Un documental de TV3 sobre les morts de diversos joves al servei militar obligatori -unes 3.000 documentades- ha aterrat al Parlament, i ho fa sense consens. La CUP ha presentat una proposta de declaració institucional perquè la cambra catalana rebutgi la militarització de la societat, però difícilment podrà tirar endavant. El principal motiu és que cal el suport de dues terceres parts dels parlamentaris i l'oposició del PSC la farà caure. Per altra banda, Junts encara valora si dona suport al text, però hi ha un punt de discrepància que els separa. ERC i els Comuns sí que han acceptat signar el text que ha presentat la formació anticapitalista en roda de premsa aquest dimarts des del Parlament mentre que, com era d'esperar, el PP, Vox i Aliança Catalana hi estan en contra.
El 13 de gener, TV3 va emetre el documental Et faran un home. Morts silenciades al programa Sense Ficció. Allà es tractava la mort de diversos joves que van sortir de casa seva per complir amb l'obligació de fer el servei militar i mai hi van tornar. Com destacaven testimonis, aquestes famílies van rebre el cos en un fèretre militar precintat i un certificat de defunció que no va esclarir la causa de la mort. Quaranta anys després, quatre d'aquestes famílies relataven a la càmera, per primera vegada, la seva ràbia, la culpa, l'angoixa, l'estigma i la por contra l'opacitat de l'estament militar. Testimonis inèdits que se sumen a alguns provinents d'aquelles tropes dels anys vuitanta i noranta i que conformen una investigació que ha trobat l'hermetisme dels arxius militars espanyols i del Ministeri de Defensa.
La CUP porta el documental al Parlament
Arran del documental, la CUP proposa una declaració institucional. El text, al qual ha tingut accés Nació, s'expressa la "profunda preocupació" pels fets relatats i es denuncien les "greus vulneracions" dels drets humans en casernes i unitats de l'exèrcit espanyol durant el servei militar obligatori. En paral·lel, es demana a l'Estat que investigui els fets denunciats, que assumeixi responsabilitats institucionals i que repari el dany causat. Concretament, el text exigeix "respostes públiques clares, completes i verificables" sobre les morts i vulneracions de drets en el marc de la mili. A més, es reclama l'obertura d'investigacions "exhaustives i independents" i "disculpes públiques oficials" per part de les institucions de l'Estat.
En la declaració de cinc punts s'exigeixen mesures de reparació integrals per a les víctimes i els seus familiars. Més enllà dels fets, també es pretén que el Parlament manifesti la seva preocupació pel "retorn de debats entorn la militarització de la societat". A més, es vol que la cambra catalana mostri la seva "oposició frontal" a la recuperació del servei militar obligatori ara que alguns països d'Europa han anunciat la intenció de tornar-lo a posar en marxa davant les amenaces que encerclen el Vell Continent. "El Parlament reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets humans, la memòria, la veritat, la justícia i la dignitat de totes les persones, i manifesta que cap raó d'estat ni cap estructura militar pot justificar el silenci, la impunitat ni l’oblit", clou el text.
El "no" del PSC i el dubte de Junts
En roda de premsa, Pellicer ha denunciat el "no" del PSC. "Ens sembla una vergonya que un partit que es vanta de democràtic i d'antifeixista no vulgui obrir una investigació sobre les quasi 3.000 morts documentades" ha criticat. Quines explicacions donen els socialistes? Fonts parlamentàries consultades per Nació indiquen que no estan en contra de la declaració, però que no la volen signar. No veuen amb mals ulls que s'investiguin aquestes morts i abusos, però no volen que "s'assenyali tots els cossos de seguretat de l'Estat". "Com sempre, nosaltres donem suport a tots els cossos i forces de seguretat", remarquen des del PSC. Els socialistes també matisen que estan d'acord en el punt de la declaració contra el retorn de la mili i s'alineen amb el govern espanyol, que ja ho va descartar en el seu moment.
I què ha passat amb Junts? En aquest cas, la discrepància sí que es troba en el punt que fa referència al creixent debat sobre la militarització de la societat. Fonts parlamentàries detallen que estan d'acord amb tot el contingut de la declaració institucional, però que volien introduir alguns matisos en l'últim punt. Des de la CUP han indicat que la contraproposta de Junts ha estat eliminar la totalitat del cinquè punt, el que manifesta la preocupació pel retorn de debats militaristes i del retorn de l'obligació del servei militar. A consulta d'aquest diari, Junts insisteix que el problema es troba només en aquest punt, però no detallen els motius pels quals discrepen. En tot cas, el "no" del PSC farà caure la declaració institucional i el dubte és si, més endavant, arribarà al ple de la cambra en algun altre format.
