amb l'alcaldessa. Vuit anys després, l'exalcalde aspira a recuperar el que va perdre en els dies àlgids d'un procés que ara, malgrat la retòrica abrandada del partit que representa -Junts- no té presència en el discurs.
Trias, en essència, va fer dues demandes a la direcció del partit que lideren Jordi Turull i Laura Borràs, tots dos presents a l'Auditori juntament amb la plana major de la formació: que havia de tenir mans lliures amb la campanya -sense interferències ni "ximpleries", com ha desgranat en les últimes setmanes- i també a l'hora de dissenyar la llista. L'acompanyaran dirigents com Victòria Alsina, Ramon Tremosa, Damià Calvet, Neus Munté i Jordi Martí, tots ells amb passat -de més o menys intensitat- a Convergència i integrants del sector més pragmàtic de Junts, el que no volia que els consellers del partit abandonessin el Govern. D'això ja han passat pràcticament cinc mesos, i ara el partit té totes les esperances posades en Barcelona, perquè pot ser la plaça institucionalment més rellevant que ocupi els propers anys en cas que Trias consolidi a les urnes la dinàmica guanyadora que dibuixen les enquestes.
L'acte, en certa manera, ha estat el missatge. Han estat significatius els aplaudiments -en alguns casos, dempeus- dels assistents a Artur Mas, que ha estat un dels últims a arribar. O la naturalitat amb la qual Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills Josep i Pere, ha conversat amb Calvet tots aquells que s'han acostat fins la primera fila amb un deix de veneració. Quan Trias l'ha esmentat, els aplaudiments han estat generalitzats, com no es recordava en cap campanya des de la confessió del 2014, quan Mas va impulsar la retirada de tots els honors. Tampoc ha passat desapercebuda la presència d'Eduard Pujol, exportaveu parlamentari de Junts que va ser defenestrat per la direcció després que transcendissin denúncies per presumpte assetjament. A Pujol l'ha acompanyat Pilar Rahola, amb qui comparteix espai al programa El Fax de 8tv.
.jpeg)
El discurs que ha desplegat el candidat és indicatiu de com serà la campanya, durant la qual s'aspirarà a polaritzar al màxim amb Colau. "Avui la majoria de barcelonins volen un canvi a la ciutat. Jo us vull dir que aquest canvi és possible, però necessitem a tothom per fer-lo", ha ressaltat Trias, que ha esquivat els atacs explícits al PSC de Jaume Collboni i a l'ERC d'Ernest Maragall, desdibuixada en les enquestes i que busca equiparar el candidat de Junts a un procés de revifament de l'antiga Convergència. L'exalcalde, en tot cas, ha posat l'accent en la ciutat i els problemes que pateixen, que ha resumit en la inseguretat i en la brutícia. "Avui Barcelona és una ciutat insegura, i això no ens ho podem permetre", ha reflexionat Trias, que ha ha situat la seguretat com una "política social de primer ordre". Segons ell, el govern municipal ha de "tornar a creure en la policia". En aquest últim mandat, la seguretat ha estat en mans d'Albert Batlle, d'Units per Avançar, que es va presentar integrat en la candidatura dels socialistes.
A Trias tampoc li agraden els canvis urbanístics que ha viscut la ciutat en els últims anys. "Barcelona és sinònim d'urbanisme i disseny de qualitat. Bé, si més no ho era fins ara. Avui és improvisació, formigó, coloraines i pintura i, el més greu, és lletjor, desigualtat i desordre. Aquest pseudourbanisme tàctic no és cap urgència, és improvisació", ha detallat l'exalcalde, que ha retret a Colau i al seu equip actuar amb "molt dogma ideològic, poca modèstia i zero responsabilitat". Poc després ha anat una mica més enllà i ha definit com a "nyap absolut" el tractament de l'espai públic a la capital catalana. "Jo em comprometo a revertir-ho, des de la bona planificació, com abans millor", ha resumit Trias. Sobre el tramvia, un dels punt sempre calents de debat a la ciutat, el candidat de Junts no n'ha fet cap referència.
L'última part del discurs s'ha centrat en la necessitat que Barcelona torni a ser "capital". "Aquests anys ha semblat que ens conformàvem a jugar a segona divisió, aspirant a ser la segona ciutat d'Espanya, a ser cocapital", ha remarcat l'exalcalde. "I jo vull que Barcelona jugui la Champions i la guanyi", ha destacat Trias, en referència a altres ciutats com Nova York, Àmsterdam o París. També ha retret a Colau un "embadaliment" respecte Madrid i el "menysteniment" de la llengua, a banda de la "zero influència i exigència" al govern espanyol, del qual els comuns formen part. L'únic retret en clau nacional al govern municipal ha estat la "falta de compromís amb el país". A diferència de la campanya del 2015, prèvia a les plebiscitàries i just després del 9-N, no s'ha parlat d'independència. A l'equip de campanya sostenen que no hi ha dubtes sobre el pedigrí de Trias, que va rebre els alcaldes abans de la primera consulta. Però ha quedat clar que, en aquests comicis, l'eix nacional tindrà un pes molt menor que fa vuit anys. I, també, menys pes que en el discurs que fa Junts sobre el procés per carregar contra ERC.
Trias, en essència, va fer dues demandes a la direcció del partit que lideren Jordi Turull i Laura Borràs, tots dos presents a l'Auditori juntament amb la plana major de la formació: que havia de tenir mans lliures amb la campanya -sense interferències ni "ximpleries", com ha desgranat en les últimes setmanes- i també a l'hora de dissenyar la llista. L'acompanyaran dirigents com Victòria Alsina, Ramon Tremosa, Damià Calvet, Neus Munté i Jordi Martí, tots ells amb passat -de més o menys intensitat- a Convergència i integrants del sector més pragmàtic de Junts, el que no volia que els consellers del partit abandonessin el Govern. D'això ja han passat pràcticament cinc mesos, i ara el partit té totes les esperances posades en Barcelona, perquè pot ser la plaça institucionalment més rellevant que ocupi els propers anys en cas que Trias consolidi a les urnes la dinàmica guanyadora que dibuixen les enquestes.
L'acte, en certa manera, ha estat el missatge. Han estat significatius els aplaudiments -en alguns casos, dempeus- dels assistents a Artur Mas, que ha estat un dels últims a arribar. O la naturalitat amb la qual Jordi Pujol, acompanyat dels seus fills Josep i Pere, ha conversat amb Calvet tots aquells que s'han acostat fins la primera fila amb un deix de veneració. Quan Trias l'ha esmentat, els aplaudiments han estat generalitzats, com no es recordava en cap campanya des de la confessió del 2014, quan Mas va impulsar la retirada de tots els honors. Tampoc ha passat desapercebuda la presència d'Eduard Pujol, exportaveu parlamentari de Junts que va ser defenestrat per la direcció després que transcendissin denúncies per presumpte assetjament. A Pujol l'ha acompanyat Pilar Rahola, amb qui comparteix espai al programa El Fax de 8tv.
Jordi Pujol, en la presentació de la candidatura de Trias. Foto: Ricard Novella
El discurs que ha desplegat el candidat és indicatiu de com serà la campanya, durant la qual s'aspirarà a polaritzar al màxim amb Colau. "Avui la majoria de barcelonins volen un canvi a la ciutat. Jo us vull dir que aquest canvi és possible, però necessitem a tothom per fer-lo", ha ressaltat Trias, que ha esquivat els atacs explícits al PSC de Jaume Collboni i a l'ERC d'Ernest Maragall, desdibuixada en les enquestes i que busca equiparar el candidat de Junts a un procés de revifament de l'antiga Convergència. L'exalcalde, en tot cas, ha posat l'accent en la ciutat i els problemes que pateixen, que ha resumit en la inseguretat i en la brutícia. "Avui Barcelona és una ciutat insegura, i això no ens ho podem permetre", ha reflexionat Trias, que ha ha situat la seguretat com una "política social de primer ordre". Segons ell, el govern municipal ha de "tornar a creure en la policia". En aquest últim mandat, la seguretat ha estat en mans d'Albert Batlle, d'Units per Avançar, que es va presentar integrat en la candidatura dels socialistes.
"Barcelona és sinònim d'urbanisme i disseny de qualitat. Bé, si més no ho era fins ara. Avui és improvisació, formigó, coloraines i pintura i, el més greu, és lletjor, desigualtat i desordre", assenyala Trias
A Trias tampoc li agraden els canvis urbanístics que ha viscut la ciutat en els últims anys. "Barcelona és sinònim d'urbanisme i disseny de qualitat. Bé, si més no ho era fins ara. Avui és improvisació, formigó, coloraines i pintura i, el més greu, és lletjor, desigualtat i desordre. Aquest pseudourbanisme tàctic no és cap urgència, és improvisació", ha detallat l'exalcalde, que ha retret a Colau i al seu equip actuar amb "molt dogma ideològic, poca modèstia i zero responsabilitat". Poc després ha anat una mica més enllà i ha definit com a "nyap absolut" el tractament de l'espai públic a la capital catalana. "Jo em comprometo a revertir-ho, des de la bona planificació, com abans millor", ha resumit Trias. Sobre el tramvia, un dels punt sempre calents de debat a la ciutat, el candidat de Junts no n'ha fet cap referència.
L'última part del discurs s'ha centrat en la necessitat que Barcelona torni a ser "capital". "Aquests anys ha semblat que ens conformàvem a jugar a segona divisió, aspirant a ser la segona ciutat d'Espanya, a ser cocapital", ha remarcat l'exalcalde. "I jo vull que Barcelona jugui la Champions i la guanyi", ha destacat Trias, en referència a altres ciutats com Nova York, Àmsterdam o París. També ha retret a Colau un "embadaliment" respecte Madrid i el "menysteniment" de la llengua, a banda de la "zero influència i exigència" al govern espanyol, del qual els comuns formen part. L'únic retret en clau nacional al govern municipal ha estat la "falta de compromís amb el país". A diferència de la campanya del 2015, prèvia a les plebiscitàries i just després del 9-N, no s'ha parlat d'independència. A l'equip de campanya sostenen que no hi ha dubtes sobre el pedigrí de Trias, que va rebre els alcaldes abans de la primera consulta. Però ha quedat clar que, en aquests comicis, l'eix nacional tindrà un pes molt menor que fa vuit anys. I, també, menys pes que en el discurs que fa Junts sobre el procés per carregar contra ERC.