El Govern, els grups municipals (PSC, Unitat pel Canvi, ERC, La Crida, CiU, Ciutadans, Guanyem i PP) i les entitats Solidaris amb el Poble Sahrauí i Sabadell Acull Infants Sahrauís lamenten la mort de la cantant Mariem Hassan, que va tenir lloc el passat dissabte 22 d’agost a la seva jaima del campament de població refugiada sahrauí de Smara.

Mariem Hassan, artista i activista que actualment residia a Sabadell amb la seva família, interpretava unes cançons que tenien un discurs reivindicatiu, en les quals reclamava la llibertat del seu poble, mostrava les injustícies que pateix la població del Sàhara Occidental i recolzava el Front Polisario.

Tal i com ha declarat Gabriel Fernàndez, alcalde accidental: "La Mariem era una persona compromesa amb els drets i les llibertats de les nacions sense estat i una lluitadora per la llibertat sense la utilització de la violència. Hem perdut un referent en la justa lluita del poble sahrauí i volem mostrar novament el nostre compromís amb els valors que ella defensava”.

Mariem Hassan

La Mariem Hassan, resident a Catalunya i a Sabadell des de final del 2002, va viatjar per tot el món donant a conèixer amb la seva música el patiment i les demandes legítimes del seu poble. Ella va participar en diverses activitats en el marc dels actes de commemoració dels 25 anys d'agermanament de Sabadell amb l'Argub que tingueren lloc l'any 2014: en el calendari institucional Dones sahrauís, la lluita pels drets de totes, va ser la veu de l'acte central en motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona i va participar activament en el vídeo que es va fer en motiu de l'aniversari.

En aquest document gràfic ella deia: "Tinc tota la família quasi, les meves filles, el meu fill, el meu marit, tot, però falten moltes coses. Falta la meva família, la meva mare, les meves germanes, la meva sang, el meu poble, els meus amics...". I afegia: "Ara ja no tinc ganes de caminar a les dunes, treure'm les sandàlies i caminar sense elles, i prendre el te amb la meva mare i també amb els meus amics. Parlem i parlem del futur del poble sahrauí, esperem, no ho sé, no ho sé què esperem, tornar al Sàhara, esperem viure al Sàhara lliure però el món ha de parlar, Espanya també perquè era el primer responsable".

En aquest sentit, Mairem Hassan ha estat una de les principals cantants internacionals del Sàhara. Va viure molts anys a la wilaya de Smara, un dels cinc grans campaments aixecats al voltant de la ciutat de Tinduf. Era tot just una adolescent quan va haver de fugir amb la seva família de l'exèrcit marroquí per refugiar-se en l'Hamada algeriana. A través de la música va aprendre a reivindiar la situació que vivia el seu poble i aquesta va ser la seva lluita, mitjançant la cançó, la lluita sense armament. Una lluita conta la injusticia que estava avalada per Nacions Unides i que exigia sotmetre a referèndum la voluntat dels habitants del Sàhara Occidental.

Relació del Sàhara amb Sabadell

L’any 1989, l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés i Sabater, i el senyor Mulay Baibat, representant de la República Àrab Sahrauí Democràtica, i en nom de la ciutat de l’Argub (Sàhara Occidental), van signar un acord d’agermanament entre ambdues ciutats amb la finalitat de treballar conjuntament en l’avenç del camí de la pau, la llibertat i el progrés. Sabadell va ser la segona ciutat de l’estat espanyol que va signar un acord amb el territori sahrauí. En aquell moment la conquesta de la democràcia no podia estar complerta si s’oblidava la realitat i la lluita pel dret a l’autodeterminació d’altres pobles del món.

El Ple municipal del 2 de desembre de 2014 va ratificar per unanimitat l'acord amb el qual es va manifestar la voluntat de l'Ajuntament d'agermanar-se amb la ciutat de l'Argub (Sàhara Occidental), amb data 12 d’octubre de 1989. Aquest acord té com a principal objectiu assumir nous reptes de futur per resoldre una problemàtica encara no resolta.

Durant aquests anys la situació d’aquest territori possiblement no ha tingut un canvi substancial, però des de la ciutat cada dia es centren els esforços en sensibilitzar que la convivència entre els pobles i entre els ciutadans d’un mateix municipi ha de ser l’eix ertebrador.