El jove partit ultra Vox va fer una demostració de força aquest diumenge a Madrid, reunint milers de persones a Vistalegre, on va celebrar que ja es veu al Congrés. La supressió total de l'estat autonòmic ("una nació, un parlament") és una de les seves principals ofertes, junt a la crítica contra la immigració i el feminisme, elements propis de l'extrema dreta que, amb una pàtina de modernitat, aspiren a tornar a fer rellevants a les institucions.

Ara bé, quin grau de suport té aquesta demanda de recentralització màxima de l'estat espanyol? Justifica per si sol l'auge d'un nou partit que qüestioni les bases més fonamentals d'aquest model, amb unes mínimes garanties d'èxit? El cert és que, d'uns anys ençà, el percentatge d'espanyols que defensen la supressió total de les comunitats per tornar a un sistema d'un únic govern central ja no és residual, sinó que torna a acostar-se als nivells dels anys 80, poc després del cop d'estat del 23-F i la Loapa. La llei per harmonitzar el procés autonòmic va ser tombada parcialment pel Tribunal Constitucional però es va frenar el desenvolupament del model durant els primers anys.

En concret, dos de cada deu enquestats pel CIS aquest 2018 defensen acabar del tot amb el model autonòmic, tal com reclama Vox -a banda, hi ha un altre sector que simplement recentralitzaria competències-. Aquestes són xifres similars a les que l'organisme demoscòpic detectava la dècada del 1985 al 1995, per bé que, els següents anys, aquest model es va consolidar del tot i el nombre d'espanyols que l'erradicarien va caure per sota del 10%. En paral·lel amb l'auge del procés sobiranista, però, els partidaris de la recentralització màxima van duplicar-se, tocant sostre el 2013, amb quasi el 23% d'adhesions al CIS. Des de llavors, aquest gruix s'ha moderat relativament, per bé que el 2018 sembla que revifa lleugerament de nou.
 
I aquest important percentatge, per quina opció optava fins ara, sense un partit que apostés obertament per la fi de l'estat autonòmic? O, en altres paraules, quines formacions han de patir més per l'aparició d'un rival que defensa sense matisos aquesta opció? En primer lloc, clarament el PP, el 42% de votants del qual aboliria les autonomies, segons el CIS del juliol. En segon lloc, quasi un terç dels electors de Cs també ho desitgen, mentre que en són pocs d'entre els que van votar PSOE (12,5%) i Podem (7%). Tot i això, Vox intentar pescar vot d'un de cada quatre dels votants en blanc o el del 21,1% dels abstencionistes, també enemics de la descentralització.
 
Tot i que les vulgui eliminar, Vox també intentarà ser present als parlaments de les autonomies i, per això, presentarà llistes en les eleccions del maig, quan moltes comunitats renoven els seus representants. On poden recollir més adhesions amb el seu projecte d'estat unitari? Les diferències són molt notables. Així, mentre que a Catalunya, Navarra i País Basc, el percentatge de partidaris d'aquesta opció no arriba al 10%, a Castella i Lleó superen lleugerament el 30%. També sumen una quarta part de respostes favorables en els sondejos a Aragó, La Rioja i Castella-la Manxa, mentre que es voreja aquest percentatge a Extremadura, País Valencià i Comunitat de Madrid.

Són graus d'adhesió que han crescut molt els darrers anys. I és que els ciutadans de Castella i Lleó que volien suprimir les autonomies no arribaven al 13% el 2002. Aquell any, també eren molt baixos els partidaris d'aquesta dràstica reforma a Castella-la Manxa (10,4%), Extremadura (9,3%) o País Valencià (11,1%). A Canàries o Múrcia, en canvi, l'adhesió a aquesta opció s'ha mantingut quasi inalterada els darrers anys.
 
On sí que hi ha una correlació clara és entre la ideologia i el rebuig al model autonòmic: com més a la dreta, més oposició, segons el CIS. Menys del 10% dels espanyols que es defineixen més a l'esquerra aposten per la màxima recentralització, opció que abracen la meitat o més dels més de dretes. En una escala del 0 al 10, però, la supressió de les comunitats també rep suports rellevants entre els que es posicionen al centre, en el 5 (22,3%) o en el 6 (38,3%).
 
El rebuig frontal a les autonomies és també una actitud molt generacional. Entre la gent més jove, aquest model està poc qüestionat (tan sols el 10,3% dels menors de 25 anys), mentre que un de cada quatre espanyols de 65 o més anys l'erradicaria. Curiosament, aquella generació que va contribuir a fer la Transició o que fins i tot va poder votar la Constitució que blindava el sistema autonòmic és la que ara més el detesta.
 

Finalment, en canvi, el nivell d'estudis no és un element massa rellevant a l'hora de determinar el grau d'oposició a les autonomies. El percentatge d'espanyols que les suprimiria gairebé no varia entre els col·lectius sense estudis i els que han acabat el segon cicle de secundària, situant-se tots ells entre el 21% i el 24%. Tan sols cau al 14,9% entre els que han acabat una formació professional i a un 16,3% entre els que disposen de títols superiors.