
Els tractats de la Unió Europea no contemplen la successió d’Estats i, per tant, enlloc està escrit què passa quan neix un estat d’un altre estat que forma part de la UE. Aquesta és la reflexió genèrica del catedràtic de Dret Internacional Públic de la UAB i exjurisconsult, Gregorio Garzón, que aquesta tarda ha participat com a ponent a la comissió del Dret a Decidir del Parlament de Catalunya.
“Respecte una virtual secessió de Catalunya i la seva integració a la Unió Europea és tan imprudent ser optimista com un pessimista excessiu”, ha sentenciat Garzón després d’una llarga, densa i detallada exposició jurídica dels costums, l’experiència i els tractats de la Unió. De fet, Garzón ha deixat obert qualsevol escenari i en aquest sentit, tot i que ha advertit que una negociació d’ingrés a la Unió és llarga hi ha “mecanismes per accelerar-ho”. El consell de l’exjurisconsult als diputats ha estat no furgar en la via jurídica sinó en la via política, de l’acord política.
Per altra banda, Garzón ha insistit que a Brussel•les el procés català es veu en el mateix paquet que Escòcia o Flandes i no pas amb el cas de Kosovo. Precisament, Garzón ha utilitzat l’exemple kosovar per explicar la voluntat política que mana en aquestes decisions internacionals. “No tots els estats integrants de la UE el reconeixen i, en canvi, s’està negociant amb Kosovo un acord d’adhesió a través de la via del tractat d’estabilització i successió”, ha apuntat Garzón.