Una imatge del CN d'Unió d'avui.

El consell nacional extraordinari d'Unió Democràtica de Catalunya celebrat aquest diumenge va servir sobretot per no esberlar el partit i no “haver-se de comptar”. De fet, ni els consellers nacionals més veterans recordaven un conclave tan viu, intens, llarg -ha durat tres hores- i apassionat com el que ha decidit el posicionament del partit democratacristià davant el 9-N.  Un plantejament que ha servit als independentistes del carrer Nàpols apuntar-se el gol d'un document que reconeix la independència com una opció política del partit. “El document permetrà fer campanya pel sí-sí i poder integrar dirigents nostres en una virtual llista conjunta en unes plebiscitàries”, apunta a Nació Digital un dels consellers amb més pes dins el màxim òrgan de direcció del partit entre congressos. 

Delegats territorials i primeres espases, pel sí-sí

Els conseller nacionals han arribat amb els deures fets després de dotze dies de treballs intensíssims. Els representants de l'Anoia, els dos Vallesos, Osona, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta o Ribera d'Ebre s'han mostrat “calents” en la defensa del sí-sí. Un posicionament molt compartit entre els més de cinquanta consellers nacionals que han pres la paraula.

Entre aquests, noms de pes dins el partit- Com Núria de Gispert, que ha optat per “l'opció Trias”: “Jo no sóc independentista però demano el sí-sí perquè no ens deixen cap opció”, ha apuntat la presidenta del Parlament. 

En la mateixa línia s'ha expressat l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol. “He mamat el país, he tocat el territori, no hi ha més opció que el sí-sí”, ha clamat Rigol. Així mateix, diputats com Elena Ribera també han defensat sense complexos l'opció independentista. I ha reblat el clau la intervenció de la filla de Manuel Carrasco i Formiguera, Rosa Carrasco, que ha pronunciat un emotives paraules a favor de la independència. 

Un to d'apassionament, però no de confrontació

El to del debat ha estat viu, però en cap cas de confrontació tot i que està controlat pel líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida. De fet, els consellers nacionals amb “discos sol·licitats", és a dir, amb els discursos escrits per defensar el sí-no, han canviat els papers en benefici d'un acord”. Curiosament, és el primer consell nacional en molts anys en què Duran no ha intervingut. Tampoc no ho ha fet el líder del sector independentista, Antoni Castellà, que com a membre del comitè de govern no ho podia fer.

El bon ambient ha regnat fins al punt que Ramon Espadaler ha agraït el to dels defensors del sí-sí. Havnt acabat, just baixar de l'estrada s'ha adreçat cap a Toni Castellà per encaixar-li les mans. Un gest d'agraïment per no forçar una màquina, com la d'Unió, basada en els equilibris.