El govern de Bellaterra descartaria marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat si això implica perdre l'estatus d'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Així ho ha afirmat el seu president, Josep Maria Riba, en una entrevista a l'ACN en ple procés perquè Cerdanyola elabori un informe que ha d'enviar a la Generalitat perquè decideixi si aquesta zona del municipi i la de Can Fatjó dels Aurons han d'integrar-se a Sant Cugat.
Al seu torn, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va recollir el 2019 signatures amb més d'un 60% del cens favorable a canviar de municipi i manté que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d'inversions. A parer seu, ha de ser aleshores quan caldrà acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dintre de Sant Cugat.
Riba assegura que el mandat democràtic obliga a mantenir pols ferm en el procés de desvinculació de Cerdanyola. Ara bé, amb un matís: preservar l'estatus actual. "Per nosaltres, té molt pes l'EMD, si per anar a Sant Cugat hem de perdre-la sense saber si realment la tornarem a tenir, com a govern no ens convenç", ha assegurat Riba. Això faria que rebutgessin la integració a Sant Cugat del Vallès: "Ho descartaríem".
D'acord amb el que han manifestat tant l'Ajuntament de Cerdanyola com el de Sant Cugat, la creació de l'EMD es deriva d'un acord de ple del municipi del qual forma part. En conseqüència, la sortida d'un municipi deixaria en paper mullat aquesta declaració. No obstant això, Riba ha assegurat que els seus serveis jurídics no tenen clar aquest punt: "No hi ha jurisprudència ni casuística, quan es parla de les causes de dissolució de l'EMD no hi figura el canvi de municipi, són interpretacions legals sobre les quals es basen alguns informes".
Amb tot, Riba sosté que el canvi de municipi, sempre que es mantinguin com EMD, respondria a una connexió geogràfica més propera al nucli de Sant Cugat que amb el de Cerdanyola, així com al perfil sociodemogràfic dels bellaterrencs i els hàbits de consum de compra i oci, que decanten la balança en favor del municipi al qual plantegen annexionar-se. A això, s'hi sumen els dèficits històrics en la relació amb Cerdanyola, en inversions i també en infraestructures.
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat, però, considera que cal marxar de Cerdanyola de totes totes. Miquel Vázquez, president del col·lectiu, ha assegurat que en les darreres dècades l'Ajuntament no ha donat resposta a la creixent desafecció entre una part important del veïnat, un fet sumat als hàbits de consum: "El poble bellaterrenc va a comprar i a les escoles a Sant Cugat, i molta gent també hi va al CAP", ha apuntat, tot i que inicialment el centre d'atenció primària de referència es troba al barri cerdanyolenc de Serraperera.
En aquest sentit, ha destacat que és la Generalitat qui determinarà el futur de Bellaterra, previsiblement a la tardor, i el col·lectiu opta per trobar un encaix a Sant Cugat, sigui en forma d'EMD o d'altres opcions, com la de Consell de Barri o Consell de Poble. Amb tot, han apuntat que han traslladat a Riba la proposta per fer una consulta ciutadana per decidir si els veïns volen marxar a Sant Cugat encara que es perdi l'estatus d'EMD: "Ho hem demanat dues vegades i ens ho ha denegat, i el pròxim ple del 19 de gener l'oposició li ho tornarà a traslladar", ha destacat.
El divorci de Bellaterra amb Cerdanyola
La comissió sorgida d'un moviment veïnal va recollir 1.230 signatures que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte a Cerdanyola i l'annexió a la veïna localitat de Sant Cugat. Al·legaven que el vincle és més fort amb aquest municipi, tant per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, va reconèixer 1.133 de les signatures lliurades, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien a Bellaterra.
La separació, a més, preveu els terrenys corresponents a l'àmbit de Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l'autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola i també de Sant Cugat. Si bé, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra, ni tampoc el Parc de l'Alba, la zona en ple creixement de Cerdanyola al voltant del Sincrotró.
El novembre de 2022 el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona va ordenar a l'Ajuntament de Cerdanyola iniciar l'expedient d'alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. Això implicava que totes les parts implicades, entre les quals l'EMD i els ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat, presentessin un informe sobre el seu posicionament, de caràcter tècnic i analític sobre fets contrastats que permetin que la Generalitat pugui determinar si el canvi de municipi és viable.
En aquesta línia s'ha posicionat Sant Cugat, en demostrar elements com la continuïtat territorial entre Bellaterra i Sant Cugat, que la població de la primera és inferior a la de la segona, o que la integració seria possible per a l'economia municipal. Aquest fet ha encès els ànims a Cerdanyola, que consideren que el pronunciament és deslleial perquè no els haurien advertit del contingut de l'informe fins un dia abans de fer-lo públic, la nit del 6 de gener, i a través d'un missatge de WhatsApp del batlle santcugatenc, Josep Maria Vallès, al seu homòleg cerdanyolenc, Carlos Cordón.
La història de Bellaterra i els seus vincles amb Cerdanyola i Sant Cugat
Bellaterra va néixer com a barri d'estiueig l'any 1929, una època en què les ciutats jardí van proliferar en diversos espais del país propers a Barcelona. Sense anar més lluny, a la mateixa Cerdanyola es va crear un altre barri d'aquestes característiques, Montflorit, que va batejar amb aquest nom Caterina Albert i Paradís, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Amb el pas dels anys, Bellaterra va anar acollint més veïns i residents de manera estable, que van configurar un nou espai amb vida pròpia i cada cop més allunyat en les seves rutines de Cerdanyola. Això va fer que s'iniciés un moviment perquè es reconegués la seva singularitat, que va derivar en el reconeixement com EMD l'any 2008.
La voluntat de consolidació de la pròpia identitat no es va aturar i va anar creixent amb la voluntat que Bellaterra de ser reconeguda com a municipi, una petició que el 2015 es va rebutjar. A partir d'aquí, el moviment veïnal partidari de desvincular-se de Cerdanyola d'una manera o una altra van emprendre un nou camí, aquest cop per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès, que va acabar amb la recollida de signatures de 2019 i el posterior inici de l'expedient que l'Ajuntament de Cerdanyola es va veure obligat a iniciar per avaluar un eventual canvi de municipi.
