"Volem ser l'empresa de referència de cures a domicili per a persones grans o dependents. Que quan sorgeixi la necessitat, totes les famílies pensin que Cuideo les ajudarà en tot el procés. La nostra missió és facilitar a les persones envellir a la llar de manera segura i sostenible"

La presentació de la plataforma digital de cures a domicili Cuideo és força gràfic sobre la imatge que es vol projectar i, especialment, allò que es vol amagar. Cuideo és una agència de col·locació digital, no contracta les treballadores d'atenció a domicili, sinó que només fa d'intermediària entre les cuidadores professionals i les persones usuàries i s'encarrega de tasques administratives com el contracte de treball, l'alta i la baixa de la seguretat social, etc. Vaja, una plataforma digital com és Glovo o Uber, però en aquest cas, en el sector de la dependència. És habitual trobar anuncis de Cuideo al diari La Vanguardia perquè l'empresa forma part del grup Godó. L’any 2020 atenia a 25.000 persones a l'Estat espanyol i la seva facturació va ser d'uns 30 milions d'euros.

A finals de 2021, a l'Estat hi havia 1,4 milions de persones en situació de dependència reconeguda. És a dir, el 3% de la població total. La Llei de Dependència del 2006 (LAPAD) es va presentar en el seu moment com la quarta pota de l'Estat del Benestar, al costat de l'ensenyament, la sanitat i les pensions. Però el desplegament de la llei sempre ha anat amb retard i el 2012 va patir les retallades severes del govern PP. El cost directe de les prestacions i serveis de la Llei de Dependència l'any passat va ser de 8.930 milions. Una part d'aquest import va ser costejat per les famílies (un 21%), mentre que la resta es va repartir entre un 27% a càrrec de l'Estat i un 73% les Comunitats Autònomes. Un repartiment que és ben lluny del que preveia la LAPAD (50% Estat - 50% CCAA).

El Pla de Xoc del 2021 del govern estatal PSOE-UP en dependència (600 milions) havia de reduir les llistes d'espera a nivell estatal en un 25% però la reducció s'ha quedat en un 17%. A Catalunya, amb 78.500 persones amb dret reconegut a l'espera d'atenció, encapçalem el rànquing de les CCAA amb major percentatge de persones a l'espera d'atenció (un 32%) i el pla no ha servit per reduir les llistes d'espera, que han crescut un 7% del 2020 al 2021. El temps de mitjana de tramitació és superior als 18 mesos. En l’atenció a domicili la mitjana d’hores d’atenció és clarament insuficient. En el grau III, el que requereix un suport més extens i continuat, és tan sols de 2 hores 30 minuts diaris de dilluns a divendres.

Amb les dades a la mà, la conclusió és clara: els governs estatal i català no s'estan prenent seriosament el tema. No s'estan fent les aportacions econòmiques suficients per revertir una situació que clama al cel.

L'altra cara de la moneda d'aquesta situació: Qida, Cuideo, Wayalia, Aiudo... Agències de col·locació digitals i empreses sota demanda, on 9 de cada 10 professionals són dones i el 70%, dones migrades. Dins del sector hi ha empreses especialitzades en feines esporàdiques o urgents, com Familiados, Clintu o My Poppinns. Aquesta última, per exemple, anuncia que et pot enviar una netejadora a casa en tan sols 3 minuts. Agències de col·locació digital que s'aprofiten de la situació de subprotecció laboral. Els contractes entre la persona usuària i la professional es fan pel règim especial d'empleades de la llar, que és un règim que nega la prestació d'atur, el permís de maternitat i altres proteccions i que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) ha sentenciat que és discriminatori.

En aquest règim de la llar hi ha més de mig milió de treballadores a l'Estat. Juntament amb l'atenció domiciliària per hores hi ha també l'atenció en règim d’internes. Sobre aquesta modalitat, aquesta és la manera en què ho ven l'empresa Cuideo: "Cobreix sis nits, cinc dies complets, però les pagues com si et treballés 8 hores diàries, i no vol dir que tingui un horari; hi ha una convivència i atendrà igual a una hora que a una altra". (Cures de plataforma: precarietat de portes endins; article de Meritxell Rigol (avançament a Mèdia.cat del que s'ha publicat a l'Anuari Mèdia.cat 2021)).

Les llistes d'espera i l'atenció insuficient alimenten el negoci d'aquestes agències de col·locació digitals. Cal revertir la situació de manera radical i dràstica. Hem d'exigir a l'Estat que compleixi amb el finançament que es preveia a la LAPAD, suprimeixi el règim especial de la llar per discriminatori, faciliti la regularització de les persones migrades en situació irregular (com es reclama a la ILP Regularització Ja) i prohibeixi les agències de col·locació, especialment en l'àmbit de les cures.

Al govern català reclamem que posi els mitjans personals i tècnics suficients per reduir i minimitzar al màxim les llistes d'espera. I al govern de la ciutat, al PSC, li reclamem la municipalització del servei d'atenció a domicili (SAD) i l'equiparació salarial. Els discursos feministes estan molt bé, però han d'anar acompanyats d'accions clares i decidides en defensa d'uns serveis de qualitat i amb bones condicions laborals. Ja és hora de deixar d'engrossir els beneficis dels Florentinos i de dedicar el diner públic a millors condicions laborals i millors serveis.