Assemblearis i disseminats pel territori, els Comitès de Defensa de la República (CDR) han aflorat en un context de resistència. Van gestar-se per defensar el referèndum de l'1 d'octubre i han guanyat protagonisme a mesura que s'ha intensificat la resposta repressiva de l'Estat. Amb els empresonaments de dirigents independentistes i la detenció de Carles Puigdemont -últim president legítim, i símbol de la República declarada però no desplegada-, els CDR han tornat a actuar. Els talls de carreteres d'aquest dimarts, bloquejant els principals accessos al país, i les protestes a Barcelona -com la convocada a l'estació de Sants- són l'última expressió de com aquests comitès han pres la bandera de la protesta al carrer.

L'última acció dels CDR, programada en assemblees i comunicada a través de la missatgeria als mòbils -en aquests moments hi ha uns 300 comitès arreu de Catalunya-, simbolitza l'autonomia amb què es mouen els nous actors del sobiranisme civil. Amb un llenguatge més directe que el de l'ANC i Òmnium, els comitès es mobilitzen amb un full de ruta propi, menys contemporitzador que el de les entitats. Ja van ser protagonistes en la jornada d'aturada del 3 d'octubre, i han cridat altre cop a la vaga general, de la mateixa manera que han gestat iniciatives per aturar el país.

Els talls de les principals artèries del país -l'AP-7 a Figueres (l'Alt Empordà), a tocar la Jonquera; l'A-2 a Alcarràs-Soses (el Segrià) i l'N-340 a Alcanar (el Montsià)- perseguien aquest últim objectiu. També hi ha hagut accions més puntuals a la Meridiana i a la Diagonal de Barcelona i la C-17 al nord d'Osona, entre altres.
 
Accions amb perfil propi

El mur alçat per l'Estat, que ha concedit tota la iniciativa a la justícia i ha descartat qualsevol solució dialogada, han alimentat les protestes ciutadanes, repel·lides amb contundència pels Mossos d'Esquadra. Les accions dels CDR, amb perfil propi, evidencien un canvi d'etapa en el llenguatge emprat pel sobiranisme civil. Davant aquest escenari, veus crítiques amb l'independentisme -com la de Ramon Espadaler, integrat avui al grup parlamentari del PSC-, ja han atribuït el protagonisme dels CDR al fet que en els mesos àlgids del procés els partits van concedir un excessiu poder a la iniciativa ciutadana.

L'aparició dels comitès ha servit també per alimentar una nova croada dels altaveus mediàtics de Madrid contra l'independentisme. Des de la capital espanyola es vinculen les mobilitzacions dels darrers dies a l'aparició de la violència, un element utilitzat pel jutge Pablo Llarena, per exemple, per justificar els delictes de rebel·lió. Les imatges de contenidors cremats o de càrregues policials s'han emprat per dibuixar un escenari d'alçament popular. El diari El Español, editat per Pedro J. Ramírez, obria la seva edició d'aquest dimarts amb una informació, titulada Un manual de guerrilla urbana per incendiar els carrers de Catalunya, que estava il·lustrada amb els incidents de diumenge a Barcelona.

De les aparicions dels CDR a la manifestació conjunta de l'abril

En paral·lel a les protestes d'aquest dimarts, un ampli front del sobiranisme ciivil, comandat per sindicats i entitats, ha plantejat una gran manifestació contra la repressió el 15 d'abril. La convocatòria es fa amb prou marge de temps per madurar una resposta pausada però multitudinària. La iniciativa sorgeix de la plataforma Espai Democràcia i Convivència -formada per UGT, CCOO, ANC i Òmnium, entre d'altres- que demana recuperar "l'esperit" de l'Assemblea de Catalunya i de la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut. "No necessitem judicis i sentències, sinó acords polítics", han defensat avui els seus impulsors.

La proposta de la plataforma està en sintonia amb el concepte de "front comú" verbalitzat pel president del Parlament, Roger Torrent, i tindrà la seva primera expressió amb la concentració de mitjans d'abril al passeig de Gràcia. La marxa mostrarà el rebuig de la societat catalana als empresonaments dels dirigents independentistes. El sobiranisme torna al carrer i ho fa amb diferents expressions.