30
d'octubre
de
2017, 12:57
Actualitzat:
13:21h
Puigdemont, el Govern, els diputats independentistes i alcaldes catalans després de proclamar la independència Foto: Josep Maria Montaner
La Fiscalia prem l’accelerador. 72 hores després de la proclamació de la República, l’executiu espanyol fa una passa endavant per actuar contra els dirigents catalans que van fer possible aquest escenari divendres passat al Parlament de Catalunya. Tal com estava previst, el fiscal general d’Espanya, José Manuel Maza, s’ha querellat per rebel·lió a l'Audiència Nacional espanyola contra el Govern i els membres sobiranistes del Parlament al Tribunal Suprem.
El ministeri fiscal ha presentat dues querelles. Una contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers. Aquesta s’ha tramitat a l’Audiència perquè, després de l’aplicació de l’article 155, Maza ja no els considera aforats. L’altra és contra la presidenta de la cambra catalana, la sabadellenca Carme Forcadell, i els membres de la mesa que van permetre votar la proclamació d’independència. Aquesta segona s’ha presentat al Suprem perquè mantenen l’aforament com a membres de la diputació permanent.
Des de divendres, diversos experts han assegurat que la qüestió catalana no permet que s'apliqui el delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència. La rebel·lió està contemplada a l'article 472 del codi penal de 1995 i estableix clarament que "és subjecte del delicte de rebel·lió aquells que s'alcen de manera violenta i públicament" per a un seguit de finalitats. En el cas del procés català i de la declaració d'independència de divendres al Parlament no hi ha hagut cap tipus de violència i per tant, ni al Govern ni a la mesa del Parlament se'ls pot aplicar aquest delicte. En aquest sentit s'explicaven divendres Diego López Garrido, un dels ponents del codi penal, i aquest dissabte l'exjutge Elpidio José Silva.
Hi haurà més informació en els propers minuts