Politica

Una setmana de protestes de la pagesia: tot el que han aconseguit

La reivindicació dels agricultors i ramaders fa moure les administracions, que es comprometen a simplificar la burocràcia i reforçar la llei de la cadena alimentària

ARA A PORTADA

Publicat el 13 de febrer de 2024 a les 18:00
Si dies enrere la imatge va ser la de milers de tractors dirigint-se cap a Barcelona i ocupant la capital, aquest dimarts els pagesos s'han proposat bloquejar Mercabarna. No ho han aconseguit del tot, però els agricultors i ramaders s'han concentrat al voltant del mercat majorista per evidenciar que la protesta no s'ha acabat i que les seves demandes continuen. Gairebé una setmana després de reunir-se amb el president, Pere Aragonès, i amb la presidenta del Parlament, Anna Erra, i d'irrompre a l'agenda política i mediàtica, la pagesia ha aconseguit les institucions comencin a moure's. El Govern ha anunciat mesures i ha redoblat la pressió sobre el govern espanyol, que també ha garantit que donarà resposta a les demandes del sector primari.

Bona part de les mesures que demanen els pagesos no depenen de la Generalitat, sinó de Madrid i, també, d'Europa. Això no impedeix que l'executiu català -en mans d s'hagi compromès en algunes qüestions concretes, al mateix temps que ha demanat "valentia" a la Moncloa. En la reunió del consell executiu d'aquest dimarts, el protagonisme l'ha tingut el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. S’ha acordat ajornar la posada en marxa de qualsevol nou tràmit burocràtic del sector que depengui de la Generalitat, així com facilitar els tràmits existents perquè es puguin resoldre a través de declaracions responsables. “Volem ser al costat de la pagesia, estem bolcats amb el sector primari, ho demostren les xifres”, ha declarat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa.
 

Reunió del consell executiu d'aquest dimarts. Foto: Rubén Moreno / Govern


En la mateixa reunió s’ha publicat el calendari de pagaments d’ajuts previst per enguany. La pagesia havia reclamat en les reunions aquesta planificació i, sobretot, que no hi hagi retard en els abonaments. Està previst que el Govern destini 273 milions d’euros al sector aquest 2024, 42,5 milions dels quals ja es van satisfer la primera quinzena de gener. Els ajuts agrícoles es pagaran aquest febrer; els ramaders, entre el març i el juny; els dissociats, fins al maig; els ecorègims, entre març i abril; els del sector vitícola, entre febrer i setembre; i els de l'apicultura, entre gener i setembre. Els ajuts per fer front a la sequera, entre gener i setembre.

En paral·lel a aquestes primeres mesures concretes, Aragonès ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, reclamant "mesures valentes" davant la situació "insostenible" del sector. El president català ha demanat una bateria d'iniciatives que la Generalitat no pot aplicar per falta de competències i recursos. Una d’elles, la posada en marxa de bonificacions pel gasoil d’ús agrícola, ramader i pesquer. També canvis en la llei de cadena alimentària per combatre la competència deslleial de tercers països -que Sánchez ja explora-, i una pròrroga de l’aplicació del quadern digital d’explotació -una eina en què els pagesos han d'apuntar tot el que fan, i els permisos que tenen i demanen periòdicament- fins al 2026.
 

Simplificar la burocràcia de la PAC

El govern espanyol vol ser també el govern de la pagesia i les mesures que preveu no disten de les voluntats de la Generalitat. En un context en què Vox i el PP tendeixen a erigir-se en defensors dels agricultors, la Moncloa no vol deixar passar l'oportunitat de donar resposta a aquestes demandes i prendre mesures. El consell de ministres d'aquest dimarts s'ha centrat en l'habitatge i la mobilitat sostenible, però Sánchez ja ha anat apuntant des de fa dies cap a on aniran els moviments: alleugerir la burocràcia de la Política Agrària Comuna (PAC), reformar la llei de la cadena alimentària i abocar recursos per afavorir el sector primari. En una entrevista a La Voz de Galicia, Sánchez va confirmar converses amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, de cara "simplificar" la paperassa que implica la Política Agrària Comuna.

[noticia]268530[/noticia]
Una altra mesura que planeja el govern espanyol és "reforçar" la llei de la cadena alimentària. Sobre el paper, la legislació impedeix que els agricultors i ramaders venguin els productes per un preu inferior als costos de producció, però els pagesos asseguren que no s'està aplicant de manera correcta. Coincidint amb les principals protestes de la setmana passada, el Ministeri d'Agricultura va anunciar el repartiment d'una ajuda extraordinària per la sequera per valor d'uns 269 milions d'euros i que beneficiarà uns 140.000 agricultors arreu de l'Estat. El ministre Luis Planas, en una entrevista a Onda Cero, ha enumerat altres mesures que s'aniran treballant, entre les quals hi ha les "clàusules mirall" de la Unió Europea, les assegurances a agràries o el manteniment de la devolució de l'impost al gasoil agrícola.
 

Flexibilització de les restriccions d'aigua

Més enllà de les mesures que tingui entre mans la Moncloa, a Catalunya les següents jornades estaran marcades pels acords que tanqui el Govern amb els representants de la pagesia. La primera presa de contacte va ser dimecres de la setmana passada, en una reunió a Palau entre els representants de la pagesia i el president de la Generalitat i el conseller d’Acció Climàtica. L’acord de la jornada va ser programar en el termini de 15 dies una nova reunió de treball per concretar les peticions. Segons el Govern, divendres ja es va produir un contacte en el marc de la Taula Agrària i ara l’executiu espera una proposta concreta sobre una possible flexibilització de les restriccions d'aigua. No es descarta una nova reunió aquesta setmana. En qualsevol cas, canvis d'aquesta magnitud podrien requerir fins a vuit mesos per tramitar-se. 

En paral·lel, al Parlament també han existit moviments, tot i que no són vinculants. Dijous de la setmana passada un grup de pagesos que va fer nit a la capital catalana després de mobilitzar-se a Barcelona es van presentar a la cambra, instats pel diputat Salvador Vergés. Es van reunir amb la presidenta i amb representants de tots els grups parlamentaris excepte el PP i Vox. Durant la trobada van aconseguir el compromís del PSC, ERC, Junts, CUP, comuns i Ciutadans per defensar algunes de les seves propostes a través d’una proposta de resolució que van registrar en la mateixa jornada. Precisament aquesta recollia instar a la Generalitat la revisió de les restriccions d’aigua, agilitzar el pagament dels ajuts al sector i la racionalització de la burocràcia. Són propostes, en qualsevol cas, que el Govern té entre mans. 
 

Mantenir la flama fins al 21 de febrer

La protesta dels pagesos té la mirada posada en el 21 de febrer, quan està prevista una concentració unitària a Madrid. L'objectiu és mantenir viva la flama de la reivindicació, almenys, fins dimecres vinent, a l'espera que els moviments de les administracions es vagin concretant. La setmana que ve hi ha previst un ple monogràfic sobre la sequera, en què és probable que es parli també de la situació del sector primària, el més afectat per les restriccions d'aigua. Al març, el Parlament abordarà, a proposta de Junts, les demandes dels pagesos. Més enllà de l'impacte real de la protesta de Mercabarna -feta en un dia "fluix" al mercat majorista i que ha estat fàcil de gestionar-, la pagesia continua dempeus condicionant l'agenda política.

[impacte]