12
de juny
de
2017, 20:30
Actualitzat:
13
de juny,
10:26h
Juli Fernàndez (Sabadell, 1977) va saltar fa dos anys del purgatori al cel. Després que el 2011, ja com a candidat, no aconseguís obtenir ni un sol regidor a Sabadell, en les últimes eleccions va aprofitar el desmantellament del PSC per créixer fins als quatre representants -només un per sota dels socialistes- i conformar un equip de govern liderat per ell inicialment amb la Crida per Sabadell -vinculada a la CUP- i que després va incloure també Unitat pel Canvi -que suma ICV, EUiA i Podem- i Guanyem Sabadell -amb expulsats d'EUiA-. Ara, però, el seu lideratge està qüestionat, ja que es va comprometre a posar a disposició el càrrec d'alcalde a mitja legislatura, per bé que tampoc no hi ha acord entre les forces d'esquerres per triar una alternativa.
Sigui com sigui, Fernàndez fa una valoració positiva de l'acció empresa des del consistori durant aquests dos anys, la qual ha saltat a primera línia nacional per la defensa dels drets dels veïns vulnerables a la pobresa energètica, situant-se al capdavant dels consistoris que han optat per sancionar les subministradores d'energia que han ignorat la normativa catalana. En aquesta entrevista amb NacióDigital –que arriba després de les d'Ada Colau (Barcelona), Àngel Ros (Lleida), Josep Andreu (Montblanc), Jaume Casals (Navàs), Jordi Ballart (Terrassa), Candela López (Castelldefels) i Dolors Sabater (Badalona)- valora l'equador del mandat municipal.
- Ha posat el càrrec d'alcalde a disposició. És un bon moment per canviar d'alcalde?
- Qualsevol canvi que es faci suposa començar de nou, i s'ha d'aprendre. És més eficient per a l'organització fer canvis? Segurament no. Però és la meva opinió personal, que no té cap rellevància. No depèn de mi. La qüestió és que perquè hi hagi un canvi d'alcalde hi ha d'haver un ple municipal amb 14 vots, i si no s'aconsegueixen, l'alcaldia recauria en la llista més votada. Això no ho vol cap dels grups que són al govern, ningú no ho entendria. En cas que hi hagi una majoria de 14 regidors hi haurà canvi d'alcalde, però no convocarem un ple sense aquesta garantia.
- I l'aconseguiran? En les últimes setmanes els socis hi han dit la seva.
- El que ens toca a tots és pensar, i les organitzacions ho valoraran i prendran decisions. Jo estic encantat i disposat a seguir dedicant tota la meva vida a la ciutat, en lloc de dedicar-la a la meva família i els meus amics. Estaré encantat de seguir-ho fent si ho creuen convenient, i si no, seguirem fent altres coses.
- I s'hi veu fent d'alcalde dos anys més?
- Si no hi ha un acord perquè ho sigui algú altre, no hi ha cap altra via. Si hi ha un acord, és evident que per sobre de tot hi ha una política de govern per liderar les transformacions.
- Amb tot, el seu segon tinent d'alcalde, Maties Serracant, està sent investigat.
- En Maties Serracant és el millor tinent d'alcalde de Territori que pot tenir Sabadell. Durant un temps, vam haver de prescindir del seu talent, tan necessari per a la ciutat. Davant d'una denúncia política, que el que buscava era deixar fora de joc el talent d'aquest govern, el més normal és que un cop veiem que això és així i s'allarga, no renunciem a tenir el talent. Pel que fa al procés judicial, jo no li ho pregunto, perquè crec que és més polític que judicial. Espero que acabi el més aviat possible, i de l'única manera que pot acabar és sent arxivat.
- Arribem a l'equador del mandat amb un govern format per quatre candidatures.
- Sí, som la ciutat més gran amb un govern amb majoria absoluta. Ni Barcelona, ni L'Hospitalet, ni Badalona, ni Terrassa el tenen. Això ens dona una capacitat de governar i prendre decisions i transformar molt més gran. Diria que és el govern amb mes fortalesa, solidesa i estabilitat de Catalunya. Veníem d'una situació a la ciutat que no feia que ningú se'n sentís orgullós, i això feia que poguéssim tornar a construir confiances, abordar l'emergència i començar a planificar i fer estratègia de ciutat.
- I es podrà recuperar l'orgull?
- L'Ajuntament estava deprimit, sense alegries. Era una situació no gaire agradable, però tenim ganes de tirar endavant i posar en marxa projectes de govern per dur-los a terme amb la normalitat necessària.
- Què li faltava a Sabadell quan van arribar a govern?
- D'entrada, un govern fort i sòlid per fer un pla de xoc, amb lideratge i reivindicació d'igualtat. Mentre el Partit Popular es carregava la llei 24/2015, nosaltres imposàvem les primeres sancions a les companyies energètiques que no complien la llei. Som la primera ciutat que sanciona les energètiques, és un motiu d'orgull que ens situa en primera línia d'acció municipal. També cal abordar altres necessitats, com l'emergència als carrers, aquesta ja física. També hem desencallat projectes de ciutat.
- Hi ha una fotografia que es repeteix sovint: la de vostè amb les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau; i de Badalona, Dolors Sabaté, en determinades cimeres i reivindicacions nacionals com a alcaldes del canvi...
- Sí, jo sóc l'alcaldessa barbuda .
- Des dels ajuntaments estan aconseguint els canvis que es proposaven o mesures estatals com la LRSAL ho impedeixen?
- Amb les diferents alcaldesses, i també amb l'alcalde de Terrassa, intentem compartir les polítiques que prioritzen les necessitats de la nostra gent i fer pronunciaments conjunts sobre pobresa energètica o habitatge, per exemple. Intentem estirar al màxim les capacitats que tenim, però sí que és veritat també que, des del municipalisme i des de qualsevol partit, demanem la derogació de la llei d'estabilitat pressupostària, que ens limita els recursos que nosaltres generem i ens obliga a acabar els exercicis en superàvit. L'any passat, hi va haver 7.000 milions de superàvit dels ajuntaments perquè l'Estat pogués fer dèficit i que nosaltres no podíem dedicar a les necessitats de la nostra gent. I només podem fer inversió en coses físiques, quan també tenim la necessitat d'invertir aquests recursos que ja generem a despesa corrent, al dia a dia. A dia d'avui tenim l'autonomia local totalment capada per la llei Montoro. El nostre objectiu no és fer superàvit, és cobrir les necessitats de la nostra gent, i nosaltres som la darrere trinxera. És pervers del tot que ells compleixin el dèficit a costa dels ajuntaments.
- Un dels projectes que ha desencallat és el Taulí?
- Sí, molt poca gent pensava que dos anys després seriem capaços d'intervenir al Taulí amb dues noves plantes d'urgències, però tampoc que tindríem la concreció i el compromís que l'Escola Virolet o l'Institut Can Llong tirarien endavant, que el soterrament dels FGC a Gràcia i Can Feu tindrien calendari i pressupost, o que tindríem projecte per tirar endavant el Parc del Nord, o per a l'Eix Central i no només per al Passeig.
- Com ha estat possible?
- Feia molts anys que no teníem estratègia de ciutat. No és senzill, però era clar que calia crear-ne i la vam abordar. El mes passat la Comissió Europea va reconèixer el nostre projecte estratègic de ciutat com el més ben valorat d'entre els 15 presentat de ciutats catalanes, amb 9,4 milions d'euros que permetran renovar la flota d'autobusos amb cotxes nous i híbrids, entre altres.
- S'ha atacat molt l'acció social.
- Un 20% de la població de Sabadell ha passat en algun moment pels Serveis Socials de l'Ajuntament. Hem treballat una estratègia amb més de 50 entitats de la ciutat, en consens amb tots els grups municipals, per fixar els reptes, entre ells la reducció del nombre d'usuaris i els indicadors que ens cal assolir els propers anys. El gran èxit és aconseguir que, governi qui governi la ciutat, tinguem un marc compartit amb uns horitzons que volem assolir.
- D'altra banda, plantegeu repensar tot el centre de Sabadell.
- Cal fer una reflexió general del centre i de com podem fer que moltes parts siguin prioritàries per als vianants. Fa bastants anys, a la plaça Sant Roc o al mercat s'hi podia aparcar, era tot ple de llambordes. Es va fer una transformació profunda de tot aquest espai. Ara som davant d'una situació on podem fer una segona part d'aquesta priorització per als vianants i ben aviat es farà pública la proposta del govern. L'espai central no ha de ser de pas, ha de ser agradable, on la gent s'hi vulgui quedar.
- I ja de pas eliminar alguns elements que rememoren el passat franquista.
- Tenim un pla de recuperació de la memòria històrica que no té la voluntat de valorar si algú va ser millor o pitjor persona. El que fa és retirar els homenatges franquistes dels carrers i places de la ciutat. A més del compliment de la legalitat, és una obligació ètica i política dels que ens considerem demòcrates. El que hem iniciat és un procediment de canvi de nom de les places dedicades als alcaldes franquistes Marcet i Llonch.
- S'ha començat el procediment per municipalitzar alguns serveis.
- Vam començar amb la grua, que ara funciona per demanda del servei i canviem el sentit de servei públic. En breu ampliarem de dues a quatre vehicles el servei de la grua municipal, un element inclòs en la licitació.
- I es farà el mateix amb Smatsa ?
- Al ple vam aprovar la petició perquè la Comissió Jurídica Assessora es pronunciés sobre si el contracte amb la concessionària del servei de neteja viària i recollida d'escombraries era nul o no. Va ser un dels documents que la policia es va endur el 27 de novembre de 2012, ara és als jutjats i hem fet la petició. A més, els nostres serveis d'espai públic, de residus i serveis centrals i jurídics de la casa van fer informes per avaluar i valorar el compliment del contracte. El que volem és que els diners que destinem del pressupost municipal s'utilitzin directament per tenir un millor servei.
- A banda d'aquesta irregularitat, després de dos anys a l'Ajuntament, de poder mirar calaixos i fer auditories, han trobat papers o qüestions fosques de l'època Bustos?
- El que hi hagi i aparegui on anirà és a la Fiscalia, on pertoca. A banda, hi ha coses que no són delictives, però sí poc ètiques. Per exemple, les dietes de l'actual alcalde, durant els darrers dos anys, són zero euros. Zero. Ni tres, ni dos. En canvi, la mitjana de les dietes abans estaven prop dels 3.000 euros mensuals en despeses d'alcaldia. Hi ha diferències molt importants. No tinc un gran sou, però sí capacitat per poder viure amb ell.
- Els canvis a la Policia Municipal han estat objecte de crítiques.
- De fet, no hem tingut cap daltabaix. Al contrari, hem aconseguit que professionals liderin la Policia, amb en Joan Antoni Quesada, que té un bagatge professional contrastat, amb un model policial que era el necessari i que ha de fer el servei més proper. Hem desenvolupat un model en què hi ha un equip de proximitat amb moto als barris, en contacte amb la gent, i durant el dia i tarda, que és quan es registren més delictes. A les nits, hi deixem la mateixa dotació que en qualsevol altra ciutat de la mateixa mida que nosaltres i aconseguim coses que fins ara no havien passat, com ara la detenció d'onze persones per cremar contenidors.
- Cremen molt ràpidament aquests contenidors…
- Cremen molt més que els anteriors. Si tens un contenidor que s'encén molt i encén els del costat, et pot sortir més nombre de contenidors cremats. Però pel que fa a sortides dels Bombers, es mantenen com sempre. Davant les actuacions delinqüencials incíviques que atempten contra el patrimoni, la policia actua i deté els autors, ningú ha de creure que els sortirà gratis actuar incívicament en aquesta ciutat. A Sabadell estem 11 punts per sota de la mitjana delinqüencial de Catalunya en temes de seguretat. Aquesta és una ciutat tranquil·la i còmoda.
- Planegen canviar els contenidors, si tan inflamables són?
- Sí, s'estan mirant diferents actuacions. En ser tan inflamables, encomanen la calor molt fàcilment. Estem mirant que els de paper siguin metàl·lics, hi ha alguna actuació prevista per aquest any per evitar que hi hagi incandescència.
- En quin punt es troba la demanda d'1,4 milions en impostos eludits a Ikea, Conforama i Leroy Merlin anunciada el juliol de l'any passat?
- Han complert amb les seves obligacions, ho van fer just l'endemà mateix de denunciar-ho. I ara ja els hi liquidem les obligacions tributàries com a grans superfícies.
- Fem el salt a política nacional. Després que el ple de Sabadell no aprovés l'entrada a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'executiva de l'entitat va proposar fa un any la celebració de consultes populars a ciutats com aquesta, o Barcelona o Badalona, perquè la ciutadania prengués aquesta decisió. S'ha preparat alguna cosa en aquesta línia?
- Jo els vaig plantejar que estaria molt bé crear un espai per tal que els municipis que estem per la República catalana puguem discutir al voltant de com volem que s'articuli, des dels ajuntaments, en un espai molt més ampli que l'independentista, on ens trobaríem tots els de l'AMI i els que voldríem la República, i tindríem un àmbit de treball també amb aquells que la voldrien federada. Per a mi, aquest és l'espai que hauríem de construir. El ple és l'òrgan legitimat per prendre la decisió d'entrar o no a l'AMI. I si hi ha votat en contra, caldria una participació a la consulta ciutadana major a la de les eleccions municipals per contradir-lo. A banda, l'AMI és molt important perquè agrupa molts municipis, però en alguns s'ha usat com a moneda a l'hora de fer pactes electorals. Hi ha municipis adherits a l'AMI amb un compromís una mica inferior a alguns alcaldes que no hi hem entrat, però que, quan ens demanen que hi siguem, hi som. Cridant, per exemple, a participar a la manifestació de l'última Diada, en un acte on hi era jo, l'alcaldessa de Badalona o l'alcalde de Cerdanyola, cap de nosaltres integrat en l'AMI.
- Després de defensar aquest espai de municipis per la República, ERC es va fer seva la proposta i va plantejar una moció als ajuntaments per crear-lo. Aquest espai, però, no ha acabat de fructificar, no?
- Jo sóc molt tossut, també em deien que moltes coses que passen a Sabadell no passarien. Segueixo creient que aquest espai és molt necessari.
- I hi estan treballant?
- Intentem sempre generar aquests espais de trobada compartits. En el moment que hi hagi alguna cosa a explicar, ho farem.
- Quin paper hauria de tenir l'Ajuntament el setembre, si es convoca un referèndum no pactat?
- Tenim el compromís de participar en el procés constituent i afavorir la participació de la ciutadania. L'Ajuntament de Sabadell haurà d'estar al costat del Parlament i el Govern.
- En el reglament de les municipals aprovat per ERC, es va ajornar fins al 2018 la confecció de llistes. No és molt just per a un partit de base municipalista com el seu i que ha d'acabar de recuperar força a les ciutats?
- No hi he pensat . Suposo que les dinàmiques deuen ser diferents a cada municipi, però nosaltres tenim molta feina aquí a l'Ajuntament, mentre la gent de la secció local sí que treballa molt per eixamplar la base. Si no hi estem pensant, deu ser que començar a fer-ho el 2018 és suficient.
- Vostè ja sap què farà el 2019?
- Jo tinc un compromís contret que, com a màxim, formaré part del consistori durant dues legislatures. Si tinc l'oportunitat de tornar-hi i la meva gent creu que ho he de fer, continuaré, però no hi estaré massa més.
- Alguns dirigents d'ERC com Joan Tardà defensen que, després del referèndum, el partit hauria de mirar cap a la seva esquerra i, en concret, cap als "comuns" i la CUP per liderar el procés constituent. Creu que l'experiència de Sabadell és extrapolable a nivell nacional?
- Ara mateix estem en el moment en què totes les forces que volen una República -PDECat, ERC, "comuns", CUP...- hem de ser-hi i no sortirà de la meva boca res que pugui fer que cap d'aquests pugui pensar que llavors no hi serà i que el focus se situï en un altre lloc. Per tant, a Sabadell governem i estem satisfets dels socis amb qui ho fem, però a nivell nacional el moment és extraordinari i excepcional i no podem perdre cap aliat per una qüestió que no està sobre la taula. Ara el focus està en ser-hi tots per fer realitat el referèndum i, espero, la República.
Sigui com sigui, Fernàndez fa una valoració positiva de l'acció empresa des del consistori durant aquests dos anys, la qual ha saltat a primera línia nacional per la defensa dels drets dels veïns vulnerables a la pobresa energètica, situant-se al capdavant dels consistoris que han optat per sancionar les subministradores d'energia que han ignorat la normativa catalana. En aquesta entrevista amb NacióDigital –que arriba després de les d'Ada Colau (Barcelona), Àngel Ros (Lleida), Josep Andreu (Montblanc), Jaume Casals (Navàs), Jordi Ballart (Terrassa), Candela López (Castelldefels) i Dolors Sabater (Badalona)- valora l'equador del mandat municipal.
- Ha posat el càrrec d'alcalde a disposició. És un bon moment per canviar d'alcalde?
- Qualsevol canvi que es faci suposa començar de nou, i s'ha d'aprendre. És més eficient per a l'organització fer canvis? Segurament no. Però és la meva opinió personal, que no té cap rellevància. No depèn de mi. La qüestió és que perquè hi hagi un canvi d'alcalde hi ha d'haver un ple municipal amb 14 vots, i si no s'aconsegueixen, l'alcaldia recauria en la llista més votada. Això no ho vol cap dels grups que són al govern, ningú no ho entendria. En cas que hi hagi una majoria de 14 regidors hi haurà canvi d'alcalde, però no convocarem un ple sense aquesta garantia.
"Estic encantat i disposat a seguir dedicant tota la meva vida a la ciutat, en lloc de dedicar-lo a la meva família i els meus amics"
- I l'aconseguiran? En les últimes setmanes els socis hi han dit la seva.
- El que ens toca a tots és pensar, i les organitzacions ho valoraran i prendran decisions. Jo estic encantat i disposat a seguir dedicant tota la meva vida a la ciutat, en lloc de dedicar-la a la meva família i els meus amics. Estaré encantat de seguir-ho fent si ho creuen convenient, i si no, seguirem fent altres coses.
Juli Fernàndez, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa
- Si no hi ha un acord perquè ho sigui algú altre, no hi ha cap altra via. Si hi ha un acord, és evident que per sobre de tot hi ha una política de govern per liderar les transformacions.
- Amb tot, el seu segon tinent d'alcalde, Maties Serracant, està sent investigat.
- En Maties Serracant és el millor tinent d'alcalde de Territori que pot tenir Sabadell. Durant un temps, vam haver de prescindir del seu talent, tan necessari per a la ciutat. Davant d'una denúncia política, que el que buscava era deixar fora de joc el talent d'aquest govern, el més normal és que un cop veiem que això és així i s'allarga, no renunciem a tenir el talent. Pel que fa al procés judicial, jo no li ho pregunto, perquè crec que és més polític que judicial. Espero que acabi el més aviat possible, i de l'única manera que pot acabar és sent arxivat.
"Som la ciutat més gran amb un govern amb majoria absoluta. Ni Barcelona, ni L'Hospitalet, ni Badalona, ni Terrassa el tenen"
- Arribem a l'equador del mandat amb un govern format per quatre candidatures.
- Sí, som la ciutat més gran amb un govern amb majoria absoluta. Ni Barcelona, ni L'Hospitalet, ni Badalona, ni Terrassa el tenen. Això ens dona una capacitat de governar i prendre decisions i transformar molt més gran. Diria que és el govern amb mes fortalesa, solidesa i estabilitat de Catalunya. Veníem d'una situació a la ciutat que no feia que ningú se'n sentís orgullós, i això feia que poguéssim tornar a construir confiances, abordar l'emergència i començar a planificar i fer estratègia de ciutat.
- I es podrà recuperar l'orgull?
- L'Ajuntament estava deprimit, sense alegries. Era una situació no gaire agradable, però tenim ganes de tirar endavant i posar en marxa projectes de govern per dur-los a terme amb la normalitat necessària.
Fernàndez reivindica la "fortalesa" del seu govern. Foto: Adrià Costa
- Què li faltava a Sabadell quan van arribar a govern?
- D'entrada, un govern fort i sòlid per fer un pla de xoc, amb lideratge i reivindicació d'igualtat. Mentre el Partit Popular es carregava la llei 24/2015, nosaltres imposàvem les primeres sancions a les companyies energètiques que no complien la llei. Som la primera ciutat que sanciona les energètiques, és un motiu d'orgull que ens situa en primera línia d'acció municipal. També cal abordar altres necessitats, com l'emergència als carrers, aquesta ja física. També hem desencallat projectes de ciutat.
"Tenim l'autonomia local totalment capada per la llei Montoro. És pervers del tot que l'Estat compleixi el dèficit a costa dels ajuntaments"
- Hi ha una fotografia que es repeteix sovint: la de vostè amb les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau; i de Badalona, Dolors Sabaté, en determinades cimeres i reivindicacions nacionals com a alcaldes del canvi...
- Sí, jo sóc l'alcaldessa barbuda .
- Des dels ajuntaments estan aconseguint els canvis que es proposaven o mesures estatals com la LRSAL ho impedeixen?
- Amb les diferents alcaldesses, i també amb l'alcalde de Terrassa, intentem compartir les polítiques que prioritzen les necessitats de la nostra gent i fer pronunciaments conjunts sobre pobresa energètica o habitatge, per exemple. Intentem estirar al màxim les capacitats que tenim, però sí que és veritat també que, des del municipalisme i des de qualsevol partit, demanem la derogació de la llei d'estabilitat pressupostària, que ens limita els recursos que nosaltres generem i ens obliga a acabar els exercicis en superàvit. L'any passat, hi va haver 7.000 milions de superàvit dels ajuntaments perquè l'Estat pogués fer dèficit i que nosaltres no podíem dedicar a les necessitats de la nostra gent. I només podem fer inversió en coses físiques, quan també tenim la necessitat d'invertir aquests recursos que ja generem a despesa corrent, al dia a dia. A dia d'avui tenim l'autonomia local totalment capada per la llei Montoro. El nostre objectiu no és fer superàvit, és cobrir les necessitats de la nostra gent, i nosaltres som la darrere trinxera. És pervers del tot que ells compleixin el dèficit a costa dels ajuntaments.
- Un dels projectes que ha desencallat és el Taulí?
- Sí, molt poca gent pensava que dos anys després seriem capaços d'intervenir al Taulí amb dues noves plantes d'urgències, però tampoc que tindríem la concreció i el compromís que l'Escola Virolet o l'Institut Can Llong tirarien endavant, que el soterrament dels FGC a Gràcia i Can Feu tindrien calendari i pressupost, o que tindríem projecte per tirar endavant el Parc del Nord, o per a l'Eix Central i no només per al Passeig.
Juli Fernàndez, entrevistat per Roger Tugas i Albert Segura. Foto: Adrià Costa
- Com ha estat possible?
- Feia molts anys que no teníem estratègia de ciutat. No és senzill, però era clar que calia crear-ne i la vam abordar. El mes passat la Comissió Europea va reconèixer el nostre projecte estratègic de ciutat com el més ben valorat d'entre els 15 presentat de ciutats catalanes, amb 9,4 milions d'euros que permetran renovar la flota d'autobusos amb cotxes nous i híbrids, entre altres.
"Un 20% de la població de Sabadell ha passat algun moment pels Serveis Socials de l'Ajuntament"
- S'ha atacat molt l'acció social.
- Un 20% de la població de Sabadell ha passat en algun moment pels Serveis Socials de l'Ajuntament. Hem treballat una estratègia amb més de 50 entitats de la ciutat, en consens amb tots els grups municipals, per fixar els reptes, entre ells la reducció del nombre d'usuaris i els indicadors que ens cal assolir els propers anys. El gran èxit és aconseguir que, governi qui governi la ciutat, tinguem un marc compartit amb uns horitzons que volem assolir.
- D'altra banda, plantegeu repensar tot el centre de Sabadell.
- Cal fer una reflexió general del centre i de com podem fer que moltes parts siguin prioritàries per als vianants. Fa bastants anys, a la plaça Sant Roc o al mercat s'hi podia aparcar, era tot ple de llambordes. Es va fer una transformació profunda de tot aquest espai. Ara som davant d'una situació on podem fer una segona part d'aquesta priorització per als vianants i ben aviat es farà pública la proposta del govern. L'espai central no ha de ser de pas, ha de ser agradable, on la gent s'hi vulgui quedar.
"Retirarem els homenatges franquistes dels carrers i places de la ciutat. És una obligació ètica i política dels que ens considerem demòcrates"
- I ja de pas eliminar alguns elements que rememoren el passat franquista.
- Tenim un pla de recuperació de la memòria històrica que no té la voluntat de valorar si algú va ser millor o pitjor persona. El que fa és retirar els homenatges franquistes dels carrers i places de la ciutat. A més del compliment de la legalitat, és una obligació ètica i política dels que ens considerem demòcrates. El que hem iniciat és un procediment de canvi de nom de les places dedicades als alcaldes franquistes Marcet i Llonch.
Juli Fernàndez explica que han recuperat la gestió pública de la grua. Foto: Adrià Costa
- S'ha començat el procediment per municipalitzar alguns serveis.
- Vam començar amb la grua, que ara funciona per demanda del servei i canviem el sentit de servei públic. En breu ampliarem de dues a quatre vehicles el servei de la grua municipal, un element inclòs en la licitació.
- I es farà el mateix amb Smatsa ?
- Al ple vam aprovar la petició perquè la Comissió Jurídica Assessora es pronunciés sobre si el contracte amb la concessionària del servei de neteja viària i recollida d'escombraries era nul o no. Va ser un dels documents que la policia es va endur el 27 de novembre de 2012, ara és als jutjats i hem fet la petició. A més, els nostres serveis d'espai públic, de residus i serveis centrals i jurídics de la casa van fer informes per avaluar i valorar el compliment del contracte. El que volem és que els diners que destinem del pressupost municipal s'utilitzin directament per tenir un millor servei.
- A banda d'aquesta irregularitat, després de dos anys a l'Ajuntament, de poder mirar calaixos i fer auditories, han trobat papers o qüestions fosques de l'època Bustos?
- El que hi hagi i aparegui on anirà és a la Fiscalia, on pertoca. A banda, hi ha coses que no són delictives, però sí poc ètiques. Per exemple, les dietes de l'actual alcalde, durant els darrers dos anys, són zero euros. Zero. Ni tres, ni dos. En canvi, la mitjana de les dietes abans estaven prop dels 3.000 euros mensuals en despeses d'alcaldia. Hi ha diferències molt importants. No tinc un gran sou, però sí capacitat per poder viure amb ell.
"Hem desenvolupat un model policial en què hi ha un equip de proximitat amb moto als barris, en contacte amb la gent, i durant el dia i tarda, quan es registren més delictes"
- Els canvis a la Policia Municipal han estat objecte de crítiques.
- De fet, no hem tingut cap daltabaix. Al contrari, hem aconseguit que professionals liderin la Policia, amb en Joan Antoni Quesada, que té un bagatge professional contrastat, amb un model policial que era el necessari i que ha de fer el servei més proper. Hem desenvolupat un model en què hi ha un equip de proximitat amb moto als barris, en contacte amb la gent, i durant el dia i tarda, que és quan es registren més delictes. A les nits, hi deixem la mateixa dotació que en qualsevol altra ciutat de la mateixa mida que nosaltres i aconseguim coses que fins ara no havien passat, com ara la detenció d'onze persones per cremar contenidors.
Juli Fernàndez assegura que Sabadell és una ciutat "tranquil·la i còmoda". Foto: Adrià Costa
- Cremen molt ràpidament aquests contenidors…
- Cremen molt més que els anteriors. Si tens un contenidor que s'encén molt i encén els del costat, et pot sortir més nombre de contenidors cremats. Però pel que fa a sortides dels Bombers, es mantenen com sempre. Davant les actuacions delinqüencials incíviques que atempten contra el patrimoni, la policia actua i deté els autors, ningú ha de creure que els sortirà gratis actuar incívicament en aquesta ciutat. A Sabadell estem 11 punts per sota de la mitjana delinqüencial de Catalunya en temes de seguretat. Aquesta és una ciutat tranquil·la i còmoda.
"En ser tan inflamables, els contenidors encomanen la calor molt fàcilment. Estem mirant que els de paper siguin metàl·lics"
- Planegen canviar els contenidors, si tan inflamables són?
- Sí, s'estan mirant diferents actuacions. En ser tan inflamables, encomanen la calor molt fàcilment. Estem mirant que els de paper siguin metàl·lics, hi ha alguna actuació prevista per aquest any per evitar que hi hagi incandescència.
- En quin punt es troba la demanda d'1,4 milions en impostos eludits a Ikea, Conforama i Leroy Merlin anunciada el juliol de l'any passat?
- Han complert amb les seves obligacions, ho van fer just l'endemà mateix de denunciar-ho. I ara ja els hi liquidem les obligacions tributàries com a grans superfícies.
Juli Fernàndez, durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- Fem el salt a política nacional. Després que el ple de Sabadell no aprovés l'entrada a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'executiva de l'entitat va proposar fa un any la celebració de consultes populars a ciutats com aquesta, o Barcelona o Badalona, perquè la ciutadania prengués aquesta decisió. S'ha preparat alguna cosa en aquesta línia?
- Jo els vaig plantejar que estaria molt bé crear un espai per tal que els municipis que estem per la República catalana puguem discutir al voltant de com volem que s'articuli, des dels ajuntaments, en un espai molt més ampli que l'independentista, on ens trobaríem tots els de l'AMI i els que voldríem la República, i tindríem un àmbit de treball també amb aquells que la voldrien federada. Per a mi, aquest és l'espai que hauríem de construir. El ple és l'òrgan legitimat per prendre la decisió d'entrar o no a l'AMI. I si hi ha votat en contra, caldria una participació a la consulta ciutadana major a la de les eleccions municipals per contradir-lo. A banda, l'AMI és molt important perquè agrupa molts municipis, però en alguns s'ha usat com a moneda a l'hora de fer pactes electorals. Hi ha municipis adherits a l'AMI amb un compromís una mica inferior a alguns alcaldes que no hi hem entrat, però que, quan ens demanen que hi siguem, hi som. Cridant, per exemple, a participar a la manifestació de l'última Diada, en un acte on hi era jo, l'alcaldessa de Badalona o l'alcalde de Cerdanyola, cap de nosaltres integrat en l'AMI.
"Segueixo creient molt necessari un espai per tal que els municipis que estem per la República catalana puguem discutir al voltant de com volem que s'articuli"
- Després de defensar aquest espai de municipis per la República, ERC es va fer seva la proposta i va plantejar una moció als ajuntaments per crear-lo. Aquest espai, però, no ha acabat de fructificar, no?
- Jo sóc molt tossut, també em deien que moltes coses que passen a Sabadell no passarien. Segueixo creient que aquest espai és molt necessari.
- I hi estan treballant?
- Intentem sempre generar aquests espais de trobada compartits. En el moment que hi hagi alguna cosa a explicar, ho farem.
- Quin paper hauria de tenir l'Ajuntament el setembre, si es convoca un referèndum no pactat?
- Tenim el compromís de participar en el procés constituent i afavorir la participació de la ciutadania. L'Ajuntament de Sabadell haurà d'estar al costat del Parlament i el Govern.
Juli Fernàndez assegura que estarà, com a molt, dos mandats al consistori. Foto: Adrià Costa
- En el reglament de les municipals aprovat per ERC, es va ajornar fins al 2018 la confecció de llistes. No és molt just per a un partit de base municipalista com el seu i que ha d'acabar de recuperar força a les ciutats?
- No hi he pensat . Suposo que les dinàmiques deuen ser diferents a cada municipi, però nosaltres tenim molta feina aquí a l'Ajuntament, mentre la gent de la secció local sí que treballa molt per eixamplar la base. Si no hi estem pensant, deu ser que començar a fer-ho el 2018 és suficient.
"Tinc un compromís contret que, com a màxim, formaré part del consistori durant dues legislatures"
- Vostè ja sap què farà el 2019?
- Jo tinc un compromís contret que, com a màxim, formaré part del consistori durant dues legislatures. Si tinc l'oportunitat de tornar-hi i la meva gent creu que ho he de fer, continuaré, però no hi estaré massa més.
- Alguns dirigents d'ERC com Joan Tardà defensen que, després del referèndum, el partit hauria de mirar cap a la seva esquerra i, en concret, cap als "comuns" i la CUP per liderar el procés constituent. Creu que l'experiència de Sabadell és extrapolable a nivell nacional?
- Ara mateix estem en el moment en què totes les forces que volen una República -PDECat, ERC, "comuns", CUP...- hem de ser-hi i no sortirà de la meva boca res que pugui fer que cap d'aquests pugui pensar que llavors no hi serà i que el focus se situï en un altre lloc. Per tant, a Sabadell governem i estem satisfets dels socis amb qui ho fem, però a nivell nacional el moment és extraordinari i excepcional i no podem perdre cap aliat per una qüestió que no està sobre la taula. Ara el focus està en ser-hi tots per fer realitat el referèndum i, espero, la República.
Juli Fernàndez reivindica que no es pot perdre cap "aliat" en el camí del referèndum. Foto: Adrià Costa
«No té perquè ser més valuós ser la llista més votada si no ets capaç de construir complicitats» |
---|
1. Es nota com a alcalde tenir un president de la Generalitat que també ho ha estat? - Sí, quan vas a explicar situacions necessàries per a la ciutat a un president i un vicepresident que han estat alcaldes tenen un grau d'empatia elevat. 2. Sense Colau d'alcaldessa de Barcelona estaríem debatent si cal remunicipalitzar alguns serveis? - Sí. És evident que, si a Barcelona es generen debats, tot es mou, però quan tens convenciments, indicis i proves que la gestió directa, en alguns casos, és molt més eficient, també hi seria. Ajuda que el debat hi sigui a Barcelona? Sí. Només si l'alcaldessa és Colau? No, perquè hi ha altres forces com ERC o la CUP que també ho treballen amb normalitat. Amb un altre alcalde o alcaldessa d'aquestes forces també es debatria. 3. Si rep un requeriment de la justícia que li impedeix cedir espais públics pel referèndum què farà? - Complir amb el meu compromís i fidelitat al Parlament, al Govern i a la ciutadania de la ciutat i del país, que és bàsicament que és el que vaig prometre en acceptar el càrrec de regidor o alcalde. 4. Com hauria reaccionat si la Rosa -la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s'hagués mort al seu municipi? - Amb molta ràbia i impotència i fent el mateix que hem fet, agafar totes les eines del sistema jurídic, portar-les al màxim i sancionar les empreses de subministrament que no compleixen amb la llei i que no avisaven els serveis socials -ara ja ho fan, després de les multes- i, per tant, intentant acabar amb l'arrel del problema, que és que hi hagi gent que es trobi en situacions que els facin ser vulnerables. 5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat? - Hi ha un model interessant, l'italià, on hi ha un poder executiu i legislatiu. A nivell nacional, el Parlament tria el president i aquest als consellers, que no necessàriament han de ser diputats. A Itàlia, en ciutats més o menys grans, tenen un sistema similar, mentre que en el nostre sistema hi ha una barreja dels dos poders. El ple hauria de ser el poder legislatiu i l'alcalde i l'equip de govern l'executiu. En tot cas, per a mi no té perquè ser més valuós ser la llista més votada, perquè pots ser-ho amb 5 regidors -com a Sabadell- i, si no ets capaç de construir complicitats, és impossible que governis. I la voluntat generalitzada no és que governis, sinó que ho faci algú altre posant-se d'acord. |
L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez Foto: Adrià Costa