Una aliança de joves, sobiranistes i històrics pacta votar «no» a Duran

Una vintena de dirigents crítics amb la pregunta han acordat fer campanya activa

Publicat el 04 de juny de 2015 a les 16:04

Alguns dels sobiranistes d'UDC, d'esquerra a dreta Joan Recasens, Maria Assumpció Laïlla, Antoni Castellà, Carles Sala, Elena Ribera i Mercè Jou . Foto: ACN


La pregunta aprovada pel comitè de govern d’UDC de cara al referèndum intern del 14 de juny ha estat capaç d’aplegar sensibilitats fins ara allunyades dins del partit. Avui, en un dinar al Parlament, dirigents de la formació liderats per Antoni Castellà, Pep Martorell i Titón Laïlla, junt amb la presidenta de la Cambra, Núria de Gispert, i una figura emblemàtica com Joan Rigol, així com quadres pragmàtics que han col·laborat lleialment amb Duran i Lleida, s’han reunit per entroncar amb la història del partit i amb el pols que batega en la societat catalana. Han decidit fer una campanya activa pel “no” el 14 de juny.
 
El resultat de la consulta interna és incert. Però a aquestes alçades, fins i tot el resultat del referèndum és un aspecte de segon ordre. Mentre el país camina apressat cap al 27-S, quan a Palau treballen de valent per la “llista del president”, el duranisme pot haver fet tard a la cita. El moviment de terres és de magnitud inesperada en el si d’Unió. En aquestes darreres hores, el president Artur Mas ha mantingut contactes intensos amb diverses figures d’UDC, des de Joana Ortega a Núria de Gispert passant per Ramon Espadaler.
 
“Vostè és roig o negre?”, li van preguntar al dirigent Pau Romeva, diputat d’UDC als anys trenta. “Miri, jo sóc a quadrets”, va respondre. Ho ha explicat aquests dies Francesc Canosa, coneixedor a fons de la història de la formació democristiana. La frase s’ha convertit aquests dies en un lema dels sobiranistes democristians. Que se senten “a quadrets”, però no pas ambivalents.   
 
Mentrestant, segons com vagin les coses, s'insinua l'última juguesca: un Duran assetjat, que amb prou feines va badar boca en el Comitè de Govern, podria sortir per donar-li la culpa a... Ramon Espadaler. 

En cas que guanyi el 'sí', com vol la cúpula del partit, Castellà ha avisat que caldrà reunir el comitè de govern per interpretar-lo, ja que "no hi haurà posició política" del partit. "Què és procés?", ha insistit. En preguntar-li per un congrés extraordinari, ha opinat que si s'hagués de convocar hauria de ser sobre continguts, perquè "ningú està plantejant una discussió sobre els membres de la direcció". "El que passa és que això demostraria que la pregunta no és clara", ha reblat.

Castellà ha indicat que tot aquest moviment "no té res a veure" amb Duran, i ha recordat que qui tenia l'encàrrec de formular la pregunta era Ramon Espadaler, i aquesta va obtenir el suport de 17 membres del comitè de govern. "Tots i cada un són corresponsables. No és una discussió sobre noms i persones", ha dit.

Reclamen el cens del partit

Per posar en marxa aquesta campanya, el sector crític ha demanat el cens del partit i Castellà s'ha mostrat convençut que els serà facilitat, de la mateixa manera que ha confiat que la consulta serà neta. Els sobiranistes, en tot cas, controlen tres de les intercomarcals del partit, Barcelona, Barcelona comarques i Terres de l'Ebre, i calculen que almenys podrien accedir al 60% dels militants.

En demanar-li si creu que UDC es podria adherir al full de ruta pactat per CDC, ERC i les entitats sobiranistes, Castellà ha rebutjat una "adhesió total" de bones a primeres, perquè primer cal que el partit defineixi la seva posició pròpia per després intentar arribar a acords. De tota manera, ha opinat que segur que s'arribarien a acords.
 

Unió Democràtica afronta la crisi més greu de l'era Duran

Joan Rigol votarà «no» a la pregunta d'Unió