Després d'un entreacte de més del de sempre, Sabadell necessita tornar a la transformació abans no sigui massa tard. La maquinària dels professionals de mantenir el poder s'ha posat en marxa aquests darrers quatre anys a la nostra estimada Sabadell, la maquinària d'un PSC que de la mà de Junts i Podemos posa cada dia més difícil als sabadellencs i sabadellenques viure dignament a la nostra ciutat. En fer màrqueting se'ls ha de reconèixer que són bons, molt bons, no han estalviat ni un cèntim en decorats, surfcitys, castells de focs i floretes; ara, en fer feina pels veïns i veïnes, res de res.

De fet, s'han encarregat de passar per la trituradora tot allò que han pogut del mandat anterior amb la Crida al capdavant. De tot? No, de tot allò que han pogut, i la resta s'ho han fet seu de la manera més barroera possible, com en les promocions d'habitatge i lloguer social o en els plans de remodelació del passeig del centre de la ciutat, o amb l'anella verda últimament anunciada en els que s'han limitat a posar-se la medalleta, sense haver fet res.

Quatre anys llençats a la brossa, que es podrien resumir en la imatge que projecta el vidre d'un aparador qualsevol de la ciutat, un vespre d'hivern, on es veuen reflectides les ostentoses llums de Nadal que més que per il·luminar sembla que siguin per no deixar-te veure què està passant, de nou el bustime 2.0, a la ciutat.

Però deixem el gris i el tuf de clientelisme d'un govern d'esquena a les veïnes,  que tot just es dedica a triar el color de la catifa pels quatre de sempre, parlem d'allò que volem per la ciutat i de perquè la Crida per Sabadell és la millor opció per sortir de la deriva de qui no té més objectiu que el poder pel poder.

La Crida per Sabadell és un projecte sabadellenc, compromès, popular i arrelat, que entronca les velles lluites en defensa del territori com per exemple contra el Quart Cinturó, que gràcies al PSC de la mà de Junts i Esquerra tornen a ser de rabiosa actualitat, amb les lluites feministes, en defensa d'un habitatge digne i per la independència del nostre país. Un projecte que s'ha arremangat les mànigues quan ha tocat des del govern, desplegant polítiques transformadores, obrint portes i finestres davant anys de corrupció i clientelisme, dissenyant un nou urbanisme al servei de les persones, treballant per tots els barris de la ciutat i revolucionant polítiques feministes, d'intervenció comunitària i per un habitatge digne, de la mà del veïnat i dels col·lectius organitzats, defensant drets i combatent els interessos del poder fent front a les grans empreses com en l'àmbit de l'habitatge, de l'aigua, de la recollida de residus i tants altres malgrat això tingués conseqüències judicials.

Una candidatura formada per gent que s'hi deixa la pell, de nord a sud i d'est a oest, que no té cap més objectiu que garantir vides i barris dignes, que treure el millor de la ciutat i treure de la ciutat aquells que han confós ciutat amb partit i institucions amb empreses pròpies. La trajectòria, l'experiència, les propostes i les polítiques i sobretot les cares que posen noms i cognoms al compromís amb la cultura popular, la defensa del territori, els drets de totes i tots costi el que costi, costi el que costi, en són el millor exemple.

I sobretot la confiança en el futur de compromís, transformacions i lluites que vindran, d'espais i col·lectius que les sostindran i alimentaran i de les experiències passades que ens han ensenyat com anar més enllà en el futur han de ser el combustible per tenir clar el 28 de maig a qui toca votar. Perquè si alguna cosa sabem a Sabadell, és que qui té el cul llogat no seu on vol.