Urtasun reclama a Marlaska que «buidi» la comissaria de Via Laietana de policies

Política

En el marc de la celebració dels 90 anys del PSUC, el ministre de Cultura convida Illa, Collboni i totes les institucions catalanes a sumar-se a la petició

Publicat el 17 de juliol de 2026 a les 21:32
Actualitzat el 17 de juliol de 2026 a les 21:39

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha exigit al ministeri d'Interior capitanejat per Fernando Grande-Marlaska que "buidi" la comissaria de Via Laietana de policies. Urtasun reclama que aquest espai sigui "un edifici estrictament de record als lluitadors antifranquistes que van lluitar perquè avui hi hagi democràcia". Així ho ha expressat a l'acte de celebració dels 90 anys del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Alhora, el ministre ha convidat el president de la Generalitat, l'alcalde de Barcelona i totes les institucions catalanes a sumar-se a la petició. Les paraules d'Urtasun arriben el mateix dia que el govern espanyol ha declarat l'edifici de la comissaria com a Lloc de Memòria Democràtica.

Davant un auditori format per històrics militants i quadres polítics dels Comuns, Urtasun ha explicat que, arran d'aquesta resolució publicada avui sobre la comissaria de Via Laietana, s'ha "discutit una mica" amb els seus socis de govern socialistes. "Aquesta resolució conté un defecte de forma que crec que no és acceptable", ha manifestat, en al·lusió al manteniment de la presència policial a l'edifici.

La "lucidesa" del PSUC davant els "canvis d'època"

Al llarg de la seva intervenció, Urtasun ha reivindicat la trajectòria del PSUC i dels seus integrants, i ha recordat persones com l'urbanista Jordi Borja o la militant històrica Maria Àngels Espuny. També ha subratllat la "lucidesa" del partit per "saber com afrontar els canvis d'època". "Avui és més necessària que mai", ha avisat, atès el "moment de canvi en l'àmbit internacional i social profund" actual.

A més, ha enumerat algunes de les "grans lliçons" que ha aportat aquesta formació, a parer seu. Entre altres, la seva "manera d'estar en política", que comporta "no avantposar les sigles davant els interessos de la societat"; la "gran voluntat unitària", que va marcar el naixement del partit el 1936; i la concepció d'"un sol poble".

"No permetrem que cap extremista d'extrema dreta divideixi la classe treballadora pel seu origen", s'ha compromès Urtasun, que ha clos el seu parlament animant a frenar l'"onada reaccionària" perquè "no arribi a Espanya" i a "continuar protegint" el govern del PSOE i Sumar. "I perquè tornem a guanyar les eleccions generals", ha afirmat.

"El partit més destacable"

La històrica militant del PSUC Eulàlia Vintró ha reivindicat el partit com "el més destacable per la seva trajectòria i el seu comportament". Per això, ha demanat que no "quedi a la història", sinó que es "mantingui a la realitat". Ara bé, Vintró ha recordat l'"evolució negativa" del partit en l'àmbit electoral al llarg dels 80 i els 90, com també l'"anticomunisme internacional" que "predominava" a Europa i "marginava" el PSUC.

L'alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha repassat la trajectòria del PSUC i dels seus partits hereus a la ciutat, on governen des de 1979. També ha reivindicat la tasca municipalista de l'espai polític: "Els regidors hem estat sempre respectats pel nostre compromís, rigor i honestedat, i això avui no ho pot dir tothom".

Rebuig al concepte de "prioritat nacional"

Per altra banda, la secretària general de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, Belén López, ha abanderat la "premissa irrenunciable" que assenyala que "els avenços socials i nacionals de Catalunya són dues cares de la mateixa moneda". Per això, ha advertit que "qualsevol aproximació nacional" ha de tenir en compte "tots els treballadors" del país. "Això és tot el contrari de la prioritat nacional que estan ara volent-nos vendre aquests reaccionaris que ens volen tornar a dividir com a classe", ha asseverat López, entre aplaudiments.

Finalment, la secretària general de CCOO de Catalunya ha demanat "posar en pràctica" dos ideals "compartits" entre el sindicat i el PSUC: l'"aposta inequívoca per organitzacions col·lectives sòlides i per aliances àmplies", i la "centralitat de la lluita" per "enfortir i defensar la democràcia".

Escull Nació com la teva font preferida de Google