Quan els experts ja havien anunciat que la resolució del Parlament quedaria anul·lada en un ple del Tribunal Constitucional que se celebraria aquest mateix divendres, resulta que el màxim òrgan judicial espanyol ha obert un compàs d'espera que durarà com a mínim tres setmanes.
Aquesta treva ha estat providencial per al president en funcions Mariano Rajoy. D'una banda, perquè aconsegueix un marge per intentar formar una majoria de govern i anar a la investidura més o menys també d'aquí tres setmanes. De l'altra, perquè disposa d'aquest lapse de temps per pressionar els partits independentistes perquè facin marxa enrere i liquidin el full de ruta.
Sigui per la probable dependència dels jutges envers el PP i el PSOE, sigui pel poc interès dels magistrats en assumir un paper de trinxera política en el conflicte entre Catalunya i Espanya -que alguns creuen que no els correspon-, el cas és que Rajoy també treu un rèdit de la treva en un altre aspecte que ell sempre ha predicat: la reacció proporcionada davant de l'anomenat "desafiament català". Per ara, papers amunt i avall dels jutjats, i prou.
Al bàndol independentista, la presidenta Forcadell i els altres diputats afectats també hauran de reflexionar si atenen la petició del TC i responen per escrit si creuen que van desobeir o no les seves ordres. Una defensa jurídica -com la que porten Mas i els querellats del 9N- no s'avindria amb l'alt voltatge polític que ja ha assolit el conflicte. La rèplica immediata de Puigdemont, Turull i Romeva a la suspensió d'avui ha estat prou contundent com per fer difícil d'entendre una defensa legalista. Això obriria dubtes entre els escèptics i entre els observadors internacionals. Queden tres setmanes per reflexionar. La treva sorpresa.
--------------------------------------------
EL LLIBRE:
"Incerta glòria", de Joan Sales
En aquesta petita secció es proposarà cada dia d'agost un llibre imprescindible -sovint de signe ideològic oposat- per conèixer la realitat política i social de la Catalunya des del darrer terç del segle XIX fins al final del segle XX.
Avui, per estrenar l'espai, l'obra elegida no és un assaig sinó una novel·la: Incerta glòria, de Joan Sales (1921-1983). Una novel·la de la qual s'ha dit que si no hagués estat escrita en català sinó en anglès, seria considerada una de les grans obres de la literatura mundial. Els anys de la Generalitat republicana, la revolució, la Guerra Civil i la dura postguerra són un retrat escruixidor del drama que d'una manera o altra van viure la gran majoria dels catalans. Una novel·la d'amor i de guerra -autobiogràfica en molts dels seus passatges-, que va sortir en una primera i tímida edició el 1956, i que Sales va anar ampliant i deslliurant de la censura en les successives edicions. Un relat terrible sense el qual es fa difícil de copsar per quins camins s'ha arribat a la complexa Catalunya actual.
---------------------
ELS MITJANS
El titular del dia: a les armes, ciutadans
El del diari Ara, segons el qual a Catalunya hi ha unes 250.000 armes en mans de particulars. En una primera ullada, algú podia pensar que es tractava de posar fil a l'agulla i començar a fer números sobre la capacitat de les entitats civils per controlar el territori en cas de problemes. Però no: el reportatge va del perill del mal ús de les armes per part de la ciutadania i dels defectuosos controls que cal passar per obtenir llicència.