El triumvirat de l'«esperança» es passeja pel «Davos català»

Sánchez, Illa i Collboni exhibeixen múscul institucional i sintonia en la inauguració del World in progress Barcelona, que posa en solfa un nou temps de la mà del Grupo Prisa, i se situen com a dic de contenció de l'extrema dreta

Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni, acompanyats del president del Grupo Prisa
Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni, acompanyats del president del Grupo Prisa
14 d'octubre de 2024, 13:56
Actualitzat: 22:07h

Una imatge exemplifica el bon moment que viu el socialisme a Catalunya i Espanya. Pocs minuts després de dos quarts d'onze del matí, al CaixaFòrum de Barcelona, les càmeres s'han activat. Entre el públic assistent a la inauguració del World in progress Barcelona, on es podia veure el conseller Albert Dalmau conversant amb la tinenta d'alcaldia Laia Bonet, col·legues durant l'etapa del primer a l'Ajuntament de Barcelona, se sentia el murmuri: "Ja hi són". Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni han arribat conjuntament al fòrum, impulsat pel Grupo Prisa, propietari d'El País i de la Cadena Ser, en una exhibició del múscul socialista, que governa a l'Estat, a Catalunya i a Barcelona. No és només la imatge, també la sintonia entre les tres administracions és total.

En un context d'incertesa, els tres dirigents s'han erigit en una mena de triumvirat de "l'esperança", el que necessita la ciutadania davant d'uns canvis polítics, socials i tecnològics que es precipiten dia a dia, i de l'auge dels discursos d'odi i el retrocés de les democràcies. En això han coincidit les intervencions dels presidents Sánchez i Illa, i l'alcalde Collboni en un fòrum, qualificat els darrers dies en alguns entorns com el "Davos català", en referència a la reunió dels grans poders polítics i econòmics que es fa a Suïssa. 

Amb aquest espai, Grupo Prisa competeix, també a Catalunya, amb La Vanguardia en incidència en el món socialista i entre l'establishment empresarial. La trobada mira de treure el cap enmig d'altres jornades com les que organitza el Cercle d'Economia a Barcelona o el Fòrum Empresarial de S'Agaró. Entre el públic, el president electe de Veneçuela, Edmundo González, o els exprimers ministres d'Itàlia Enrico Letta o Matteo Renzi, perfils de primera línia acompanyats de noms del món econòmic, empresarial o periodístic, com la premi Pulitzer i columnista del The Washington Post, Anne Applebaum. Enguany, han desembarcat a Barcelona, i l'any que va serà el torn de Madrid.

Múscul socialista i retorn de Maragall

El principal avantatge de què gaudeixen els socialistes en la seva (fràgil) hegemonia és la manca d'alternativa (només cal veure el panorama al Parlament), el bon resultat electoral del missatge de la por per l'arribada de l'extrema dreta, i la capacitat de guanyar la centralitat en un món més inestable, amb guerres a les portes d'Europa o a l'Orient Mitjà. És en aquest context que se senten còmodes el PSOE i el PSC. 

El missatge de Sánchez ha anat precisament en la línia reforçar el seu perfil internacional davant del conflicte a Gaza i al Líban, i ha fet una crida a preservar l'ordre internacional i el dret humanitari. Ha estat un missatge també d'esperança i d'aprofitar les crisis per corregir errors i abordar els problemes des d'altres perspectives. "Davant la por al canvi, hem de reivindicar l'optimisme de l'oportunitat de fer les coses millor", ha destacat el president del govern espanyol. 

També Illa ha centrat el seu discurs en "l'esperança" davant "la por". "La por no genera comunitat i l'esperança ens remet a un nosaltres i ens condueix a l'acció", ha dit el president de la Generalitat. I davant l'amenaça de l'autoritarisme, ha tornat a Pasqual Maragall. "Com va dir Maragall, el món comença al nostre carrer". Ara, el món comença la pantalla del mòbil, però el missatge és el mateix: "Millorem el més immediat i estarem millorant el món sencer". 

Els parlaments han arrencat amb l'amfitrió, Jaume Collboni, que ha reivindicat la necessitat d'oferir "certeses" a la població en un moment d'incertesa i desigualtat. En l'actual moment de més conflictes bèl·lics, l'alcalde ha erigit Barcelona en "ciutat de pau" i ha fet una crida a deixar d'aprofundir en les desigualtats i en la polarització, perquè això és la llavor dels populismes i la "degradació de la democràcia".

Una hegemonia que té riscos

Els socialistes, amb el control de les tres principals institucionals, viuen un moment dolç, però no exempt de riscos. Amb la sintonia plena a Madrid, Catalunya i Barcelona, la manca de resultats no tindrà altres culpables. Collboni no podrà acusar Ada Colau o Pere Aragonès si no millora la crisi de l'habitatge. I Illa no podrà retreure a Sánchez la poca execució pressupostària o si, arribat el cas, s'encalla el desplegament del finançament singular. Els mesos vinents permetran treure conclusions.

Al mateix temps, la triple aliança no té el futur garantit. La legislatura espanyola no té perspectives d'avançar, amb unes negociacions per als pressupostos que seran agòniques i un PP que utilitzarà l'escàndol del cas Koldo per fer caure Sánchez. El president del govern espanyol, ho ha dit aquest dimarts, compta continuar en el càrrec fins a l'any 2027 i treu pit de l'obra de govern. Sense Sánchez al govern espanyol, totes les previsions que hi pugui haver als despatxos de Palau i de l'Ajuntament s'hauran de recalcular.

Edmundo González, el més aplaudit

Un dels convidats més esperats ha estat Edmundo González, president electe de Veneçuela exiliat a Espanya. De fet, quan ha aparegut al hall del CaixaFòrum s'ha fet el silenci entre els assistents. Barcelona no és Madrid, el "little Caracas" espanyol que sintonitza més amb l'oposició al règim de Maduro, però González ha estat el ponent més aplaudit, amb diferència, en el matí d'aquest dilluns. De fet, ha estat presentat com a "candidat electe" i ha estat l'expresident de Colòmbia, Juan Manuel Santos, també ponent, que ho ha hagut de rectificar: "No és candidat electe, és president electe". La correcció s'ha endut, també, una ovació.