Ha costat més d'una setmana, però finalment Felip VI ha sancionat la llei -ho va fer dilluns a la tarda- i l'amnistia ja s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Això vol dir que entra en vigor de manera immediata i els jutges tenen un termini de dos mesos per analitzar-la i aplicar-la en aquelles causes que encaixin en el que fixa la llei. Comença ara la batalla judicial per fer que s'apliqui.
Les mirades, doncs, es traslladaran ara a aquells tribunals que tenen procediments oberts relacionats amb el procés, però és especialment important què farà el Tribunal Suprem. L'alt tribunal preveu preguntar a les parts sobre si s'ha d'aplicar l'amnistia a la causa de l'1-O i si ha d'aixecar les mesures cautelars, com ara ordres de detenció.
Més enllà d'això hi ha un altre punt d'atenció: la Fiscalia. Els fiscals de l'1-O van traslladar un informe en què opinaven sobre la llei en general, fins i tot sobre qüestions que no són de la seva competència. Això és un fet insòlit, que no correspon fer al ministeri fiscal. "La Fiscalia no opina sobre les lleis, es pronuncia quan li correspon, pels canals que toca i sobre la causa en qüestió", apunten fonts fiscals.
Divergències a la Fiscalia
En tot cas, l'equip de fiscals que va acusar en la causa del procés -Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno- ja ha dit que no es poden amnistiar delictes de malversació, i tampoc aixecar l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont. En les properes setmanes poden haver-hi discrepàncies importants dins del ministeri fiscal.
L'última paraula, en cas de divergència de criteris, la tindrà el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, càrrec proposat pel Ministeri de Justícia. La Fiscalia no preveu fer moviments i esperarà que siguin els advocats els que demanin l'aplicació de la llei. Si arribat el cas no hi ha un acord sobre què han de defensar els fiscals -ja va passar en el cas de Tsunami- la normativa estableix els canals necessaris per unificar criteri. La Fiscalia és un òrgan jeràrquic.
El jutge té l'última paraula
En tot cas, la Fiscalia es posiciona, però la decisió final la prendrà el jutge. Fonts jurídiques consultades veuen del tot probable que el Suprem tingui certa pressa a marcar criteri, perquè això condicionarà la resta de tribunals de l'Estat. Especialment rellevant és la posició que prengui sobre la malversació -delicte pel qual està perseguit Puigdemont i que serveix per mantenir la inhabilitació d'Oriol Junqueras- i també sobre el terrorisme de Tsunami.
En la malversació, el que digui el Suprem tindrà conseqüències en la causa pels preparatius de l'1-O. Manuel Marchena ja va driblar la reforma del codi penal amb una interpretació controvertida del nou delicte. Farà el mateix? Els negociadors han intentat limitar el marge de maniobra. Pel que fa al terrorisme, també serà rellevant per l'operació Judes i la causa de Tsunami que pilota l'Audiència Nacional.
Què passarà amb les ordres de detenció?
Un dels punts clau de la llei fa referències a les mesures cautelars, sobretot les ordres de detenció. El Suprem haurà de determinar si aixeca l'ordre de detenció per malversació contra Puigdemont, cosa que li permetria tornar a Catalunya sense risc de ser arrestat. L'expresident s'ha compromès a assistir presencialment al ple d'investidura, previst pel dia 25 de juny, i vol intentar ser president malgrat que no té majoria. Si el Suprem opta per mantenir viva aquestes ordres i Puigdemont trepitja territori espanyol, podria ser arrestat i empresonat temporalment.
Els jutges hi involucraran Europa
Advocats consultats donen per descomptat que el Suprem involucrarà la justícia europea, sobretot en els delictes de malversació i terrorisme, i també el Tribunal Constitucional. Els jutges ho poden fer quan tenen dubtes d'interpretació d'una llei i creuen que pot entrar en contradicció o bé amb la normativa europea o bé amb la Constitució. Si fan aquest moviment, la llei queda aturada en el cas concret, és a dir, no es pot aplicar, però tampoc pot avançar el procediment en qüestió fins que no es posicioni Europa, cosa que pot trigar més d'un any.
Ara bé, la literalitat de la norma diu que això no impedirà que s'aixequin les mesures cautelars -per tant, les ordres de detenció o les fiances- ni tampoc les "penes privatives de drets", com ara les inhabilitacions. Sobre això, que permetria deixar sense efecte les sentències fermes per l'1-O, les fonts consultades tenen criteris diferents. Des de l'equip de Junts apunten que hauria de permetre aixecar les penes d'inhabilitació per a Junqueras o Jordi Turull. Des d'ERC són més prudents i apunten que els tribunals intentaran allargar l'aplicació de la llei.
Sigui com sigui, serà determinant a partir d'ara fiscalitzar els efectes de l'amnistia. Òmnium ja ha activat la sindicatura de l'amnistia, una eina que aspira a servir d'espai de coordinació de les defenses per facilitar l'aplicació de la llei en tots els casos previstos. Segons l'entitat, que dona per fet que la cúpula del poder judicial intentarà esquivar la llei, se n'haurien de beneficiar 1.616 persones.
La reacció de la Moncloa
L'executiu espanyol resta transcendència al fet que l'amnistia hagi estat publicada al BOE dos dies després de les eleccions europees. Fonts del Ministeri de Justícia i Presidència han apuntat aquest dimarts al matí que la publicació de la llei "ha seguit les vies i els terminis habituals de les normes després de la seva aprovació parlamentària".
Afirmen que l'amnistia ha estat "una peça fonamental per al tancament d'una etapa d'enfrontament i divisió a la societat catalana". "La norma ja ha demostrat la seva utilitat a l'hora d'obrir una nova etapa de retrobament, diàleg i prioritats compartides que la societat catalana va consagrar a les urnes el 12-M i va ratificar el passat diumenge", apunten.
Els advocats d'ERC ja mouen fitxa
Per altra banda, les defenses jurídiques d'ERC ja han mogut fitxa i han començat a entrar tots els escrits demanant que s'apliqui la llei d'amnistia per tancar les 37 causes que afecten dirigents del partit. Entre la quarantena de dirigents republicans que esperen quedar amnistiats hi ha noms com el de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -exiliada a Suïssa, i ara amb funcions de presidenta, després de la dimissió d'Oriol Junqueras-; Ruben Wagensberg -també a Suïssa-; Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga, Marta Molina, el mateix Junqueras, Raül Romeva o Dolors Bassa.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha afirmat que un cop publicada la llei comença "una nova batalla" perquè ha lamentat que "no serà senzill" que l'estat espanyol i la seva cúpula "patriòtica-politico-judicial" l'apliquin. L'advocat de Puigdemont Gonzalo Boye ha afirmat que no presentarà de moment cap escrit perquè esperarà a veure què fan els jutges perquè la llei "és molt clara". "Els jutges saben què han de fer", ha dit a Catalunya Ràdio. Boye ha expressat "confiança" en la justícia i ha demanat "calma".
Òmnium també demana aplicar l'amnistia a Oleguer Serra
No només ERC s'ha mobilitzat arran de l'entrada en vigor de l'amnistia. Òmnium també ha demanat oficialment l'aplicació de la llei per al seu membre de la junta directiva nacional Oleguer Serra, acusat de terrorisme en el marc de la causa contra Tsunami Democràtic. Els advocats de l'entitat han realitzat el tràmit, just després que la llei d'amnistia -aprovada al Congrés- s'hagi publicat al BOE aquest dimarts.
L'entitat sol·licita l'arxivament de la causa contra Serra, i denuncia la "persecució política" orquestrada contra Òmnium i el conjunt del moviment independentista. Així mateix, l'entitat posa a disposició de tots els "represaliats" l'escrit presentat, a través de la Sindicatura per l'Amnistia.
Llei d'Amnistia al BOE by Naciodigital on Scribd