El portaveu abertzale Txelui Moreno Foto: J.P.“No hi ha cap dubte del final de les accions armades d'ETA”. Així s'expressa Txelui Moreno, portaveu de l'esquerra abertzale, convidat aquest dimecres per les CUP a Barcelona per participar en l'acte 'Euskal Herria i Països Catalans. La construcció de la independència des de l'esquerra'.
Minuts abans de ser entrevistat per Nació Digital, a Moreno el sorprèn la legalització de Sortu, notícia que evita valorar atès que prefereix esperar “a que els promotors del partit facin una primera declaració”. Tot i així, es mostra optimista davant la nova situació política i de la possibilitat d'avançar cap a la independència.
-Com veu el futur d'ETA en aquests moments?
ETA ho ha deixat molt clar, i no només ETA sinó també la comissió de verificació, gens favorable a l'esquerra abertzale, que ja ha dit que ETA ha deixat de cobrar l'impost revolucionari i està disposada a deixar les armes, però cal fer-ho bé, monitoritzat. No és només l'organització la que ha de lliurar les armes, hi ha militants, víctimes, presos, molta gent que depèn d'això, i per tant s'ha de fer bé, i no com diu el ministre de l'Interior que vol que es lliurin les armes a la plaça d'un poble.
-Està fora de tot dubte la fi d'ETA?
Si, pel que pertoca a l'acció armada, està fora de tot dubte.
-Creu que es portarà a terme el procés de negociació política que ETA demana? Perquè el govern espanyol no sembla tenir cap intenció de fer-ho.
No, el que passa és que el govern espanyol menteix, perquè no ha de negociar amb ETA la independència. ETA el que vol parlar amb el govern espanyol és: presos, armes i víctimes. Res més. Parlar de política correspon als partits polítics i treballem per a que una mesa de partits, on hi siguem tots des del PP fins a nosaltres, elabori el full de ruta per reconèixer el dret a decidir.
-Quan ETA parla de víctimes, a què es refereix?
A totes les víctimes que han sorgit del conflicte, no només les que ha generat ETA, sinó també les que ha generat la policia, el Gal, el Batallon Vasco Español, la Triple A, les forces armades, els serveis secrets... totes.
-Està a Barcelona per participar en un acte de la CUP, aquesta organització és el referent de l'esquerra abertzale a Catalunya?
Per a nosaltres és l'organització prioritària i amb la que tenim tracte preferent, però no d'ara, sinó de fa temps. Però tenim contacte amb totes les organitzacions dels Països Catalans.
-Com veu l'actual situació política a Catalunya i la demanda del pacte fiscal?
Cal tenir en compte que el pacte fiscal no és la panacea, no és la solució a tots els problemes de Catalunya. El pacte fiscal, com el que tenim a Navarra o la Comunitat Autònoma Basca, et posa en una situació millor a l'actual, peque et permet recaptar els impostos, però al final hem de lliurar els diners a Madrid. La solució és la sobirania econòmica i la sobirania política. Quan la tens pots fer el que vulguis, si no la tens, per molt que recaptis els impostos no pots fer res.
-Amb Sortu legalitzat, es simplificarà l'escena política independentista o continuarà havent-hi Bildu i Amaiur i ara a més a més Sortu?
És que cadascuna té la seva raó de ser. Sortu és el partit de l'esquerra abertzale, mentre que Bildu és l'espai electoral creat per a les eleccions municipals i forals i Amaiur és l'espai electoral que es va crear per al congrés espanyol. Ara, per a les noves eleccions a la Comunitat Autònoma Basca i si n'hi ha a Navarra, com que Alarar en formarà part, amb EA, Alternativa i un partit del nord del nostre país, Abertzalen Batasuna, el nom que utilitzarem ja no serà Bildu sinó EH Bildu, Euskal Herria Bildu.
-Amb Sortu i també Eusko Alkartasuna integrats en la coalició parlem d'un ampli front per a les pròximes eleccions basques.
Sí, serà un espai electoral molt potent, sobiranista i d'esquerres.
-I quines perspectives tenen?
Són molt bones. Podem quedar la primera força en parlamentaris i a molts pocs vots del PNB.
-Qui serà el candidat?
No està decidit, però no és el més important per a nosaltres. No fem del candidat o candidata a lehendakari un tòtem com ho fa el Partit Nacionalista Basc, que aquest cop ha trencat la seva norma de mantenir el president del partit allunyat de la lehendekaritza i han triat Urkullu per a tot.
-Però és que el PNB està en una situació inèdita.
Sí, i molt difícil per a ells perquè veuen com els prenem espai en totes les províncies, però per a nosaltres l'important és el model que presentem a la societat, i hem fet una proposta socioeconòmica diferent al model econòmic que plantegen el Partit Popular, el Partit socialista i el PNB, que és el mateix per a tots tres.
-El programa electoral d'EH Bildu avançarà cap a la independència?
Nosaltres no ocultem que som independentistes i hi treballarem en aquest sentit, però estem en una coalició on no tots els partits son independentistes però tots respecten el dret a decidir i treballarem per obrir aquesta via, que la ciutadania basca pugui votar entre tots els projectes polítics inclòs l'independentista. El problema és que ara es poden defensar aquestes idees però no es poden dur a la pràctica, i amb el dret a decidir es podran portar a la pràctica si la majoria de la ciutadania així ho decideix.
-El projecte passa doncs pel referèndum?
Sí, però primer volem tenir la majoria de la societat, i no parlem del 51% sinó del 70 o el 80% de la població a favor de la independència i aleshores negociarem amb l'Estat, i si l'Estat es nega a negociar, prendrem la determinació unilateralment i marxarem.
