Un tal José Manuel Lorenzo, que té com a única notorietat ser el pare d'un pilot de motos, ha muntat l'enèsim sidral derivat de la increïble creença que es pot mantenir la confidencialitat després de penjar qualsevol cosa a internet. L'home, castellanoparlant com tota la família, considera que Mallorca està patint un "genocidi" a mans del "catalanisme anexionista". En fi, per a l'anàlisi d'aquestes opinions estrambòtiques recomano el blog de Gabriel Bibiloni.

Però el que em sembla més notable és que aquest home, un cop desfermada la tempesta, no només s'ha negat a rectificar, sinó que ha insistit en les seves tesis estrafolàries en una carta al Diari de Balears, on acaba dient que "Somíi emb unas islas Baléàs hon se respètiggan sas séuas formas de xerrà (...) y lliures de cuolsevol moiment anecxionista" (sic). Qualsevol il·luminat pot pensar això, que Bruce Lee està viu o que ens estan envaint els rèptils, però no algú que té el domicili a Barcelona i, sobretot, que viu de la imatge pública i els espònsors del seu fill.

Cada cop que un esportista català ha expressat alguna opinió allunyada del nacionalisme espanyol ha hagut de rectificar immediatament, pressionat per una potent coalició de l'Estat, els mitjans de comunicació, els clubs i els anunciants. Lorenzo pare, en canvi, insisteix i s'exhibeix. Aparentment, sense que pensi que això pot fer vendre menys bitllets a Air Europa, menys navegadors GPS a Garmin o menys jocs a Hot Wheels. Una part de la diferència està aquí.