Dies de traspàs i adaptació per als nous membres de la mesa del Parlament. Josep Rull, escolit president de la cambra gràcies a l'acord Junts-ERC-CUP, ja ha convocat la primera reunió per a les presentacions i el repartiment de responsabilitats aquest dimecres a les 11:00h. La setmana vinent començarà la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per proposar un primer candidat a la investidura en la votació del 25 de juny. La gran intriga és si triarà al guanyador de les eleccions, el socialista Salvador Illa, o al líder del seu partit i segon el 12-M, Carles Puigdemont. A hores d'ara cap dels dos tenen un acord amb la resta de formacions que els permeti ser investits.
Però més enllà d'aquesta primera tasca que haurà de desenvolupar Rull, les carpetes obertes a la cambra que s'han de resoldre són múltiples. La nova mesa haurà d'abordar qüestions polèmiques i encara pendents des de l'anterior legislatura, com els premis de jubilació o la revisió de dues llicències per edat. També haurà de fer front al vot delegat dels exiliats polítics que es mantinguin a l'estranger fins que l'amnistia sigui completament efectiva.
El vot dels exiliats i una reforma del reglament que es complica
Sobre el vot dels polítics que han marcat a l'estranger per protegir-se de la repressió, ja en el ple de constitució la mesa d'edat, amb majoria independentista, va acceptar el vot de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg,desafiant el Tribunal Constitucional, que la setmana passada va suspendre el vot a distància de Puig arran d'un recurs del PSC. Des d'un primer moment, tant Junts com ERC han volgut deixar clar que acceptarien el vot a distància dels tres diputats arran de la seva situació judicial. Poc després de desatendre el TC, el PP i Vox ja van avisar que presentarien recursos per perseguir-ho. Poden anar arribant al llarg de la legislatura.
Més enllà del ple de constitució, l'anterior mesa va acordar habilitar el vot telemàtic de Puig el 18 d'abril de l'any passat. Era una fórmula transitòria perquè pogués exercir el vot al mentre no es reformava el reglament per incloure aquesta manera de votar. De fet, ERC i la CUP van acordar una reforma del reglament que regularitzava el vot telemàtic, però Junts es va oposar, en una junta de portaveus, a dur-ho per lectura única al ple i els tempos es van allargar. Finalment, va acabar entrant al ple, va superar el debat a la totalitat -amb el vistiplau de Junts-, però va decaure amb el final de la legislatura, com moltes altres iniciatives. El nou ple, sense majoria independentista, podria no aprovar aquesta reforma.
Millora de la transparència
A banda, el Parlament té pendent una tasca per millorar la transparència, especialment després que l'octubre de l'any passat l'Oficina Antifrau detectés deu casos i pràctiques irregulars en matèria de personal. Arran d'això, la mesa del 12 de desembre va decidir suspendre temporalment els premis de jubilació i vinculació, que permeten que el personal que acrediti un mínim de 16 anys treballats cobri, en el moment de jubilació, un any de sou. El de vinculació es dona als treballadors quan fan 25, 30, 35 i 40 anys d'antiguitat, que poden triar si cobren una mensualitat íntegra o un mes addicional de vacances. Els premis de jubilació han costat fins ara al Parlament 3,9 milions d'euros.
Llicències per edat i protocol contra l'assetjament
També hi ha una revisió pendent de fins a dues llicències per edat, que permetien als treballadors cobrar sense anar a treballar en el final del cicle laboral. Van ser revocades el febrer del 2022, però Antifrau va qüestionar al seu informe 14 casos en què es van concedir mentre s'estava modificant la figura. La majoria es va atorgar de manera diferida, i es van començar a aplicar uns mesos més tard de quan ja s'havien revocat. El Parlament va obrir un període d'informació en 11 d'aquestes llicències diferides per aclarir les raons que van motivar l'ajornament. Abans d'acabar la legislatura, es va tancar aquest procediment després de les actuacions d'ofici.
En canvi, hi ha dues llicències que continuaran revisant-se i que haurà d'assumir la nova mesa. En aquests dos casos no es va respectar l'antelació màxima amb què es van demanar. A més, tenint en compte el canvi normatiu que hi va haver en cas que haguessin respectat els terminis no se'ls hauria pogut concedir. Per aquest motiu el Parlament considera que poden ser nul·les de ple dret.
Un altre tema que quedarà pendent per a la pròxima mesa és l'expedient disciplinari a l'exsecretària general del Parlament Esther Andreu. Antifrau va denunciar que podria haver-hi hagut un conflicte d'interès en una borsa de treball temporal d'uixers, ja que un dels aspirants era el seu fill i ella no s'hi va abstenir des del primer moment.
En matèria de feminismes, la cambra també té pendent de revisar el protocol per a la prevenció, detecció, abordatge i resolució de situacions d'assetjament del qual disposa des del 2021. De fet, l'anterior presidenta, Anna Erra, va proposar en una reunió del mes de gener deixar el protocol en suspens per revisar-lo, una decisió que prenia en paral·lel a la mala maror interna que vivia Junts pels casos d'Aurora Madaula i Cristina Casol, que havien denunciat el partit per haver patit "violències". La majoria de la mesa va rebutjar deixar en suspens el protocol, però sí que es va instar a revisar-lo. Recaurà en el nou òrgan rector, doncs, millorar el mecanisme.
