La denúncia del regidor del PP de Cardedeu, Jaume Celada, contra un grup de trabucaires per, segons ell, fer veure que “l'afusellaven” pot ser un contenciós basat en percepcions. Però la història ha registrat altres episodis que han quedat molt lluny de ser una simple percepció, com el cas Abena, un poble d'Osca que l'any 1984 va viure “l'afusellament del seu alcalde i un agutzil” durant unes maniobres militars i que va generar un veritable escàndol internacional. L'oficial que va ordenar la sinistre simulació i condemnat pels fets, Jaime Iñíguez Andrade va ser ascendit a general de Brigada el 2012, condecorat a principis de 2014 amb la Gran Creu del Mérit Militar amb distintiu blanc i en poder de la Gran Creu de la Real i Militar Ordre de Sant Hermenegild d'Oficials Generals, dues de les més grans distincions que pot ostentar un comandant de l'exèrcit espanyol.
Aquell cas, batejat com “l'afusellament d'Abena” va omplir la premsa durant dies. Tal i com informen els diaris del moment, el sis de juny d'ara fa trenta anys, l'alcalde i un agutzil d'aquesta localitat a tocar de Jaca, van ser afusellats amb bales de fogueig per membres d'un escamot de la llavors anomenada Companyia d'Operacions Especials de Munguía de l'Exèrcit de Terra.
L'escamot, format per nou homes i comandat pel tinent Iñíguez, va congregar a la plaça del poble tots els veïns i van llegir-los un ban del mateix tinent amb el que els militars acusaven els arrestats de “col·laboracionistes”. Els 9 soldats del comando van col·locar els "col·laboracionistes" davant una paret i a l'ordre de “Preparats, apuntin, foc!” van disparar-los bales de fogueig davant l'estupefacció dels vilatans i els crits, segons la premsa del moment, de les dones. De fet, els veïns van contemplar atònits aquell espectacle macabre i no van respirar tranquils fins comprovar que les víctimes continuaven amb vida.
L'alcalde, José Galindo, que ja és mort, va assegurar posteriorment als mitjans que “coneixia els militars perquè venien tot sovint a fer maniobres” i que li van fer “una broma pesada”. “Aquest any es van passar una mica”, va sentenciar el batlle segons recull l'edició d'El País del 13 de juny de 1984.
El tinent Jaime Iñíguez Andrade, que va ser condemnat pels fets a quatre mesos d'arrest per un Consell de Guerra, i apartat del comandament de la COE, va ser nomenat General de Brigada el juny de 2012, i tal i com certifica el BOE de 3 de gener de 2014, condecorat amb les més altes medalles a les que pot aspirar un comandament militar espanyol.
Aquell cas, batejat com “l'afusellament d'Abena” va omplir la premsa durant dies. Tal i com informen els diaris del moment, el sis de juny d'ara fa trenta anys, l'alcalde i un agutzil d'aquesta localitat a tocar de Jaca, van ser afusellats amb bales de fogueig per membres d'un escamot de la llavors anomenada Companyia d'Operacions Especials de Munguía de l'Exèrcit de Terra.
L'escamot, format per nou homes i comandat pel tinent Iñíguez, va congregar a la plaça del poble tots els veïns i van llegir-los un ban del mateix tinent amb el que els militars acusaven els arrestats de “col·laboracionistes”. Els 9 soldats del comando van col·locar els "col·laboracionistes" davant una paret i a l'ordre de “Preparats, apuntin, foc!” van disparar-los bales de fogueig davant l'estupefacció dels vilatans i els crits, segons la premsa del moment, de les dones. De fet, els veïns van contemplar atònits aquell espectacle macabre i no van respirar tranquils fins comprovar que les víctimes continuaven amb vida.
L'alcalde, José Galindo, que ja és mort, va assegurar posteriorment als mitjans que “coneixia els militars perquè venien tot sovint a fer maniobres” i que li van fer “una broma pesada”. “Aquest any es van passar una mica”, va sentenciar el batlle segons recull l'edició d'El País del 13 de juny de 1984.
El tinent Jaime Iñíguez Andrade, que va ser condemnat pels fets a quatre mesos d'arrest per un Consell de Guerra, i apartat del comandament de la COE, va ser nomenat General de Brigada el juny de 2012, i tal i com certifica el BOE de 3 de gener de 2014, condecorat amb les més altes medalles a les que pot aspirar un comandament militar espanyol.
