La Facultat de Dret de la Universitat de Tartu a Tallinn (Estònia) ha acollit avui la primera activitat del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) en un país bàltic. La conferència "Processos d'autodeterminació a la UE. El cas català: implicacions per a la UE" s’ha organitzat en col·laboració amb l'Institut de Política Exterior d'Estònia (EVI).

Han inaugurat la conferència Lauri Mälksoo, director de l'EVI i professor de Dret Internacional a la Universitat de Tartu, i Albert Royo, secretari general de DIPLOCAT. Mälksoo ha parlat sobre les similituds i les diferències entre els processos d'autodeterminació bàltics i el català. El reconeixement de l’autodeterminació estoniana el 1920 és una fita del dret internacional. Royo ha explicat el xoc existent entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana, resultat del rebuig per part del govern espanyol de tots els intents dels catalans per resoldre el conflicte de forma democràtica. També ha remarcat que tot i que el clima polític cada vegada és més tens i l’actitud de Madrid encara més agressiva, els catalans continuen apostant per una solució democràtica, pactada i inequívocament pacífica.

La taula rodona l’ha moderada Andres Ilmar Kasekamp, director adjunt de l'EVI i professor de Política Bàltica a la Universitat de Tartu. S’ha parlat, entre d’altres temes, sobre la rellevància del dret a decidir com a base per a la secessió i sobre la política de seguretat exterior d'una Catalunya independent. Àlex Calvo, professor convidat i investigador en Política de Seguretat Nacional a la Universitat de Nagoya (Japó), ha assenyalat que la contribució d'una Catalunya independent a la seguretat i la defensa internacionals i a l'OTAN ja estan sent analitzades i planificades en els llibres blancs i en debats oberts. Segons ell, no hi ha dubte sobre el compromís de Catalunya envers els valors i les necessitats de l'OTAN, d'una manera semblant als de la UE.

Ambigüitat al dret internacional respecte l'autodeterminació

En segon lloc, Rene Värk, professor associat de Dret Internacional a la Universitat de Tartu, ha explicat que el dret internacional és molt ambigu sobre el dret d'autodeterminació, però al mateix temps afavoreix clarament l'estabilitat i la integritat territorial. Per tant, s'entén que el dret internacional no sigui entusiasta de les secessions i tampoc no ofereix una bona base per a les decisions polítiques d’aquest àmbit.

KÄ™stutis Girnius, professor de Ciències Polítiques a l'Institut de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat de Vilnius (Lituània) s’ha mostrat d’acord en què la llei no és clara al respecte, però també ha recordat que les lleis sempre segueixen la moral i canvien i s’adapten. Si l'autodeterminació és també un dret de les nacions en contextos de democràcia, Girnius creu que Catalunya té bones opcions, per dimensions, història, organització política i un moviment independentista ampli i inclusiu. També ha insistit que si una llei constitucional existeix avui en dia, això no vol dir que no pugui o hagi de canviar en el futur.

La conferència d’aquest divendres a Estònia forma part del cicle de conferències sobre el dret a decidir organitzades pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya en col·laboració amb universitats europees. La primera va tenir lloc a París el juny de 2013, seguida de Londres, Sevilla, Uppsala, Tolosa de Llenguadoc, Lisboa, Utrecht, Santiago de Compostel·la, Oslo, Ginebra, Reykjavik, Berlín, Roma, Viena i Madrid. Les properes conferències es faran a Washington i Dublín el proper mes de març.