Amb les eleccions municipals a la cantonada, el tripartit de Sant Cugat ha tret pit de la gestió feta al capdavant de l'Ajuntament durant el darrer mandat. "Després de 32 anys consecutius de governs convergents, s'ha demostrat que l'alternança progressista ha valgut la pena", ha destacat l'alcaldessa Mireia Ingla (ERC) en un esmorzar amb la premsa. "Un executiu estable que ha estat a l'alçada gràcies a la generositat, complicitat, confiança i solvència de les tres forces polítiques", ha afegit la republicana apel·lant a la nova òptica "social" empresa que ha reubicat les persones al centre de l'agenda política.

Així doncs, la batllessa ha apuntat que, fins ara, l'Ajuntament havia desatès els seus reptes com a administració pública quedant-se desactualitzada als nous estàndards, criteris i requisits a l'hora de donar resposta a les necessitats de les poblacions del segle XXI. "Des del primer moment vam decidir adoptar una actitud activa per adoptar polítiques valentes i decidides", ha reivindicat Ingla insistint en l'obligació de "revertir" tendències i, alhora, en la urgència d'"endreçar" la casa de la Vila.

"Estem satisfets d'haver arribat fins aquí i de com ho hem fet", ha remarcat agafant la batuta la tinència d'alcaldia de Presidència, Pere Soler (PSC). Així, el socialista ha exposat que el govern ha donat compliment al seu full de ruta solidificat en els acords de la "històrica" configuració del tripartit. Tot plegat, ha remarcat, com un "govern novell en un mandat atípic" que ha anat superant els diversos obstacles com el temporal Glòria, la pandèmia o l'actual crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna. Tanmateix,  i malgrat els impediments, Soler ha esgrimit que el govern mai ha defugit de les seves responsabilitats i que s'acabarà deixant la ciutat "millor de la que ens la vam trobar".

Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Drets Socials, Marco Simarro (CUP), ha defensat l'"ambiciós" camí a recórrer que queda pendent per donar continuïtat als grans projectes "garants de drets" que s'estiraran més enllà del maig del 2023; sobretot, en matèria de polítiques socials i d'emergència habitacional que expulsa la ciutadania; un dels cavalls de batalla de les forces d'esquerres. Uns projectes de ciutat que continuaran defensant plegats, asseguren, des del govern o des de l'oposició.

Entre d'altres, destacarien el Pla d'Habitatge 2030 i el desenvolupament urbanístic de Ca n'Ametller; la creació d'una empresa municipal per a la internalització de serveis i millorar-ne la gestió; l'adquisició del patrimoni local i decidir els seus futurs usos (Torre Negra, Can Sant Joan, Can Canyameres o Can Monmany); la consolidació del teatre de La Unió, l'escola de La Mirada o el Complex Aquàtic de Mira-sol; i la projecció de la segona residència i el centre de dia. 
 

Pressupost i futur postelectoral

Pel que fa a la pròrroga indefinida dels comptes del 2023, Soler no s'ha volgut agafar els dits davant d'un "context molt complex i amb ingressos limitats". En aquesta línia, la tinència d'Hisenda ha al·legat que encara s'està treballant per tenir un pressupost nou, però que, en qualsevol cas i recordant els casos dels exercicis anteriors, ha assegurat, la "tardança en la seva aprovació no ha impedit mai posar en marxa l'acció del govern".

Finalment, en relació amb el futur del tripartit, cap dels tres s'ha volgut comprometre amb una revalidació del format de govern, tot i mantenir la voluntat intacta d'"influir en el pròxim executiu". De totes maneres, resumeixen, tot acabarà depenent dels resultats electorals i han reivindicat la seva entesa i la feina feta per deixar la porta entreoberta. "No partiríem des de zero", han sentenciat davant la incertesa i última paraula de les urnes.