
L'esperit de les Cotxeres de Sants, el conclave d'ahir al vespre on van coincidir totes les faccions del socialisme catalanista emprenyat, allunyat o desconnectat de l'actual direcció del PSC, va servir per apuntar una nova formació política. De fet, ho va apuntar amb vehemència l'exconseller Antoni Castells, ho va esbossar el mateix Joan Ignasi Elena, ho va recomanar l'ex-crític Marc Mur i ho va reivindicar com una bona idea Montserrat Tura, i entre els aplaudiments del públic. L'única que hi va renunciar, Laia Bonet, només va poder escoltar tres aplaudiments mal comptats.
Així la possibilitat que, el mes de juny a tot estirar, hi hagi una nova formació política a Catalunya nascuda com una escissió serena i tranquil·la del PSC és factible, i de fet, molts dels assistents d'ahir al sínode ja ho donaven per fet per recollir la diàspora de regidors, alcaldes i històrics militants desafectes amb l'actual règim de Nicaragua. En aquest sentit, la tesi Pere Pladevall, alcalde de Sant Feliu de Codines, guanya pes: preparar una marca blanca per cocórrer a les properes municipals.
“Recorda el projecte de Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans”, comentava a Nació Digital un militant amb més de 30 anys de carnet que assistia a la reunió. “Va plegar de la Federació Catalana del PSOE per formar un partit quan aquest va ensenyar la seva cara més centralista”, explica el militant. “Volien formar la facció catalana del socialisme internacional, eren socialistes i convençuts de l'autodeterminació de Catalunya”, apunta.
“Nació, Democràcia i Socialisme era la seva divisa”, sentencia el militant que escoltava amatent les intervencions vives dels que ja se senten orgullosos d'anomenar-se crítics. De fet, un postulat no gaire allunyat de les veus que van definir com hauria de ser la nova formació del socialisme català. “La nostra proposta és el dret a decidir com a punt central, l'esquerra i la radicalitat democràtica”, va sentenciar amb vehemència Joan Ignasi Elena detallant que ho la portaran a terme dins o fora del PSC. De fet, si es pregunta les patums de la "contra Nicaragüense" per separat miren amb simpatia, complicitat i entesa la comparativa.
La història és doncs, paral·lela, si Serra i Moret i Rafael Campalans van plantar el centralisme de d'Indalecio Prieto o Francisco Largo Caballero, potser ara algú fugirà del nou centralisme d'Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro.