A preguntes de la fiscalia, ha relatat com aquell dia "diversos partits polítics" i entitats "com l'ANC i Òmnium Cultural" van convocar per les xarxes socials una concentració a la plaça del Pati de Valls i "recorregut pel poble per fer una enganxada de cartells". Uns cartells, ha assegurat, que van ser "distribuïts per partits polítics i associacions", mentre que altres "se'ls havien imprès els ciutadans a casa, com demanaven per les xarxes". Segons el guàrdia civil, hi havia lemes com 'Votarem per ser lliures' o 'Que no decideixin per tu', aquest últim "en blanc i negre, que semblava imprès a casa, i incloïa una silueta de dos guàrdies civils". A més, ha dit que va poder veure "diversos cartells del PDeCAT i alguns de la CUP" que tenien com a objectiu "incentivar la participació al referèndum".
El sergent ha relatat com les 150 van arribar a la caserna, van enganxar cartells al mur que fa de perímetre de la instal·lació o fons. Dins de la caserna hi viuen 14 famílies i ha assegurat que "aquest episodi va crear força malestar", perquè "alguns dels assistents eren companys de feina de dones i novies de guàrdia civil i veure'ls davant insultant-nos no agrada". A més, ha remarcat que hi ha hagut altres episodis a més d'aquell, amb "pintades" o "llançament d'ous".
Sobre la protesta del 20-S, el sergent ha explicat com els manifestants van posar "cinta adhesiva" a les portes de la caserna, que estaven tancades, i van "enganxar cartells" tant al mur com a fanals i senyals de trànsit. "Van fer danys, perquè van aplicar cola", ha assegurat. Durant el moment de la protestat hi va haver a la zona dues patrulles de la policia local de Valls, que van fer una actuació "eficaç", segons el sergent.
Intent d'identificació
Cap al final de la concentració, quan quedaven entre 10 i 15 persones, el sergent ha explicat que va sortir de la caserna i que va intentar identificar un concentrat que estava enganxant un cartell. Ha relatat que el va agafar "pel braç" i el va intentar portar "a la zona de seguretat que em proporciona la policia local de Valls". "Les 10 o 15 persones que quedaven se'm van encarar", ha assegurat. Posteriorment, va despenjar els cartells que hi havia al mur de la caserna.
Aquest moment es veu en un dels vídeos que està a la causa aportat per les defenses que el mateix guàrdia civil ha citat. L'advocat Andreu van den Eynde ha insistit especialment en aquest moment durant el seu interrogatori, buscant contradiccions entre el que ha explicat el testimoni i el que es veu en el vídeo. En la gravació es pot veure com el sergent es dirigeix al jove quan estava penjant un cartell en un senyal de trànsit -el testimoni ha dit que era un fanal o la paret-, l'agafa del braç i el porta cap a la porta de la caserna, on també hi ha un cotxe de la policia local. En aquell moment, els altres concentrats criden, el jove s'allibera del guàrdia civil, s'agrupa amb els concentrats, que han fet unes passes cap endavant per tornar enrere al cap d'uns segons.
Un vídeo qüestiona el relat d'un guàrdia civil sobre els fets del 20-S a Valls https://t.co/BUiQiUfOqZ pic.twitter.com/gCNPTYujU5
— NacióDigital (@naciodigital) March 28, 2019
Un guàrdia civil assenyala els Mossos
El desè testimoni del dia ha estat el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent de la Guàrdia Civil ha dit que unes 2.000 persones es van concentrar davant la caserna pels volts de l'1-O, on hi vivien unes 160 persones de totes les edats. "La gent es va quedar enganxada a la paret de la caserna, ocupaven tota la via i l'acera. Un cop allà va començar una 'performance' en què es van posar urnes a les portes de la caserna", ha explicat. L'agent ha explicat que va ordenar tancar la porta. A preguntes de l'advocada de l'Estat, el testimoni ha dit que mantenia una comunicació constant amb els Mossos i ha deixat clar que "no hi havia cap dispositiu de seguretat".
El testimoni ha dit que hi havia entre 6 i 8 agents dels Mossos, membres de l'ARRO i membres de la policia local que acompanyaven la concentració. Ha explicat que els concentrats cridaven consignes contra la Guàrdia Civil, i l'agent ha dit que es va generar una sensació de "temor" per les famílies. "A mi em generava intranquil·litat perquè no saps si pot haver algú en aquella massa que vulgui fer un pas més", ha dit. El guàrdia civil ha dit que va ordenar retirar la bandera espanyola: "Així evitàvem mals majors o que algú volgués fer alguna cosa amb la bandera", ha dit, i ha afegit que els manifestants van hissar una estelada -"això va ser força sorprenent", ha dit- que després es van endur.
L'agent ha explicat que hi havia "rebombori" a Catalunya perquè molts mitjans informaven del reforç del cos de la Guàrdia Civil. Tot plegat, ha dit, va "esclatar" el 20-S pel que fa a concentracions a la caserna de la Guàrdia Civil, i va durar aproximadament fins a les 3 d'octubre. Ha relatat una altra concentració els dies 27 i 28 de setembre d'estudiants independentistes. "Van estar una bona estona interrompent la sortida", ha dit.
Sobre el 3-O, ha explicat que 15.000 persones van participar d'una mobilització. "El cos del Bombers portava uns quants dies col·laborant amb aquelles concentracions", ha denunciat. Ha denunciat també que aquelles concentracions afectaven la vida quotidiana de la gent que vivia a la caserna i dificultava la feina als agents de la Guàrdia Civil.
"Escraches" a la Seu d'Urgell
Els dos primers testimonis de la Guàrdia Civil han denunciat "escraches" organitzats contra els hotels de la Seu d'Urgell on s'allotjaven els agents la tardor del 2017. El primer testimoni ha relatat que el dia 3 d'octubre un grup de persones "organitzat" es va concentrar a l'hotel i van fer crits i insults, i també una cassolada. "Això va començar al es 17.30h i van estar allà prop d'una hora", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha assegurat que hi havia unes 1.000 persones i també un vehicle de Bombers. A preguntes de les defenses, ha admès que no sap si cap dels líders independentistes estava darrere d'aquestes convocatòries.
L'agent ha dit que això va passar més dies. En les concentracions es cridava "fora les forces d'ocupació", entre més càntics i insults. "No va haver cap amenaça, però sí càntics contra nosaltres", ha afirmat. "Les persones estaven organitzades", ha assegurat, i ha denunciat que hi havia "cartells" per tot el municipi fent crides a la mobilització amb la imatge "d'una cara amb una franja que la creuava en diagonal".
El segon testimoni ha explicat que estava allotjat a l'Hotel Nice de la Seu d'Urgell i ha denunciat que va veure des de la seva habitació que una "multitud" va fer un "escrache" als agents de la Guàrdia Civil. "Hi havia uns 50 agents de la Guàrdia Civil", ha explicat. A la mobilització hi havia unes 150 persones i un camió de Bombers.
Amenaces a Lleida i un missatge "oblidat"
Si els dos primers testimonis del dia han denunciat "escraches" a la Seu d'Urgell després de l'1-O, els dos següents han situat l'acció a Lleida i han parlat d'una persona que els va seguir i enregistrar pel carrer just després del dia 1 d'octubre. Tots dos van participar en l'operatiu policial de l'1-O a Lleida i han relatat que els van insultar, increpar i amenaçar, i que tot plegat va fer que haguessin de prendre més mesures de seguretat. "Sortíem menys i sempre en grup", ha dit.
Els dos agents han dit que es van publicar fotos seves a Facebook amb una diana. Les fotos, ha dit un dels testimonis, les va fer la persona que els seguia al carrer. "Hi havia un text en català que deia que els agents havien pegat la gent del seu poble i feia crides a la gent perquè anés a l'hotel on creia que estàvem allotjats", ha explicat. El fiscal Jaime Moreno li ha recordat què més deia el text i ha assegurat que els titllava d'"animals" que volia "fora del seu país". A preguntes de les defenses, Benet Salellas li ha recordat que al missatge també deia: "No caiguem en provocacions, calma, calma, molta calma". L'agent ha dit que això no ho recordava.
En el torn de les defenses, l'agent ha admès que no van fer cap investigació per determinar si la persona de la furgoneta tenia cap relació amb el Govern. Ha explicat que entre el 26 de setembre i l'1 d'octubre va sortir de l'hotel i no va ser increpat per ningú ni va rebre cap insult, ni ell ni els seus companys.
Una "massa" agressiva a Sabadell
Dos protagonistes més del dia han estat dos agents dels Mossos, que han relatat un escenari d'agressivitat i violència el 20-S a Sabadell, durant l'escorcoll del domicili de Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de la Presidència. Els dos testimonis -el setè i el vuitè de la sessió d'avui- han explicat que la Guàrdia Civil els va demanar suport per fer un passadís policial per treure la comissió judicial de l'edifici. "Havíem de fer un cordó de seguretat. Els concentrats seien en actitud pacífica. Hi havia unes 700 persones", ha explicat un dels agents a preguntes del fiscal.
El mosso ha dit que "la massa" els va empènyer i ell va rebre un cop amb un casc de moto. "Ens van insultar, però no vaig sentir amenaces", ha dit. La seva lesió va ser "una petita distensió al genoll", però va poder anar a treballar el dia següent. Ha precisat que el van sacsejar i el van agafar per l'armilla antibales. També ha dit que la mobilització no estava organitzada i era "molt espontània", i ha situat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre els concentrats. Malgrat la situació descrita, un dels testimonis ha admès que els Mossos no van carregar contra els concentrats.
"La Calella de Ponent"
La sisena testimoni del dia ha estat Alexandra Peralta, una agent dels Mossos que presumptament hauria enviat missatges de WhatsApp amb dades d'on s'allotjaven agents de la Guàrdia Civil. "No recordo que ho enviés", ha dit a preguntes del fiscal. L'interrogatori, molt intens, ha hagut de ser aturat per Manuel Marchena, que ha recordat al fiscal que està interrogant una testimoni, i no una acusada. La testimoni ha admès que era la titular del telèfon des d'on es va enviar un WhatsApp on es deia fer "convertir Lleida en la Calella de Ponent" però ha insistit que no recorda haver enviat aquest missatge.
