Per més singularitats que se'ls vulguin atribuir, les revoltes urbanes del Regne Unit són una conseqüència directa de la manca d'oportunitats dels estrats més baixos de les classes populars. Una crisi profunda -econòmica i de valors- combinada amb la inhibició creixent dels poders públics només necessita una espurna per esclatar. Va passar a París la tardor de 2005 i ara està passant a Londres. Ni tan sols és la primera vegada, The Clash va popularitzar White Riot en referència a les revoltes de Notting Hill, el 1976, en les quals van participar activament els mateixos Joe Strummer i Paul Simonon.

Però el fet és que -en una ciutat o una altra, en un temps o un altre- les raons de la "malaise des banlieues" són sempre, aproximadament, les mateixes. Grans barriades perifèriques, amb habitants que disposen de molt poca formació i, sovint, són d'arrel immigrant. Tenen en comú que desconfien de la policia i de les institucions que, des de la ideologia que sigui, han fracassat en l'intent d'homogeneïtzar-los.

Naturalment, el context que propicia les revoltes té a veure amb les peculiaritats de la societat concreta on es produeixen. Però no hi haurà cap examen de l'àrea metropolitana de Barcelona que en pugui garantir la immunitat.