Un espai de memòria democràtica amb la policia treballant-hi a dins: aquest és el plantejament que ha fet el govern espanyol sobre la comissària de Via Laietana, protagonista de les tortures durant el franquisme i la part de la Transició. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha declarat aquest divendres que l'edifici situat al número 43 de l'emblemàtica via barcelonina és un lloc de memòria democràtica, però ha renunciat a fer-ne fora la policia espanyola. Així, segons apunta el text que ha validat l'executiu de Pedro Sánchez, que es reconegui l'especificitat d'aquest espai no fa incompatible que a la vegada hi treballin els cossos policials de l'Estat. Les entitats que volien que fos un espai de memòria ja han advertit que la decisió no respon, ni de lluny, a la reivindicació històrica que sostenen des de fa dècades.
El govern espanyol reconeix que la comissaria va convertir-se en el "centre de la repressió política franquista" i que hi van anar a parar bona part del "mínim de 4.143 persones" detingudes a Barcelona durant la dictadura. "Allà, se les torturava i se les maltractava amb total impunitat", resa el text. És per això que l'Estat declara que Via Laietana va ser el "node principal d'espais i cossos repressius" de la dictadura i un "símbol de la repressió sistemàtica" duta a terme pel franquisme.
Ara bé, si bé el govern espanyol admet les tortures durant el franquisme, omet les denúncies fetes en el període de la Transició. Considera que amb la "consolidació de la democràcia" es van aturar les pràctiques repressives i recorda que a partir de llavors l'immole va passar a ser de la policia espanyola. Sobre el cos estatal, deixa clar que estava "plenament compromesa amb la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania". "L'activitat desenvolupada des de llavors respon als principis de l'estat de dret i manca de qualsevol vincle amb les pràctiques repressives del període dictatorial", apunta el text, que remarca la necessitat de "diferenciar amb claredat" les etapes de la dictadura i de la Transició.
L'Estat entén que es respon així a una reivindicació històrica, però les entitats impulsores pensen el contrari. La plataforma "Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria", a través d'un comunicat, ha qualificat d'"intolerable" que l’edifici segueixi funcionant com a dependències policials i ha rebutjat que el gest memorialista es "redueixi" a col·locar-hi una placa o a un reconeixement simbòlic. "Via Laietana s’ha de convertir en un espai dedicat íntegrament a la memòria i a la interpretació de la tortura. Ha de ser un lloc on les persones que hi van ser torturades puguin tornar a entrar amb dignitat", apunten des de la plataforma, que deixen clar que aquesta voluntat no és compatible amb la proposta del govern espanyol de mantenir-hi la policia espanyola.
Hi haurà ampliació.
